Estorach al Pollegó Inferior.

-Cordada: Berta i Busquets.
-Ressenya: 
 http://www.caranorte.com/foros/read.php?104,10321,10321

-Orientació: Nord, hem entrat a la via a les 11 i ja estava tota a l'ombra.
-Aproximació: Del refugi agafem el camí que va a la tartera. Pujem per la tartera uns pocs metres i de seguida , a l'alçada d'un gran bloc, trenquem a l'esquerra i agafem la traça de la cara Sud. Al cap de poc deixem la traça de la Sud que puja cap a l'esquerra i nosaltres agafem les traçes que pujen paret amunt. La via es troba a la part alta de la paret, díedre que baixa recte del cim, evident. Des de el terra es veu una placa commemorativa.

-Material: Joc de tascons i semàfor d'Aliens. De friends nosaltres dúiem un joc de Camalots fins al 5. El del 5 no el vàrem possar i el del 4 en un pas en lliure a un metre d'un clau a la tercera tirada ( V + ). Si es va just de grau o es vol passar en artificial més còmodament pot anar bé repetir un 2.
-Via: Magnífica via de fissures i díedres, lògica aplastant, bona roca ( menys algún tram dels dos útlims llargs, III i IV ) i ambient de cara Nord. Les reunions estan equipades amb dos parabolts sense anella i com que la via va força recte seria factible rapelar-la. Obligat V+/A1. Per treure's el barret de com vàren pujar per aquí als anys quaranta.

-Descèns: Nosaltres hem baixat per les Costes d'en Dou, del cim a l'esquerra. Seguir tota la carena fins a una collada petita on cal baixar a l'esquerra fins la tartera, marques verdes. Potser resulti més ràpid anar a la dreta i fer un parell de rapels fins a la tartera, llavors passariem pel peu de via.

Víctimes del 92 a Canalda

-Cordada: Berta i Busquets.
-Ressenya:
http://edunz.blogspot.com/2008/10/vctimes-del-92-200m-6aae-o-6b-canalda.html

-Orientació/època: Cara Sud, millor a l'hivern. Nosaltres hi hem anat de rebot i hem començat la via a les 16 hores, el començament estava a l'ombra. Com que som una cordada lenta l'ombra ens ha anat seguint i hem fet tota la via a l'ombra.
-Aproximació: De l'aparcament seguir uns metres la carretera ( esquerra ) i ja trobem un camí que puja cap a peu de paret. La via queda a les plaques a l'esquerra del gran arc per on va la Dimensió Aproximada. Parabolts visibles.

-Material: Joc de tascons, semàfor d'Aliens i el blau i Camalots 1 i 2. Si només porteu l'1 també va bé, ja que l'únic lloc on hem possat el 2 també entrava l'1 i aquest l'hem possat en un parell de llocs més
-Via: En general ens ha agradat, l'única pega és que en un 80% de la ruta la roca te una sorreta gris que emprenya un xic. Les dues primeres tirades ténen un bon ambient i la darrera també. La roca en general bona peró te trams on ens l'hem de mirar. Com a totes les vies de Canalda hem de flanqueijar continuament per buscar el punt feble de la paret, la dificultat obligada és de V+ tant pel primer de cordada com pel segon. Hi ha trams de IV on costa asegurar-se, nosaltres no som massa hàbils suposo que algú més rodat no dirà el mateix.

-Descèns: Un cop acabada la via acabem de grimpar un resalt. Seguim una bona traça a l'esquerra, planejant. Creuem una canal i acabem d'arribar a la vertical d'una gran gàbia penjant a la paret. Aquí baixem pel bosc fins a un camí. Diria que si el seguim a l'esquerra passem per sota d'unes baumes i anem a parar a peu de paret. En comptes d'aixó l'hem seguit a la dreta i hem anat a parar a una pista. L'hem seguida de baixada i just abans d'arribar a un prat hem agafat un corriol a l'esquerra que ens ha dut a peu de paret.

Lotus a l'Aeri.

-Cordada: Isaac Ferrés i Busquets.
-Ressenya:  

http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=790http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=790

-Material: Cintes exprés. Si volem enllaçar llargs a la part inferior convindrà dur-ne 14, força de llargues i doble corda.
 -Aproximació: De Sta. Cecilia creuar la carretera i agafar el Camí de l'Arrel ( G.R. esqu. ) en direcció al Monestir. Un cop sota l'aeri busquem la Canal de l'Aeri a la dreta. Hi ha una bona aspa de G.R. i més amunt hi ha cordes i cables. La canal està a la vertical del queixal que fa l'Aeri, on hi ha la Fraguel i la Easy Rider.

-Via: Ens ha agradat molt. Es tracta d'una escalada eminenment de placa fina peró també amb trams més atlètics i una fissura final gairebé anecdótica. La roca ens ha semblat excel.lent, amb algún tros dolent. Totalment equipada amb parabolts i algúns espits. No se fins a quin punt estan lluny o a prop, home cal escalar peró en general la via no és massa exposada. Bon ambient i via sostinguda. La cosa ha anat així:
Ll1+Ll2: Els hem enllaçat amb uns 45-50 metres, d'aquesta manera evitem factor 2 sobre la primera reunió. La segona tirada ens ha semblat la més difícil i obligada de la via ( segurament 6b, mentre que la resta de la via es deu deixar magrejar amb 6a obligat ).
Ll2+Ll3: Els hem enllaçat amb uns 55-60 metres. Segurament són el tram més fàcil de la via. Es fan bé, hi ha un curt tram de mala roca entrant a R3 peró hi ha un bolt de la GESAM que assegura bastant el tema. La R3 l'hem feta un metre més baixa en els parabolts lluents de la GESAM, més cómode i s'evita el factor 2 de la R3.

Ll4: Aquí potser cal controlar un pèl la roca peró es veu força sanejat. No tant difícil com el segon, peró més difícil que la resta de tirades.
Ll5: La ressenya marca un primer tram exposat. Home si que hi ha un factor 2 per anar a trincar el primer ( uns 4 metres ?  ), peró és fàcil comparat amb la resta de la via ( V+/6a ? ). Després cap problema. Cap al final del llarg ens hem liat i hem anat a la reunió de la Magic Stones ( a la dreta en un evident díedre ). D'aquí hem pendulat a l'últim bolt de la tirada. El que cal fer un cop al penúltim parabolt de la tirada , quan veiem la reunió de la M.S. , és tirar amunt a l'esquerra i no a la dreta, hi ha un parabolt peró queda amagat.
Ll6: Un pas més difícil i no obligat sortint de reunió, la resta fàcil.
Ll7: Nosaltres hem sortit més o menys recte de la reunió, després hem vist un parell d'assegurançes més velles a l'esquerra i hem flanqueijat. El díedre està cosit i es pot passar tranquilament en A0, no cal emplaçar-hi cap peça. En tot cas, nosaltres hem possat un Alien vermell sortint del díedre, perquè no sabiem on parava la reunió i voliem evitar un possible pèndol del segon de cordada. No cal, doncs la reunió està ben recte.

-Descèns: Hem d'acabar de remontar en direcció a les antenes. Una miqueta abans d'arribar al cim tallem el vessant per una traça en direcció al Coll de la Canal de Sant Jeroni ( linia de llum ). Baixem per aquesta canal fins al camí de l'arrel.

Esperó Barrufets a la Sud del Pedra.

-Cordada: Isaac Ferrés i Busquets.
-Aproximació: Nosaltres l'hem fet pel Refugi Lluís Estassen. D'aquí agafem el camí de la tartera. Un cop a la mateixa pujem uns pocs metres per la tartera i a l'alçada d'un gran bloc trenquem a l'esquerra per una traça on veurem alguna marca verda i també alguna fita. Pujem per una altre tartera i per dins el bosc fins a una carena. La seguim a la dreta de pujada fins a un coll força marcat pel que baixem a la paret. A peu de paret anem resseguint fins a una diagonal característica. Ens enfilem uns pocs metres per aquesta diagonal, la via comença uns trenta metres a la dreta de l'evident Xemeneia Pany.

-Ressenya: Potàvem una del caranorte.com, peró no aconsegueixo baixar-la de la pàgina.
-Material: Si passem la tercera tirada en lliure n'hi haurà prou amb el semàfor d'Aliens ( blau útil ), joc de tascons i Camalots fins al 2 . El del tres només l'hem possat al principi, suposo que metre amunt metre avall entrava el 2. Per fer el tercer llarg en artificial hem utilitzat un extraplà curt i un gantxo.

-Via: Guapa via, bàsicament plaquera amb alguna fissura per donar varietat al tema. La via es va resolent bé amb V+/6a-A0 excepte el tercer llarg. Aquí nosaltres hem recorregut a l'artificial, la cosa ha anat així: lliure de V fins a trincar un bolt, A0 per enganxar un clau, tirem una vaga amb pes al final per enganxar un gran pont de roca ( estil cowboy ),extraplà en un desconxat evident, pas de gantxo super evident per enganxar una ristra d'assegurançes.Després Ae fins que s'acaben els seguros. Aquí no ho hem vist clar i hem entrat a la Xemeneia Pany, hem fet una reunió de dos bolts ( tirada de 50 metres ) i hem tornat a l'esperó, saltant-nos una reunió de la via. La via ha estat reequipada amb bolts, la roca bona peró hi ha algún tram on convé vigilar.
-Descèns: La via acaba en una mena d'agulla, baixar a un collet i grimpar cap a la carena ( II-III), un cop a la carena baixem cap a la dreta ( Costes d'en Dou ) i retrobem el camí de l'aproximació.

Cherokee Exprés a Canalda.

-Cordada: Isaac Ferrés i Busquets.
-Ressenya: 

-Material: Via totalment equipada amb parabolts i algún clau, hem possat un Alien groc a la primera tirada per treure pèndol al segon de cordada. Crec que amb unes 14 cintes ja es fa, dur-ne alguna de llarga especialment per la primera tirada.
-Aproximació: Molt ben explicada al croquis. Aparquem al principi de la paret, vinguent de Coll de Jou , i agafem una pista fins a un dipósit d'aigua. Aquí agafem un camí amb fites que va cap a la paret, ja veurem els parabolts en un díedret una miqueta trencat i herbós. L'inici esta just a la dreta de les coves.
-Via: M'imagino que deu ser la via més equipada de Canalda, per tant una bona opció per agafar-li el tacte a la pedra del lloc. La roca en general bona peró algún tram demana vigilar una miqueta. La primera xapa està un pèl alta i la roca no acompanya massa. Si mireu el croquis veureu que han afegit una tirada ( IV ). Obligat suposo que V/V+. Te algún tram interssant peró creua dos feixes i no te massa ambient.
-Descèns: De la reunió que han afegit a dalt sortim a l'esquerra i pujem caminant un tros. Després anar a la dreta, més o menys planejant fins a uns prats, baixar-los i al final anar a l'esquerra a enganxar una pista que ens retorna a la carretera. La via està equipada per rapelar peró no se si és una bona idea degu

Globeros en Alaska.

-Cordada: Isaac Ferrés i Busquets.
-Ressenyes: 
 http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_montrebei1.html#

http://albertganxets.blogspot.com.es/2012/05/globeros-en-alaska-montrebei-paret-de.html

-Aproximació: Del prat sortim en direcció al congost, la via està just a l'esquerra de la Desequilibri Hormonal, el col.lega s'en recordava d'on era. Diria que aquestes vies estan a la zona de la torre per on va la GEDE i el Cau del Sioux, vaja que si no ho coneixeu porteu una foto d'alguna d'aquestes vies o la ressenya d'en Ganxets. Quan estigueu a la vertical del pany per on va la via, deixeu el camí principal i enfileu cap a la paret per una tartera amb un parell de fites al principi.

-Material: Nosaltres hem utilitzat: un gantxo ( 1 repós a la quarta tirada ), joc de tascons ( sobretot petits ), semàfor d'Aliens i joc de Camalots fins al 3. El del 2 crec que no l'hem possat i el de 3 només a dos pams per sobre del parabolt a la tercera tirada.
-Via: Ens ha agradat molt, tots els llargs són guapos. Plaques, díedres, fissures i un final atlètic per rematar, bona via!. La roca en general bona peró estem a Montrebei i algún tram fàcil puntual demana atenció. Respecte al grau obligat, m'imagino que el marca la quarta tirda i que deu rondar el 6b+. La via és sostinguda. A les reunions tres i cinc hi falta un clau i la reunió te un sol parabolt.. Podem aprofitar la primera xapa del següent llarg si portem una baga ben llarga.
-Descèns: Del final de la via acabar de pujar a la carena i seguir-la cap a la dreta.Localitzem unes fites que ens menen a un coll, després per tarteres retornem al prat.

TIM a les Bagasses.

-Cordada: Isaac Ferrés i Busquets.
-Ressenya: No en duiem...N'hi ha prou amb anar a peu de via on trobarem el nom pintat a la vertical del Dau. Després es tracta de seguir els parabolts JOM, mola portar ressenya o coneixer les vies adjacents perque es creua amb d'altres. Al Dau, la TIM és la que va més a l'esquerra ( parabolts amb bagues ), un cop a sobre del Dau cla flanqueijar a la dreta, a la vertical d'un sostre. En acabat va més o menys recte, compte que en algún punt comparteix reunió amb la Merchely.
-Material: Cintes exprés.

-Aproximació: Buf, fa mandra tornar-ho a escriure... mireu-ne alguna altre de Bagasses al bloc, aquesta està just a sota del Dau i ja dic que hi ha el nom.
-Via: A nosaltres ens ha agradat molt, sobretot per sostinguda i homogenia, V+ de dalt a baix amb l'entrebanc del Dau. Típica via de placa de Terradets. La roca com sempre és bona ( alguna cosa belluga peró molt puntual ). La tirada del Dau és la més difícil, suposo que deu obligar a 6a. Les plaques de després, són de V+, potser si que les xapes estan col.locades en els pasos més dificils peró cal escalar, sinó és V+ obligat deu ser V.
-Descèns: Seguir el cable a la dreta i després un camí fins la via del tren, creuar-la i baixar a la carretera per una corda fixe.