Escalada a Montejunto.

Montejunto consta de dos sectors:el nou i el vell.Nosaltres hem estat al vell.La majoria de vies estan reequipades amb químics i parabolts.La roca és un bon calcari amb forats i alguna xorrera.Hi ha algun aleje on poden ajudar els cordinos. Ombra fins cap allà la una,segurament Montejunto Nou te la orientació al revés.Nidificació de gener a Juliol.A continuació l'accés i les ressenyes: Montejunto Velho: A partir de Lisboa, seguir pela A1 em direcção ao norte. Saír na saída 4, direcção Alenquer, Carregado. Após as portagens, tomar a EN1, na direcção de Alenquer. Alguns Km depois de Alenquer, quando o inconfundível perfil da Serra de Montejunto aparece já no horizonte, virar à esquerda, junto à fábrica Avimetal, seguindo as indicações Abrigada, Montejunto, Torres Vedras (foto abaixo). Na povoação de Abrigada, sugerimos a pastelaria Cruzinha, logo à entrada, do lado direito ou a pastelaria/mercearia Abridoce, um pouco mais adiante, do lado esquerdo da rua, para um bolo e um café ou alguma compra de última hora. À saida da Abrigada vira-se à direita no primeiro cruzamento seguindo a indicação de Montejunto. Seguir por uma estrada que se vai tornando estreita e sinuosa, passando por diversos aviários. Esta estrada vai ganhando altura, por vezes com um declive muito acentuado, até voltar a descer, acabando por desembocar na estrada que vem de Pragança. Subindo esta estrada, cerca de 200m após uma apertada curva à esquerda, encontramos a zona de estacionamento do lado direito da estrada. A falésia vê-se já do lado esquerdo. Montejunto Novo: Seguir as indicações acima e continuar a subir a estrada. Passa-se uma larga curva à esquerda e, na bifurcação, toma-se a estrada da direita. Desce-se até encontrar uma zona da estrada que permite estacionamento de ambos os lados (do lado esquerdo de quem desce tem uma clareira de dificil acesso para carros normais). Há um carreiro que sobe do lado esquerdo da estrada, que leva até à base das vias.

Ressenyes de Montejunto Velho: 

Sector Isapaulo:

1	Lusitânia Express	6c	25
2	IsaPaulo	6b	25
3	Frágil	6b+	25

Sector Eucaliptus: 

4	Eucaliptus	6b
5	Capitão Gancho	IV+
6	Os Três Porquinhos	6a
7	Porquinhos no Cinema	6b+
8	Pimenta é refresco	V

Sector Música no coraçáo i Natanifo:

9	Bela mas Perigosa	6b+
10	Regresso do Pirata	V+
11	Música no Coração	V+
12	É Cú e os Homens Coelhos	V+
13	Buraco	6a
14	Sem nome	6a+
15	Greta e os Garbos	6a+
16	Porque Não?	6a+
17	Coco Cobos	6a+
18	Cobos Coco	6c
19	TecLuAn	7a+
20	Natanifo	7b
21	Daniel, Não Sejas Cruel	7a
22	O Mistério Dos Bálcaros	6c
23	Manias e Tiranias	7b+
24	Bruxa	6c
25	Wild West End	7a
26	Os Bálcaros Voltam ao Ataque	6b
27	Porquinhos na Catequese	6a
28	Descanço Dominical	6b+
19 + 27	Porquinhos na Tecnolândia	7a+
20 + 27	Porquinhos com Natas	7b
21 + 28	Missa	7a+

  Sectors Impresoes Digitais i Cogumelo Mágico

29	Impressões Digitais	6c+
30	Cogumelo Mágico	6b

98 Octans per la variant Gasóleo B a la Magdalena Superior

Repetim la 98 Octans de la Magdalena Superior, però aquest cop ho fem per la variant Gasóleo B. El 3r llarg de la 98 Octans va amb tendència a l'esquerra evitant el mur que hi ha a la vertical de la segona reunió. La Gasóleo B li fot directe per aquest mur, amb algun passatge vertical i atlètic.

Tema a part és el que està passant amb el peu del ràpel de la Magdalena Superior. Allò s'ha convertit en el WC dels turistes que puja a la Miranda de Sta Magdalena. Quan tires les cordes has d'anar molt en compte, allò està ple de tifes i és probable que les cordes caiguin a sobre d'una!!!! És fastigós!!! Potser es podrien podar les 4 alzines que hi ha al peu del ràpel per treure intimitat a l'indret, i així la penya aniria a fer les seves necessitats a una altra banda.

-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.

-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim i a sota del Gorro Frigi agafem la canal per on baixa la Normal. Hem de pujar aquesta canal i al cap de poca estona ens desviem a l'esquerra fins a la base de la Magdalena Superior. La via comença a la dreta de la paret (parabolts grocs visibles).

-Orientació: Nord-est.

-Material: Només calen cintes exprés, la via està totalment equipada amb parabolts (la majoria de color groc).

-Grau obligat: 6a.

-Descens: Un ràpel llarg (d'uns 50 metres) o dos ràpels curts (d'uns 25 metres) per la cara est. Atenció amb el que trobem al peu del ràpel!!! Després agafem el camí que rodeja la Magdalena Inferior fins a les escales de Jacob que ens retornen al camí transversal de Gorros.

-Ressenya: Hem anat amb la que surt a la guia nova d'en Luichy. Per la web he trobat aquesta:

Dos tontos muy tontos.

Conté tots els ingredients per convertir-se en una de les més repetides de la paret: equipament paternalista,dificultats moderades però sostingudes,escalada variada i rocam excel.lent o sanejat.Ens ha semblat una linea molt ben trobada amb tirades espectaculars i fotogèniques però que es deixen fer molt bé.Hem enllaçat sense massa fregament la quarta i la cinquena tirada.

Accés:Des d'Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets, aparquem més o menys a la vertical de la via.

Aproximació: Amb la foto de la ressenya veurem la via perfectament des de la pista, agafem una traça bastant definida que arrenca des d'una tartera i que en uns 15' ens deixa a la base de la paret.Els aperturistes s'han enrotllat molt i han fitat tota l'aproximació des de la pista fins al primer seguro de la via.La via comença darrera una gran alzina amb una gran fita.Inicials DTMT picades i pont de roca visible

Orientació: Sud.
Material: 14 cintes amb alguna de llarga.Hem possat l'Alien groc abans de la travessa del primer llarg i un tascó sortint de R1.
Grau obligat: V+
Descens: Des de la darrera reunió seguirem una feixa a la dreta,compte a no entrebancar-se.Quan la feixa queda tallada cal pujar un pèl i de seguida sortim a la traça de baixada habitual que per terreny incómode i de forta baixada ens retornarà a la pista.

Vincle Infinit a la Roca de Sant Cugat.

Segurament la Roca de Sant Cugat és l'agulla més imponent de la Plantació, amb unes parets llargues i verticals que fan que aquesta agulla destaqui des de la llunyania. A més a més, presenta una roca de molt bona qualitat, fet que ens farà gaudir de l'escalada de qualsevol de les seves rutes. La Vincle Infinit és la via més nova d'aquesta paret. Ataca la vertical placa de la cara sud-oest amb les assegurances justes fins a sota del sostre característic. I aquest el supera amb un pas espectacular que surt en lliure difícil. Menció especial a l'entrada de la primera reunió, un pas finet de placa protegit amb una pitonissa.

-Accés: Esplanada d'en Nubiola, al costat de la Vinya Nova.

-Aproximació: Seguim la pista direcció Collbató (ara tancada al trànsit) fins al pàrquing del Clot de la Mònica. Pugem per una pista en mal estat que creua un olivar. A on mor la pista hem de prendre un camí a la dreta amb marques blaves. L'anem seguint fins que arribem a una bifurcació senyalitzada: Pollegons esquerra i Sant Joan dreta. Nosaltres seguim direcció als Pollegons. El camí baixa al Torrent del Llorers, i just quan el creua nosaltres el seguim cap a la dreta torrent amunt (fita). El principi el torrent és força pla però més amunt trobarem ressalts verticals equipats amb graons metàl·lics. Després d'un pas equipat amb uns quants escalons trobem la canal de la Triple que surt a mà esquerra. La seguim fins arribar a la base de la cada sud-oest de la Roca de Sant Cugat. El peu de via està marcat amb una fletxa i una fita. El primer parabolt està a uns 10 metres del terra i costa una mica de veure.

-Orientació: Sud-oest.

-Material: Cintes exprés i friends (Aliens i Camalots Mitjans).

-Grau obligat: V+.

-Descens: Ràpel d'uns 20 metres per la cara nord des d'una instal·lació de dos parabolts amb anella. Després seguim pujant cap a la Mamella (una mica embardissat) fins que puguem baixar cap a la canal de la Triple que ens retornarà a peu de via.
-Ressenya: Hem anat amb la dels oberturistes que hem trobat a la web de Lanochedelloro:

Via Primavera a la Falconera.

La combinació de bon ambient des del primer metre,varietat de passatges,llargs entretinguts i paissatge relaxat fan d'aquesta via una suculent proposta.Una altre cosa que ens ha molat és que no hi ha cap llarg de tràmit.

Accés: La Morera de Montsant,a 10' de Cornudella de Montsant.Cal estacionar a la part alta del poble just sota una antena.

Aproximació:La via és perfectament visible tant des de l'aparcament com durant tota l'aproximació,a més els camins que porten als graus estan perfectament retolats.
Des de la Morera prendre el camí que mena al Grau d'en Carrasclet,a la dreta.Al cap d'uns 15' arribarem a una cruïlla on deixarem el camí que ens duria al Grau d'en Carrasclet i girarem a l'esquerra seguint el camí que condueix al Grau dels Barrots.Seguirem aquest camí uns 5' fins a trobar un petit avenc/forat sorrenc.Aquí deixem el camí i agafem corriol a l'esquerra per sota unes parets.La feixa de sota la via te un accés per l'esquerra.Iniçi en una característica entosta amb fissura diagonal de dreta a esquerra.

Orientació: Sud.
Restriccions a l'escalada: Crec que n'hi ha però ignoro les dates exactes.
Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot #2,16 cintes exprés,un ganxo ample i un estrep.Recanvis de cordinos per la segona tirada.
Grau obligat: V+/A1.

Descens: Del final de la via baixar per un bon camí senyalitzat a l'esquerra cap el Grau d'Agnet superat el qual arribem a La Morera en uns 40' des del cim.
Ressenyes: Parce i Joan Asín.Gràcies!.

Magical mystery tour a la Roca de Sant Martí.

Diuen que aquesta és la via més llarga de la Plantació, de totes maneres hem de tenir en compte que els dos primers llargs són, en general, força tombats. A partir del tercer llarg la via guanya qualitat, i segurament el quart llarg és la millor tirada de la via. Un llarg flanqueig ple de forats i preses anatòmiques. A més a més, el final de la via ens deixa al peu de la Roca de Sant Cugat. De manera que serà molt fàcil enllaçar amb qualsevol via d'aquesta agulla i així tenir una integral de més de 300 metres de llargada. Més amunt encara hi ha més opcions per continuar escalant, com per exemple la Mamella.

-Accés: Esplanada d'en Nubiola, al costat de la Vinya Nova.

-Aproximació: Seguim la pista direcció Collbató (ara tancada al trànsit) fins al pàrquing del Clot de la Mònica. Pugem per una pista en mal estat que creua un olivar. A on mor la pista hem de prendre un camí a la dreta amb marques blaves. L'anem seguint fins que arribem a una bifurcació senyalitzada: Pollegons esquerra i Sant Joan dreta. Nosaltres seguim direcció als Pollegons. El camí baixa al Torrent del Llorers, i just quan el creua nosaltres el seguim cap a la dreta torrent amunt (fita). El principi el torrent és força pla però més amunt trobarem ressalts verticals equipats amb graons metàl·lics. La via comença a dins el torrent just passada la canal de la Triple. Hi ha les inicials MMT gravades a peu de via

-Orientació: Sud-est.

-Material: Cintes exprés i friends mitjans.

-Grau obligat: V+.

-Descens: Desgrimpada per la via Normal (nord) que ens deixa al peu de la Roca de Sant Cugat. Si anem cap a l'esquerra (oest) trobarem la Canal de la Triple que ens tornarà a peu de via.

-Ressenya: La dels oberturistes (germans Masó) està molt bé:

Accés al sector Xapat tancat.

Sembla ser que els propietaris del Mas La Serra han tancat l'accés a la pista per la que cal circular per accedir al Sector Xapat.
Informació rebuda el Novembre de 2017.