Via del Diluvi al Sócol del Montroig.

 

El penúltim llarg és molt ben parit i la primera tirada també és bona, a la resta de la via s'alternen trams xulos amb els rostolls i caminades de rigor. De molt bon combinar amb la Ui la que t'espera ja que és per on rapel.lem. Es coneix que els obridors han fotut una bona pencada tant de treure runa com de verd. Per a maniàtics de la matèria dur un xerrac per acabar de podar la savina de la segona role. No hem enllaçat llargs, la segona part de la via comença just després de la malla de protecció.

 

 

Accés: Si venim del sud un cop passat el poble de Camarasa direcció Tremp creuem el Segre i trobem dues esplanades a ma dreta on aparcar. 

Aproximació: Seguim la carretera en direcció Nord/Tremp uns 300 metres i a ma esquerra veurem un petit circ amb un pal elèctric. Fem una petita grimpada per assolir aquest circ. Sageta gravada a l'inici i assegurances visibles. Aquesta foto mostra el que es veu des de la mateixa carretera: 

 

Orientació: No n'estic segur però diria que sud est.  

Horaris: Aproximació 5',via 2'5 hores mentre que del cim al cotxe conteu 45'. 

Grau obligat: V/V+. 

Material: Un joc de friends des de l'Alien negre al Camalot del 3 que només hem fet servir per reforçar la penúltima reunió,una desena de cintes i algun tascó. Hi ha qui recomana doblar el semàfor d'Aliens així com els Tricams pel primer llarg. No és mala idea dur cordinos per canviar els molts que hi ha la via i els dels ràpels de la Ui la que t'espera. 

 

 

Descens: Des de la darrera reunió desgrimpem amb compte fins a una reunió que queda arran de cingle. Aquesta role és la tercera de la Ui la que t'espera n. Nosaltres d'aquí hem fet un sol ràpel de 60 fins la feixa,compte que cal encertar el punt d'aterratge sinó ens tocarà nedar entre bardisses. Possibilitat de fraccionar el ràpel. Dos bolts amb cordino i una anella. Acabat el ràpel anem a l'esquerra passant per sota de les vies: Tonet-Alegret,En traspàs i el sector Escaleta. Seguim avançant passant per sota del sector Solàrium i aquí comencem a davallar cap a la carretera on hem estacionat.

Ressenyes: Sinó m'erro són dels aperturistes ( DKP ) i d'en Joan Asín. Moltes gràcies a tothom!

Gómez Xalmet a la Prenyada.

La gran clàssica de Sant Benet,hauria jurat que juntament amb la Boy Roca de l'Elefant de lo més repetit de la regió. L'any 2018 es van retirar uns parabolts afegits al segon i tercer llarg de manera que actualment en aquestes tirades només hi queda el bon rovell montserratí acompanyat de les habituals xones de clavadors. Concretament la cosa l'hem trobat així: 

A la segona tirada hi ha una flor de dos claus per treure factor,dues savines seques, un grapat de ponts de roca i un burí.

Al tercer llarg hi trobem una falsa reunió de burins a un metre de la R2 acompanyat  d'un pont de roca juntament amb una savina al final de les dificultats. 

D'aquesta manera hi ha hagut trams de IV que no hem tingut prou traça per assegurar i hem emplaçat alguns aliens en antics clavadors que no semblaven massa valents.Nosaltres hem enllaçat aquestes dues tirades amb un llamp de llarg de 57 metres sense problemes de fregament.Itinerari molt bonic,totalment lògic i amb varietat de moviments, llàstima que la roca estigui polida en força trams.

 

 

Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte presentant targeta federativa (4€).
Aproximació: Pugem per les Escales dels Pobres fins al Pla de Sta. Anna. Aquí hem d'agafar un camí a mà dreta que, passant per unes escales, porta fins al refugi de Sant Benet. Anem a darrera del refugi i seguim un corriol que de seguida es bifurca: nosaltres anem cap amunt, si anem a baix de seguida trobarem un gran pi. Arribats a la base del Gat el corriol desapareix, fem una diagonal ascendent per la rampa de la seva base ( II ) i retrobem el corriol que ens deixa en una canal. Pugem uns metres a la dreta i assolim el peu de paret de La Prenyada. Anem a l'esquerra i localitzem el peu de via. Alzina amb grans arrels que permet assolir un petit replà on podem fer R0 i des d'on veurem el primer bolt.

Material: Unes setze cintes exprés,una plaqueta recuperable,un tascó així com un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2 doblant 0.75 i 1. Les repeticions ens les podem estalviar a base de tascons, sinó enllacem la segona i tercera tirada i/o sinó reforcem l'alzina de la tercera reunió ( #1 ). Amb friends més gran ( #3 o #4?) potser podem assegurar millor la sortida del primer bolt de la via i/o l'arribada a tercera reunió,nosaltres ho hem fet a pèl.

Orientació: Sud.

Horaris: Aproximació 35',via 2'5 hores i del cim al Monestir 1 hora.

 Descens: Fem un ràpel de 25 m per la cara nord fins una canal, dos bolts amb cadena i anella. Des de allà baixem la canal fins un collet entre la Prenyada i la Roca d'en Barberà. Aquí fem un xic de pujada a l'esquerra per assolir el coll i baixem per una canal fins la base de la Prenyada on hem iniciat l'escalada.

Ressenya: Pertany a la malaguanyada web de l'Escalatroncs, compte que a la segona i tercera tirada no hi ha cap bolt dels que marca la topo. D'altre banda aquestes dues tirades mesuren uns 28 metres cadascuna.

L' avi trepador a la Codolosa.

No se si és perque em va salvar una tarda d'escalada que no contava fer res o perque les espectatives no eren massa altes peró el cas és que aquest itinerari em va agradar força.No hi ha massa feixa i la roca és bona malgrat que en al algun pas puntual està gastada.Hi ha un parell de trams més drets farcits de canto que són un goig d'escalar i un parell de murs on la presa escaseja un xic més i demanen col·locació.Tot aixó moguent-nos en el V grau.Espits a les tirades i bolts a les reunions,pel meu humil criteri prou separats com per no ser recomanable com a iniciació.

 

 

Accés: Aparcament de la Salut,àrea recreativa al municipi de Collbató. 

Aproximació: Des de l'explanada de dalt de les barbacoes agafem un corriol en direcció al torrent.Creuem el torrent per un pont de formigó i després remuntem torrent amunt.Quan la vegetació de l'esquerra desapareix és el moment d'enfilar cap a la base de la paret.La via és la segona a l'esquerra de l'Esperó de la Salut Aquí a sota penjo la fotografia d'en Manel&Ita iniciant la via, es veu un espit com a deu metres del terra.

 

Material: Si confiem en els espits que tenen vora els 30 anys en farem prou duent unes vuit cintes exprés. Si volem completar l'equipament jo crec que en farem prou amb un petit joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 0.75.

Horaris: Aproximació 15',via i rapelar-la 2'5 hores mentre que per tornar a l'aparcament hi he estat uns 15 minuts. S'ha de dir que anava sol i suposo que anant en cordada se'n fa mes via.

 

 

Orientació: Sud.

Grau obligat: V/A0.

Descens: Tres ràpels de 35 metres per la mateixa via, compte que n'hi ha algun que arriba molt just.

Ressenyes: Col·leccionistadevies,Manel&Ita i K-pujo.Moltes gràcies a tothom!.

Via Canaletes a la Panxa del Bisbe.

Via plaqueara per flipar com hi anàven els pioners amb valor pericia i quatre ferros s'enfilaven per on avui un mediocre s'ho ha d'anar mirant. A jutjar per la data es debia obrir sense expansius i avui en dia n'hi ha un grapat peró tampoc són a tocar. Hi ha qui creu que la roca està pol.lida a mi no m'ho ha pas semblat.

Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€. 

Aproximació: Del Monestir prendre les escales dels pobres, al Pla de Sta. Anna el trencant de la dreta que passa per la base de la Panxa del Bisbe. La via queda cap a l'esquerra de la paret,hi ha un burí a pocs metres del terra i es veu el primer parabolt a uns cinc metres. Penjo una foto d'un blog marcant el peu de via i una que vaig fer jo del burí.

Orientació: Oest.

Horaris: Aproximació 25',via i retorn a peu de via 2'5 hores.De peu de via al cotxe 20'.

Material: Una desena de cintes exprés, friends de l'Alien blau al vermell,un parell d'espits del 8 i una plaqueta recuperable.No és mala idea dur alguna cinta disipadora i sis mosquetons de seguro ja que les expansions de la a partir de la primera role freguen la cinquantena.

Grau obligat: V/A0.

Descens: Ràpel d'uns 30-35 metres cap al coll nord. Després baixem per la canal de la cara oest, primer entre la vegetació i després pel despreniment, fins al camí de les escales dels pobres,passem per peu de via.

Via Ponent a la Paret del Pont de Roca.

Te una segona tirada de placa i fissura molt guapa, la resta no ens ha acabat de fer el pes. Si la tornéssim a fer o ho haguéssim sabut hauríem escalat només el primer llarg rapelant de la segona reunió per escalar alguna de les vies del costat. La placa de la segona tirada te trams on cal encertar el camí entre assegurances i en algun punt ens ha sigut difícil protegir-nos. 

Accés: Des de Corça hem d’anar direcció a la Pertusa, aparcar en un gran aparcament. Tenim la paret al davant, aproximació evident per corriol i intuïció.

Aproximació: La via és perfectament visible des de l'aparcament. Només cal seguir la pista cap a l'esquerra una vintena de metres. Agafar un corriol que la gent utilitza per cagar a ma dreta. Després d'esquivar algunes merdes la traça esdevé més definida i apareixen fites que sense esgarrinxar-nos ens deixarà de pet al peu de via. Es veuen els bolts de la primera tirada, el primer d'ells en un esperó que podriem superar grimpant per l'esquerra.

Orientació: Sud Oest, te sol a partir de les 11.

Material: Nosaltres hem fet amb 10 cintes exprés, un tascó i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 4. Pot anar bé canviar el del 4 i/o repetir el 2-3 per la fissura a l'inici de la segona tirada segons el nostre nivell.

Grau obligat: V+/A1. El V+ obligat és sostingut i en algun moment ens ha costat d'assegurar.

Descens: Nosaltres hem rapelat per la ????? que queda just a la dreta i amb la que comparteix R3. Hem baixat amb dos ràpels:60+35. No se com està per fraccionar.

Ressenyes: Roger Rocs i Joan Baraldes,moltes gràcies companys!.

Blanc Masia Mialet 2011 al Braguer..

 

Ens hi vàrem acostar atrets per les bones crítiques que te la via. La veritat és que l'hem trobat ben guapa i distreta. Com ja s'ha dit en alguna altre banda : escalada fina, acrobàtica i lògica que a més resta situada en una autèntica talaia monserratina. Totalment recomanable pel nostre parer, suposo que acabarà esdevenint una clàssica. 

Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament (6.5€), descompte a federats (4€).

Aproximació: Agafem les escales dels Pobres fins al Pla de Santa Anna. Aquí surten tres camins: Sant Benet, Sant Joan i Sant Jeroni pel Pla dels Ocells. Prenem aquest darrer, passem per sota la Panxa del Bisbe, creuem un torrent al Pla dels Ocells i anem remuntant paral·lels al torrent. Arribem a un trencant: dreta Sant Jeroni i esquerra Sant Joan. Anem a l'esquerra fins que trobem a la nostre dreta una torrentera amb una mena de banyeres. Pugem a ma dreta per la torrentera i a la que ho veiem factible sortim del torrent a ma esquerra per anar a buscar un coll per dins del bosc. Un cop al coll baixem a la cara sud i anem amb tendència dreta per trobar el peu de via. Cúrrua de bolts del 8 visibles, els primers cinc metres els fem a través d'una alzina de moment ben ferma.

Horaris: Aproximació des del Monestir 1 hora, via i ràpel 3'5 hores. Per baixar al Monestir una hora i quart.

Material: Unes catorze cintes exprés i els estreps. Al coll entre la Desgraciada i el Braguer hem fet servir un Alien groc per assegurar-nos. Un cordino de recanvi pel ràpel del Braguer i si som molt fans de la seguretat deu metres de corda per canviar la de la Desgraciada.

Grau obligat: 6a/A1e,potser amb un ganxo passem amb V+/A2.

Orientació: Sud est. Compte amb el vent que estem alts.

Descens: Ràpel de 25 metres des del cim al coll amb l'Albarda.Després anem a retrobar el camí de Sant Jeroni buscant el millor pas per dins del bosc.

Cordada 25 a Coma de l'Orri.

Aquest itinerari que treu suc a un pany de paret pel qual no donaríem un duro. Ens ha semblat una bona via de placa, d'escalada generalment atlètica però tallada pet feixes cada dos per tres. Una bona proposta per omplir migdia o bé per fer-la en plan fanàtica tot baixant de la Piràmide de l'Aigua. Hem enllaçat les tirades 5 i 6.

 

 

Accés: Al municipi de Setcases agafar la carretera que condueix a Vallter 2.000.A uns 3 km.(?) del poble cal estacionar en un revolt tancat a dretes,a l'anomenat aparcament de Coma de l'Orri.Podria haver-hi un cartell així com senyals de GR i una torre elèctrica.

Aproximació: Des de l'aparcament comencem a remuntar la vall. A l'alçada d'un cartell trenquem a l'esquerra, creuem el riu per un pont de fusta. Seguim pujant i just abans de tornar a creuar el riu agafem un corriol a ma dreta. Aquest corriol primer va per una torrentera i després per una tartera. Ascendim per pendents herboses i rodegem el contrafort de la base per l'esquerra fins a situar-nos al peu de via. Parabolt visible sota un petit sostret.

 

Grau obligat: Diuen 6a de cavall estant m'ha semblat que amb V+ es passa.

Horaris: Aproximació 30',via 2 hores i descens 30'.

Material: Una dotzena de cintes exprés. Nosaltres a més hem posat tres peces: un Camalot de l'1/0.75 per enganxar el primer bolt així com un microtascó i un Alien vermell per treure pèndol al segon de cordada.Amb una mica de barra es deu poder fer només amb els expressos. Va bé dur doble corda i cintes desplegables per evitar fregament en alguns llargs.

 

 

Descens: Del final de la cresta cal davallar pel vessant Est, a la dreta. A estones per terreny acanalat a estones directament pel vessant. Cal intuïció, trobarem fites molt espaiades i si ho fem bé acabarem espetegant al pont de fusta que hem creuat durant l'aproximació.

Ressenyes: Així com tot el material gràfic és del blog d'en Joan Asín, gràcies!.