Terra i Cel a la Paret de l'Os.

-Cordada: Quico i Busquets.
-Ressenya:
http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_slmontgai.html# 
 -Material: Camalots fins al número 3, semàfor d'Aliens i joc de tascons.
-Aproximació: La via comença literalment a la carretera ( triangle útil per assegurar el primer llarg ), són els espits que hi ha a la dreta d'un antic ferro de telèfons.

-Via: Està bé, no és de les que més ens han agradat a la Paret de l'Os. Es coneix que no es fa tant com les seves veïnes perquè en algún punt te verdet, en d'altres herba i hi ha algún bloc a punt de caure....

Ll1: Arrenquem de la cuneta, roca de talús en els primers metres. Després de la doble expansió que marca la ressenya hem anat una miqueta per l'esquerra ( herbós), fins aquí tot assegurat i en aquest tram només hem possat un parell de Camalots ( 0.5 i 2 ).

Ll2: Totalment equipat. Hem afegit un pont de roca i hem canviat el cordino del primer que ja hi havia. Als peus de R2 n'hi ha un altre que no marca el croquis.

Ll3: Díedre a l'esquerra de la reunió, a equipar. Només hem sapigut veure un dels dos pitons que marca el croquis. Quan el díedre queda tencat per la vegatació sortir per l'esquerra ( atlètic ). COMPTE AMB UN BLOC A PUNT DE CAURE a un metre o dos per sobre del clau.

Ll4: Des de la reunió no hem sapigut veure com anava el llarg i hem fet la volta per la Jordi Andreu. Des de dalt hem vist el pont de roca que marca la ressenya, es veia bastant brut. Passant per la JA totalment equipat.

Ll5: Des de la repissa on fem R4 ja es veuen el pont de roca ( l'hem canviat ) i un pitó. Compte amb el tram per trincar el pont de roca ( entra un tascó o friend petit ). Llarg a equipar ( pont de roca, pitó i espit ).

Ll6: Sense massa complicacions: pont de roca, espit, pont de roca i sabina, aquí girem a esquerres i sortim per terreny senzill al cim on no hem trobat reunió, l'hem feta en un pont de roca. Hem possat un 0.5 i un tascó.

-Altres piades: Edu  i l' Ylerget

-Descèns: Del cim primer a l'esquerra i després a la dreta a buscar la traça evident que ens retorna a la carretera.

Barreiros.

-Cordada: Quico i Busquets.
-Ressenya: Luichy. Penjo aquí la de l'aperturista del seu blog, Prespectiva Vertical

 -Material: Joc de Camalots fins al 3, semàfor d'Aliens i algún tascó. Duiem dos jocs de friends i al final només hem possat dos cops el 0.75, més que res perquè ja el duiem peró segurament us el podeu estalviar.

-Aproximació: Nul.la, hem entrat per la variant que marca la ressenya, just sortir del tunel. Parabolt i pont de roca groc visibles.
-Via: Ens ha agradat per lógica i per l'ambient que te. Abunda la fissura i el díedre, la roca en general és correcte peró hi ha alguns blocs que cal esquivar. Suposo que al haver-hi la carretera a sota fan de mal cardar abaix. De grau obligat fa de mal dir perquè ja dic que la via va per díedres i fissures, en principi amb 6a es passa bé, suposo que si es va més just i amb força ferro potser es soluciona el tema amb V+/A1. Mirant la ressenya d'en Luichy hem enllaçat: Ll2 + Ll 3 ( fregament cintes llargues ) i Ll4 + Ll 5. A la tercera reunió hi hem arribat per dalt, anar seguint la fissura, no se si va així....

-Descèns: Finalitzada la via carenajar de baixada a la dreta uns cinc minuts, veurem una gran fita a l'esquerra. En aquest punt ens acostem arràn de cingle i trobarem la darrera reunió de la No Entaleguis d'aquí un ràpel d'uns 40 fins la R2 d'aquesta via ( sota un sostret ) i d'aquest a la pressa, mola que el primer xapi la brana de la plataforma on hi ha la R1 per trincar sense problemes la pressa.

Jefe de Santa Anna.

-Cordada: Quico i Busquets.
-Ressenya: Luichy.

-Material: Via totalment equipada amb parabolts, 12 cintes exprés.
-Aproximació: Arribant a Santa Anna aparquem entre els dos tunels, just creuar el pont. Reculem i ben bé després de passar al pont,baixem a la dreta per un camí amb escalons. Seguim per sota del sector esportiu El camí, quan la paret gira a l'esquerra nosaltres baixem a la dreta per un corriol obert en la vegetació. Grimpem un petit resalt equipat amb unes cordes fixes i ja som a peu de via. Els parabolts de la via són els que marxen cap a la dreta.

-Via: Guapa i variada ( díedres, placa i aresta ). Equipada amb parabolts ( R1 amb dos espits i dos maillons per rapelar ). 6a obligat, bona roca. Última reunió en un arbre ( 55 metres ).
-Descèns: Evident, a l'esquerra a caçar unes ruïnes i d'aquí a la dreta a buscar l'ermita,  on trobem els escalons que ens tornen al sector esportiu del Camí.

Terestel a l'Agulla del Mirador o Cara de Mico.

-Cordada: Parce i Busquets.
-Ressenya:

-Aproximació: Nosaltres hi hem anat des de el Monestir, pujem als Gorros per les Escales dels Pobres. Agafem el camí de St. Joan a St. Geroni, passats els Gorros i just abasn d'arribar al Mirador del Centinella, a l'alçada d'una roca trobem el corriol que baixa cap al Centinella i el Fussell. Quan arribem al Fusell hem de pendre una traça a l'esquerra que ens durà a l'Agulla del Mirador. Trobem uns parabolts grocs, un bloc que hem de grimpar. La via va més a la dreta, veurem el primer parbolt a uns cinc metres del terra. A sobre d'una petita bauma i a tres metres d'aquest un espit, a la dreta ens queda el díedre per on deu anar la Xavi Sampietro.

-Material: Pot anar bé algún friend tipus Camalot 0.75 o 1 per protegir el tram fins al primer parbolt i amb una miqueta de sort i traça el podrem col.locar en algún punt del segon llarg.
-Via: Bonica via, amb un segon llarg clarament més difícil amb els típics cops de gas de l'autor. Ha estat reforçada amb parabolts, tot i així els cops de gas hi continuen sient. Al primer llarg pot costar veure les assegurançes. La segona reunió que marca la guia de la Plantació no hi és, en tot cas la ressenya amb dues expansions que no hi són; potser ha estat una confusió amb l'alzina que hi ha l'esquerra on sembla ser que s'hi emplaçava la primera assegurança de la segona tirada. Al tercer llarg hi ha dos ponts de roca paral.lels previs al parabolt que no es veuen. Bona roca. Grau obligat 6a/A0.

- Descèns: Ràpel de vint metres per la cara E o desgrimpant  ( II ? ). D'aquí una traça molt evident ens retorna al camí de Sant Joan.

Via del Cabra a la Panxa del Bisbe.

-Cordada: Parce i Busquets.
-Ressenya: Nosaltres duiem la d'en Castellnou de Gorro-St.Benet. A la xarxa podeu trobar la d'escalatroncs:

-Aproximació: Del Monestir pendre les escales dels pobres, al Pla de Sta. Anna agafem el trencant de la dreta que passa per la base de la paret, la nostra via queda a l'esquerra. Abans de la canal per la que baixarem. Parabolts visibles ( alts )
-Via: Guapa via esportiva, ben equipada. V-V+ obligat. Bona roca i no massa sobada. Hem enllaçat el segon i el tercer llarg ( alguna cinta llarga ). Reequipada amb parabolts de la FEEC, diria que s'ha afegit un parabolt a l'entrada de manera que ja no cal el tascó per assegurar el primer pas.
-Descèns: Segons la guia la via està equipada per rapelar, peró les reunions no ténen anella. Així que la darrera reunió hem acabat d'arribar al cim ( III-60/65 metres ) i hem fet una ràpel a l'esquerra d'uns 30-35 metres. Aquest ràpel ens deixa a una canal que sense massa entrebancs ens permet tornar a la base de la paret.

Colores a les Bagasses.

 BERTA PASSA'M LES TEVES FOTOS QUAN PUGUIS QUE AQUESTES SÓN UN TRUNYO!!!

-Cordada: Berta i Busquets.
-Ressenya: Duiem la de les 100 millors de Catalunya ( Soldevila ).
-Material: Nosaltres vàrem possar un Camlot 0.5 a la terera tirada i dos aliens ( groc i vermell ) a la cinquena. Es comenta que va bé l'Alien blau a la segona tirada, nosaltres no ens hi vàrem fixar i no el vàrem possar.
-Aproximació: El de sempre a Bagasses...creuar el riu pel pont romà, enfilar-se a la via, creuar el tunel i baixar una miqueta per peu de paret. La Colores és de les últimes de la paret. Hi ha el nom a peu de via i es veuen els parabolts.

-Via: La veritat és que anàvem amb unes espectatives molt altes de la via. Suposo que el dia ventós, fred i al final la plujós no ens vàren deixar disfrutar massa de la via. De les que surten a les 100 millors de Bagasses és la que he disfrutat menys, que no vol dir que sigui la més fluixeta. M'ha semblat que estava més pulida que la Smoking, potser perquè és més difícil i jo anava més justet. En tot cas la via és prou variada: placa fina, fissura-díedre, esperó i trams més atlètics. Ja dic que amb un dia més bo l'hauriem disfrutat més i ara segurament diria el que diuen les guies: " la millor escalada lliure de la paret "; peró amb el dia que vàrem enganxar nosaltres no podem corroborar-ho.
Equipada amb parabolts, no hi queden ni burins ni espits i les reunions estan amb dues anelles. Només hem enllaçat la sisena tirada amb la grimpadeta per sortir a la Falsa Feixa.
Respecte al grau obligat ens ha semblat de 6a+/b, als llargs cal escalar peró la via no és exposada.  M'imagino que le grau obligat el dona la segona tirada. Al sisè llarg, al ser una tirada atlètica és més fàcil passar, et penjes de la xapa i reposes i el canto torna a ser bo.

-Descèns: Seguir la Falsa Feixa a la dreta ( cable ), quan aquesta acaba seguir en la mateixa direcció de baixada fins a la via del tren. La creuem i amb l'ajuda d'una corda fixe acabem de baixar a la carretera.

La Cuca de Llum a la Font Freda.

                         BERTA PASSA'M LES FOTOS QUAN PUGUIS!!!!!!!!!!!!!!


-Cordada: Berta i Busquets.
-Ressenya: Nosaltres duiem aquesta:

Peró em sembla que hauriem anat més bé amb la d'en Luichy: 
http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_doll.html#

-Material: Semàfor d'Aliens ( el verd crec que no el vàrem posar ), joc de Camalots fins al 3 i tascons. Alguna cinta llarga.
-Aproximació: Sortim des del revolt caracterísitic de la pista dels puntals ( cal seguir-la uns quilometres fins que comença a baixar ). Avançem en direcció a la Bagasses- Peladet ( visible ) per una traça amb algunes fites. Arribem a una agulla caracterísitca, la vorejem per sota, un xic més endavant trobem un bloc característic que marca el croquis. A uns cinquanta metres del bloc ( a la ressenya posa 100 ) localitzem el peu de via, díedre amb parabolts.
-Via: A nosaltres ens ha agradat. Te una tercera tirada  boníssima, un primer llarg guapo i trams de la segona, penútlima i útlima tirada bonics, tot aixó en díedre i fisura. La resta discorre per terreny més o menys herbós on la roca és dolenta. Generalment són blocs encaixats entre ells que acabem aguantant peró que s'han de tractar amb carinyo. Grau obligat V+/6a.
-Descèns: De la darrera reunió acabar de pujar uns metres a la dreta ( evident, fita ). Llavors avançar per una feixa en direcció al cotxe ( esquerra ), més o menys quan la feixa acaba grimpar a la dreta cap a la carena ( II-III).  Seguir la carena a l'esquerra, arribem a una collada molt ample amb una gran fita, podem baixar per aquí peró és millor carenar més i baixar per una canal més ample que neix en un coll més estret. Per aquí retrobem la pista i la seguim a l'esquerra fins a retrobar el cotxe.