divendres, 28 de gener de 2011

Germans Millet al Coscollet.


Aquesta paret sempre m'ha cridat l'atenció. Sense saber ni el seu nom em vaig fixar en ella en els primers viatges a Oliana. Després sabria el seu nom i un dia escalant a la Grafiti amb en Gatsaule vàrem decidir anar-la a fer. S'hi va afegir en Pere. Vàrem vivaquejar prop de l'inici de la canal de baixada,quan vàrem arribar el perfil de la paret es retallava en la nit estrellada i al fons de la vall hi brillaben les llums. Quin vivac! i al matí amb les primeres llums les tonalitats blanquinoses de la paret em recordaven enormement al Pic de Bure...quina paret més estètica!.

Després l'escalada no és execivament estètica,peró la visió de la paret i un entorn relativament salvatge em vàren deixar un bon regust de boca. Calia tornar-hi a fer l'altre clàssica de la paret: la Neurónium.

Bé aquí va la piada del centrecac i les fotos que vàren fer els meus companys de cordada:



" Germans Millet al Coscollet.
Bones familia!.Aquest dissabte toca cordada de tres,som en Gatsaule,en Piter i un servidor.El divendres a la nit enfilem a fer vivac a les rodalies del Tossal del Coscollet.Per arribar-hi fem servir el croquis de pistes que surt al blog de’n Xavi Grané que em sembla que es diu Escalades a l’Alt Urgell.No aparquem ben bé al cim sinó una miqueta abans de l’inici de la canal que hem de baixar per arribar a peu de via.Fem un vivac més o menys confortable al marge de la pista.L’endemà caminem en direcció al cim i al cap d’uns cinc minuts veiem una fita que marca la canal per la que arribarem a peu de via(esquerra).Anem seguint la canal tot trobant alguna fita(poques).Al final de la canal hi ha tres ràpels reequipats de 40,20 i 50.Els dos primers no hem provat d’unir-los.Un cop acabem els ràpels hem de flanquejar la paret cap a l’esquerra per una traça força embardissada peró que es va trobant.Passem els parbolts de la Neurónium,la gran entosta caràcterística i llavors trobem la canal on comença la Directa.El peu de via és força evident malgrat no haver-hi cap rastre d’equipament.Aquest no el trobarem fins a la primera reunió on trobarem una vaga a l’arbre,tónica de tota la part de la Directa que vàrem fer nosaltres.Vàrem fer servir la ressenya de’n Soldevila i després vàrem veure que al Tahussà n’hi havia una amb l’equipament que ens hagués anat bé per complementar.

La valoració de la via…jo la salvo de la foguera.No és pas una via 10 ni molt menys.Més aviat és una via justeta perquè la vaig trobar discontinua.La roca no és excel.lent,també justeja i en alguns trams és dolenta,peró per mi aixó no li treu bellessa a una escalada.A més la paret està en un lloc solitari i autèntic.Si voleu veure que en pensen els meus companys de cordada aneu als seus blogs:muntanyenc i activitats de muntanya.
Ah!.Grau obligat V+,aliens i friends fins al 2.De tascons no en vàrem possar cap.
Que no s’us fagi molt llarg el dilluns! "



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada