CADE a la Miranda de la Portella.

Malgrat que curta ens ha semblat una via ben bonica.Podem optar per la versió friquitan o el format clàssic.Si optem per la modalitat esportiva ens toparem amb el pas més rabiós del recorregut per aixecar el cul de terra i després una fissura física i tècnica alhora que caldrà lluitar fins arribar a terreny més amable.Aquesta primera tirada deu cubicar 6c+,a partir d'aquí la cosa afluixa molt i només haurem de superar dos pasos bloc al terçer i quart llarg ( 6b i 6b+).Si anem en plan clàssic ens trobarem amb un primer llarg d'Ae amb una sortida al final que podrem assegurar,una placa mantinguda amb un pas d'Ae i una fissura curta de sortida trampejable en A1/Ae.
Ah!.Sigui com sigui caldrà superar la bonica xemeneia del segón llarg,súper agraïda d'escalar.Bon ambient i rutilla variada,reequipada amb parabolts.La roca no l'hem trobat gens pulida.

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).
-Aproximació: prenem el camí direcció al refugi Vicenç  Barbé. Abans d’arribar al coll de la Portella, prenem un corriol a mà dreta i bordegem la Portella Gran pel vessant oest fins arribar a la Miranda de la Portella (haurem de fer una petita grimpada). Una altre opció és des del coll de la Portella  bordejar la Portella Gran pel vessant est fins una canal que separa la Portella del Dauet. Prenem aquesta canal fins al peu de via.

Horari: 2 hores.

Orientació:Podria ser Oest.

Material: 16 cintes i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2. Algunes cordades més valentes només porten expressos.

Descens: La via te totes les reunions equipades amb dues anelles per rapelar menys la del cim.
Enlloc d'aixó nosaltres hem anat a la cara contrària a la que hem escalat on hi ha una instal.lació de parabolts amb cadena i anellla d'on hem fet un ràpel de 20 metres.Després hem anat flanquejant fins al Pas de la Portella (esquerra,traça prou fressada) on retrobem el camí de l'aproximació.