Directa Est al Pic del Valleta.

Guapa via esportiva en un entorn d'alta muntanya, es troba pràcticament equipada i es posen pocs ferros però variats. Prou variada amb trams de placa i alguns de fissura/díedre. Nosaltres l'hem fet després d'escalar la Pelaroques fins la quarta reunió i queda una combinació ben xula. La roca és bona malgrat algun tram de liquen. Hem enllaçat la quarta tirada i la cinquena.

Accés: Coll de Pi Morens,a l'estació d'esquí de Porta/Pi Morens.Si disposem d'un tot terreny i no tenim escrúpols ( cartell de prohibit ) podem seguir la pista fins a un remuntador retallant una mitja hora l'aproximació i la baixada.

Aproximació: Seguim amunt per les pistes. Agafem una pista que puja per sota dels remuntadors sempre amb la intenció de vorejar la vall de sota la via per la dreta. Quan la pista fa un revolt a la dreta nosaltres anirem cap a l'esquerra per un llom on trobarem algunes fites que ens duran a un corriol que voreja el circ pel seu vessant dret. Al final d'aquest corriol toca baixar al circ i tornar a pujar fins la base de la paret. El peu de via el situem a l'esquerra de les clàssiques Gran Díedre i Esperó Nord Est ,uns cinc metres més amunt del peu de via de la Pelaroques, veurem un parell de parbolts fixe en una placa.

Grau obligat: V+/6a

Material: Un joc de friends de l'Alien blau al Camalot del 2 i unes setze cintes exprés si enllacem, sinó diria que amb dotze fem. Les reunions són de dos bolts sense anelles.

Horaris: Sis hores de cotxe repartits a parts iguals: aproximar, via i baixar

Orientació: Sud est, te sol fins les dues.

Descens: Des del cim baixar a la dreta a un gran i evident coll.Baixem per la primera canal que trobem,no hi ha desgrimpades.

Reina d'Escòcia al Bisbe.

Si no som vuitgradistes o no ens agraden les pedalades aquesta no és la nostre via ja que pràcticament la meitat del recorregut és Ae.

Tot i així hi ha pasatges en lliure ben xulos i la ruta gaudeix d'un gran ambient a la seva part central. La primera tirada és selvàtica però no presenta problemes.

Aproximació: Comença uns trenta metres a la dreta de la GAM.

Horaris: Aproximació des de Can Massana una mitja hora, per fer la via hi hem esmerçat unes quatre hores i del cim del Bisbe a l'aparcament hem trigat una hora.

Grau obligat: V/A1e.

Material: Una trentena de cintes exprés i dos estreps,amb una vintena també es pot fer perque a la cinquena tirada tot són parabolts i ens en podem saltar.

Orientació: Nord oest,ombra fins les quatre.

Descens: Acabem d'assolir el cim i baixem un parell de metres cap a l'Est a localitzar la instal.lació de ràpel ( dos bolts amb anelles ) d'on hem tirat un ràpel de 60 pel vessant sud. Aquest ràpel m'imagino que es pot fer més curt anant a la canal o es pot fraccionar en algun arbre.El ràpel ens deixa al coll amb la Monja, si anem cap a l'Oest passarem per sota de la Monja i després per sota del Dit fins que anirem a espetegar al camí que va del Refugi d'Agulles al Pas de Port.

Ressenyes: Xavi Diez,Jose Walero i Joan Asín per aquest ordre.Moltes gràcies!!!.

Pelaroques al Pic de la Valleta.

 

Malgrat alguna feixa la via te trams guapos, nosaltres l'hem escalat fins la quarta reunió des d'on hem rapelat i hem fet la Directa est quedant així una bona combinació. La dificultat de la topo són passos de bloc i la resta del llarg sol ser bastant més fàcil. 

Accés: Coll de Pi Morens,a l'estació d'esquí de Porta/Pi Morens.Si disposem d'un tot terreny i no tenim escrúpols ( cartell de prohibit ) podem seguir la pista fins a un remuntador retallant una mitja hora l'aproximació i la baixada.

Aproximació: Seguim amunt per les pistes. Agafem una pista que puja per sota dels remuntadors sempre amb la intenció de vorejar la vall de sota la via per la dreta. Quan la pista fa un revolt a la dreta nosaltres anirem cap a l'esquerra per un llom on trobarem algunes fites que ens duran a un corriol que voreja el circ pel seu vessant dret. Al final d'aquest corriol toca baixar al circ i tornar a pujar fins la base de la paret. El peu de via el situem a l'esquerra de les clàssiques Gran Díedre i Esperó Nord Est ,en una mena de terrassa a la dreta d'un gran bloc que forma un díedre on veurem un parell de parabolts daurats Kop de gas. Uns cinc metres més amunt veurem el parabolts fixe de la Directa est.

Grau obligat: 6a/A1 concentrat als primers metres de via que han estat els que ens han fet espeternegar més.

Material: Un joc de friends de l'Alien blau al Camalot de l'1. El Camalot del 4 només l'hem fet anar per assegurar millor el 6b de la quarta tirada,el pas es fa mig metre per sobre el parabolt,de costat i no acaba de ser vertical: clavada segura. Els ràpels són de cordino i maillón,preveure recanvis.

Horaris: Aproximació 2 hores,fer la via fins la quarta reunió i rapelar 4 hores.

Orientació: Sud est,te sol fins les tres.

Descens: Hem rapelat de R4 en tres ràpels d'uns 45 metres: R4-R2,R2-R1 i R1-terra.Aquests ràpels són força bons però la prudència convida a baixar amb les cordes plegades per netejar el terreny de possibles blocs i vigilar de no tenir gent per sota

Maria Brizard als Tres Consellers.

 

Una manera una mica més complicada que l'Aresta Ferbos per escalar aquest cim. A mig camí entre una via i una cresta,més per amics de les xiruques que del magnesi. Hi ha trams aïllats prou xulos. Molt de compte amb la roca a la part final de la segona tirada ja que va de pet a la primera reunió.

Accés: Estany de Cap Long.

Aproximació: La via és ben visible des de l'estany/embassament de Cap Long. Creuem la presa a la dreta i prenem un sender ben costerut direcció al Coll del Gat. Al cap d'una estona de pujar hem de deixar el camí que puja al Coll del Gat i agafar el que marxa a flanc cap a l'esquerra en direcció a la Vira Batan,poc evident malgrat que te marques vermelles. Anem flanquejant per sota del Ramougn i una mica abans d'arribar a sota del Neouville trenquem de nou a l'esquerra cap a la cara sud del Pic dels tres Consellers. Gran entosta de la segona tirada ben visible,atac a la seva vertical. 

Material: Cordes de 60,vuit cintes exprés llargues i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2. Piolet i grampons entre útils i imprescindibles segons la neu que hi hagi tant per accedir a la paret com per baixar per la Vira Batan.

Orientació: Podria molt ben ser Sud.

Horaris: Aproximació una hora i mitja. La via l'hem enllestit amb un parell d'hores que és el que hem trigat a baixar.

Grau obligat: V+/A0.

Descens: La via acaba a pocs metres del cim dels Tres Consellers. Des de la darrera reunió acabem de grimpar a la cresta,nosaltres això ho hem fet desencordats. Un cop aquí desgrimpem a ma dreta (II) fins al coll amb el Neouville.En aquest punt trenquem a ma dreta a través de la Vira Batan que ens deixarà a la tartera de peu de paret per la que hem aproximat. A destacar tres coses d'aquesta vira:

1) Les cordades que puguin estar fent la cresta dels Tres Consellers poden tirar-nos pedres: casc posat i el màxim d'arrambats a la paret.

2)  A la part final quan la cosa es complica hi ha dues instal·lacions ben modernes de ràpel.

3) Justament en aquesta part final de la vira hi pot haver neu i pot anar bé dur ela grampons i/o piolet.

Bestie Boys al Serrat del Moro.

La placa de la part superior és molt bona i la fissura inicial també ens ha agradat. Tenint en compte que la via és bastant recent caldrà anar amb molt de compte amb la roca del segón i sobretot del tercer llarg,pur crocanti de cara nord on hem fet la nostre aportació a l'ingent feinada dels aperturistes.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i agafem el Camí de l'Arrel ( G.R.) en direcció Can Massana.Al cap de ben poc arribem a la Canal de Sant Jeroni la qual començem a remontar.Quan portem uns deu minuts de pujada ens hem de fixar amb unes roques que tenen forma de serra a ma esquerra.Flanquejarem amb compte per sobre d'aquestes roques per un corriol més o menys fressat,passem per la base de la Han Solo i uns cinc metres més enllà localitzem el nostre inici.Díedre amb un pitó vermell.Superat aquest primer clau i el posterior parabolt cal anar a l'esquerra a buscar una fissura ample molt llaminera i no a la dreta per les xapes de la Han Solo.

Grau obligat: 6a.

Material: Un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4 tot repetint el 2 i el 3 així com unes quinze cintes exprés i un estrep.

Horaris: Aproximació vint minuts, per fer la via 5 hores i del final de la via a Santa Cecilia una hora.

Orientació: La part superior te sol a partir de les 4 ,a baix no se si n'hi acaba d'haver mai.

Descens: Del final de la via com bonament es pugui assolir la carena. Aquí hem crestejat uns 150 metres, cal estar atents al moment de deixar de crestejar i baixar per terreny herbós a la dreta. Alguna pedra penjant dels arbres ens indiquen que anem pel bon camí, baixant i apropant-nos a St. Jeroni. Arribem a una corda fixe que ens deixa a la primera instal·lació de ràpel. Fem 2 ràpels força nets de 40.El primer sobre d'un arbre i el segon de dos espits amb anella. Els ràpels ens deixen a la Canal de Sant Jeroni per la qual baixem al Camí de l'Arrel que seguint-lo a la dreta ens retorna a Sta. Cecilia.

Roca Sanz a la Cadireta del Diable.

Escalada plaquera tirant a fina amb algun pas puntual d'apretar. La roca en general és bona però hem de tenir en compte que la via no es fa massa i pot petar alguna cosa petita. M'ha semblat que l'equipament és força generós però hi ha algun pas de V+ exposat i algun tram de IV amb les xapes prou espaiades. La xemeneia final aporta el toc de varietat.El col·lega que està més fort que el vinagre l'ha forçat en lliure sense cap esbufec i ha proposat els següents graus:6a+,6a,IV i 6b+.

Accés: Nosaltres hem deixat el cotxe a l'aparcament que hi ha abans de la tanca del monestir, una zona amb bancs.

Aproximació: Creuem la carretera i pugem unes escales que ens deixen a la base de la Canal del Pou del Gat ( rètol ). Pugem per l'esmentada canal fins que enllacem amb el Camí de l'Arrel ( G.R. ), el seguim a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem per sota la Cadireta í continuem pel G.R. de seguida el deixem per agafar un corriol a l'esquerra que ens porta a l'Ermita de Trinitat. Arribats a l'ermita prenem un corriol desbrossat a la dreta i que mica en mica es va embardissant i que acaba espetegant al peu de via de l'Aleix a la Punxa. Uns metres abans d'aquest inici pugem a la vora de la roca fins espetegar a l'inici de la GEEB, uns cinc metres a l'esquerra d'aquesta via trobarem el nostre inici: placa parabolada amb una fissura diagonal a l'esquerra.

Material: Una vintena de cintes exprés si ho volem grapar tot i un pingo de deu metres de corda per arreglar el ràpel si pretenem rapelar per la mateixa via.

Orientació: Probablement sud-est.

Horaris: Aproximació 40 minuts, via i rapelar-la unes tres hores. Per tornar al cotx hi deu haver una mitja hora.

Grau obligat: V+/A1e.

Descens: DelRapelant per  final de la via anar a l'esquerra a caçar una instal.lació una mica mal girbada: un bolt i un munt de burins. Daquí fem un ràpel de 50(?) fins la tercera reunió,compte en recuperar la corda millor dur un bon pingo d'una desena de metres per treure en fora aquesta reunió. Aquí farem dos ràpels més de 45/50 (?): R3-R2 i R2-terra.

L'indi solitari a Narieda Nord.

Bona via esportiva o combinada segons el nivell que tinguem. Prou llarga i mantinguda, mercès a l'abundant equipament al que ens te acostumats l'Indi podem apurar sense patir gens. Parlant de l'estil de l'aperturista ens ha semblat que l'itinerari està molt ben trobat i l'escalada és ben còmode gràcies al llamp de pencada que s'ha fotut l'Indi. Es deuen poder enllaçar la majoria de tirades però davant dúiem una cordada amb simple de 50 i han fet totes les reunions. Suficientment freqüentada els dies de calor com per portar algun pla B. Els col·legues que van forts l'han fet tota en lliure menys uns passos de la quarta tirada que algú ha comentat que surten sobre el 7a.

Accés: Hem d'aparcar a l'entrada de Figols aparcament a ma esquerra venint de Coll de Nargó.

Aproximació: Creuem la carretera i agafem la pista què puja cap a la Roca Narieda. Primers metres asfaltats després pista, passem la tanca (ara oberta). Seguim la pista fins a trobem  a l'esquerra la drecera de baixada, pal amb marca groga, seguim per la pista i a la propera corba a esquerra, trobarem una fita on surt el corriol què ens porta a peu de paret. La via comença a l'esquerra IS pintat a l'inici.

Horaris: Aproximació 30',via 6 hores i per baixar 45'.

Orientació: Nord, te ombra fins cap allà les cinc de la tarda.

Grau obligat: V+/6a.Com que és una via equipada si no es va còmode en aquest grau ens faran servei les eines de trampeig.

Descens: De la R10 pugem per bosc direcció sud, trobarem fites què ens porten al cim, baixem fins a uns cartells on ens indica el camí què ens porta a la pista. Trobarem dreceres què tallen la pista.

Ressenyes: La fotografia és d'en Joan Asín mentre que el dibuix és d'en Joan Vidal amb anotacions dels Galls. Gràcies a tothom per la feina!.

Ressenyes dels Cingles del Vilar.

 

Sector orientat a l'Est amb ombra a les tardes i dotat de cinc fissures d'una quinzena de metres. Les rutes estan netes de ferro,només les roles i un químic de progressió.

A Calders agafar la B-124 direcció Monistrol de Calders. Més o menys a meitat de camí veurem l'Hotel Caní del Vilà. Aparcar uns metres enllà en un aparcament per una desena de cotxes a ma dreta. A l'esquerra s'hi veu un talús amb una malla.

Recular uns metres per la carretera,passat el talús i localitzar una traça al costat d'un torrent. Seguir aquesta traça fins a situar-nos sobre el telus on hi ha el relleig de peu de via.Químics a mode de R0 a sota de cada via i línea de vida.

Amb dos jocs des de l'Alien blau al Camalot del 3,algún tascó i uns guants d'encastar anirem sobrats.

Ni pensaments de pujar-hi amb canalla o gossos ja que el peu de via és una estreta cornisa amb caiguda directa a la carretera.

La roca és bona sorra però entre la pencada del dúo Pablo i Parrella i que les vies són de fissura fins i tot un cagat com un servidor pot escalar-hi.

D'esquerra a dreta ( tal i com arribem):

1) Fissura Declivi 6a+

2) Fissura Pantuco 6b+

3) Fissura Parrella 6b+

4) Fissura Pirates del Moianès 6b

5) Fissura Sorralta 6a+

Via Mimi o Mireia Directa al Roc de Ponent.

 

Oberta minimitzant les expansions en resulta una escalada entretinguda, variada i prou sostinguda. La pega és que entre que és cara nord i que semblaria que no s'ha repetit en alguns trams hi ha líquens. Degut a que és una via poc repetida jo aniria amb compte amb la roca. Nosaltres hem partit la primera tirada fent reunió a l'alzina que hi ha damunt del díedre inicial. El mur del darrer llarg no hem sabut per on encarar-lo i l'hem esquivat flanquejant a la dreta i hem sortit per un mur assequible ( V) amb un gendarme llaçat per on pujava una altre via.

Accés: A la N-240 que va de Montblnac a Lleida hem de sortir i anar cap al poble de l'Espluga de Francolí. Aquí hem d'agafar la T-7000 que va de Prades a Poblet, direcció Vimbodí. La seguim aproximadament uns 6 quilòmetres fins que veiem a ma esquerra una pista asfaltada que s'enfila per una vall, a l'entrada d'aquesta pista hi ha una gran creu i un cartell que diu Vall de Castellfollit. Seguim aquesta pista uns dos quilòmetres i just passar una cabana oberta però en bon estat per vivaquejar aparquem a ma esquerra.

Aproximació: Pugem per la pista uns dos-cents metres i a ma esquerra agafem una pista que baixa cap al riu, davant d'una tartera. Hem de remuntar aquesta tartera, hi ha pals indicadors de l'"Itinerari Geològic". Assolim l'evident peu de via de l'Aresta GER,aquí hem de trencar a l'esquerra un centenar de metres. Nosaltres ens hem embardissat una mica i  hem fet alguna grimpadeta. Díedre evident amb parabolt visible, vegeu la primera foto.

Material: Unes catorze cintes exprés, dos estreps, quatre tascons ( dos mitjans i dos micros ) així com un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.

Grau obligat: Esquivant el mur final per la dreta com hem fet nosaltres es passa amb V+/A1,és de suposar que el mur final dona el grau de 6a+ obligat que proposen els aperturistes.

Horaris: Conteu mitja hora fins a peu de via, unes tres hores d'escalada i mitja hora més de baixada.

Orientació: Nord oest, sol a partir de quarts de tres.

Ressenyes: Aperturistes ( Galls ) i Enric Ferré Grinyó. Molt agraïts!.

Ressenyes de la Placa Totem.

 

La Placa Totem es situa a la part més alta de la Pastereta.Es tracta d'una planxa vertical on hi trobem cinc vies esportives de 60/70 metres,nosaltres les hem escalat totes en dues tirades potser sigui factible escalar-les sense fer reunió.Molt xules,són vies de placa mantinguda amb una part baixa més de colocació i la superior més aviat física.

Accés: Aparcament del restaurant La Vinya Nova,de moment segur en quant a robatoris. La manera més senzilla d'accedir-hi és a partir de la urbanització Bruc Residencial on trobarem cartells indicatius.

Aproximació: Des de la Vinya Nova prenem la pista forestal que porta cap a Collbató. Seguint aquesta pista trobarem un primer trencant a mà esquerra, és el Camí de l’Artiga Alta. Passat aquest trencant i seguint uns minuts més tornem a trobar un altre trencant a l’esquerra, el seguim uns 100 metres fins arribar a un cul de sac on abans es podia deixar el cotxe. Des d’aquest punt agafem un camí de marques blaves (Camí del Clot de la Mònica). Seguim aquest camí fins que arribem a la vertical de la cara oest de la Pastereta. Aquí trobarem un corriol que s'enfila cap a la paret. L'anem seguint i a uns 50 mètres de la paret anar a l'esquerra arran d'un totxillo,estassat i amb un parell de cordes fixes.

Electric Ladyland a l'Aeri.

 

Gran clàssica d'aquesta paret amb la famosa llastra que fa anys que diuen que baixarà i de moment continua enganxada a la paret. La resta de la via discorre per díedres i alguna placa  bonics d'escalar però amb la roca a vegades una mica terrosa.Nosaltres ens hi hem deixat caure al final d'una primavera especialment plujosa i hem gaudit de la força vigorosa de la vegetació.Hem fet les enllaçades tal i com marca la ressenya.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i prenem el Camí de l'Arrel a ma esquerra ( G.R. ).Superada la vertical de la Paret de l'Aeri prendrem la Can de l'Aeri,més o menys a quinze minuts de Santa Cecilia. Superem un seguit de ressalts gràcies a unes cordes fixes i una mica abans d'arribar a la base de la paret veurem uns graons així com uns cables a ma dreta. Amb l'ajuda d'aquests cables transitarem per les lloses que hi ha a la base de l'Aeri. Fins la base de l'evident fissura arbrada per on discorre la Pany Farrera.Per assolir la R0 ( parabolt+burins) ha una grimpada fàcil però exposada si la fem desencordats.

Restriccions: Alguns anys no hi deixen escalar de Gener a Juny.

Material: Un estrep, una plaqueta recuperable, un escanya burins ,unes setze cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. A la llastra pot anar bé doblar el 3 i/o dur el 4, a la tirada prèvia els tascons semblava que quedaven de nassos per reforçar els pitons vells.

Grau obligat: V+/A1.

Horaris: Aproximació 45',via 5 hores i baixada 1 hora.

Orientació: Nord est.

Descens: Del final de la via seguir per sota d'una roca fins espetegar a un corriol i pujar direcció al cim de Sant Jeroni, a la proximitat del cim prendre un corriol que baixa cap a la Canal de Sant Jeroni ( linea elèctrica ) i per aquesta canal baixar fins la carretera.

Ressenya: Arañitaescaladora,moltes gràcies!.

Cerdà Pokorski a la Quarta de Trinitats.

 

Bona combinació de díedre a la primera tirada i placa després.Crec que en el seu dia era un itinerari prou popular i que mica en mica es va anar deixant de fer. La roca hi és bona però hi ha alguna bardissa emprenyadora al primer llarg. Precisament val a dir que en aquesta tirada a mi em preocupava no ser capaç de veure el punt on deixar el díedre per anar a l'esquerra però des del díedre es veu la role de burins a l'esquerra. Malgrat que el díedre s'assegura molt bé es podria aprofitar alguna expansió de l'itinerari esportiu que hi ha a l'esquerra. En acabar podrimer fer: la Normal al Pito del Sereno, seguir per l'Aresta Est al Sereno i culminar amb la Normal al Pebrot.

 

Accés: Nosaltres hem deixat el cotxe a l'aparcament que hi ha abans de la tanca del monestir, una zona amb bancs.

Aproximació: Creuem la carretera i pugem unes escales que ens deixen a la base de la Canal del Pou del Gat ( rètol ). Pugem per l'esmentada canal fins que enllacem amb el Camí de l'Arrel ( G.R. ), el seguim a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem per sota la Cadireta í continuem pel G.R. de seguida el deixem per agafar un corriol a l'esquerra que ens porta a l'Ermita de Trinitat. Justament a l'esquerra de l'ermita hi ha un sector esportiu i l'evident díedre que ens ocupa.

Horaris: Aproximació 45',via 1'5 hores mentre que per rapelar i tornar a l'aparcament hi hem esmerçat una hora.

Orientació: Sud.

Grau obligat: V/A1.

Material: Tres plaquetes recuperables,un grapat de tascons així com un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2. No faran cap nosa unes tissores de podar per la primera tirada i uns cordinos de recanvi pel ràpel.

Descens: Un ràpel de 25 metres a ma esquerra que ens deixa a la canal amb el Sereno per la qual retrobem ràpidament el peu de via.

Via 2.006 al Cor de Be.

Malgrat ser un itinerari curt m'ha semblat una bona opció per petjar aquesta bonica talaia montserratina. Te dues parts ben diferenciades: l'entrada tant potent com farcida de ferro i la continuació que és ben senzilla però on no val a badar.Nosaltres l'hem escalat en una sola tirada d'uns cinquanta metres.A combinar amb alguna de les seves veïnes com l'Agulla Vista o l'Agulla del Miracle ( Via Normal ) o per fer quan baixem d'algun itinerari de la cara nord: Peter Pan, Pa Siempre, Lola Vaqué...

Accés: Esplanada del Miracle (Creu d'en Regató) situada a uns 5 km de Can Maçana i a 2 km. de Santa Cecília. Hi ha lloc per uns quatre cotxes a l'ombra d'un bon noguer i està a ma esquerra si anem de Can Maçana a Santa Cecília.

Aproximació: Pugem per les escales de ciment que surten de la carretera fins a un camí que seguim cap a l'esquerra. En poca estona arribem al GR que seguim cap a la dreta. Arribarem a unes escales de pedra i poc després trobem un camí que surt a mà esquerra senyalat amb marques blaves. Agafem aquest camí que ens porta fins a la Canal del Miracle. Després d'una forta pujada arribem al Collet del Miracle, seguim el camí a l'esquerra cap a Frares/Coll de Port ,la primera agulla que trobem és la Roca del Miracle i la segona el Cor de be. La via comença a l'esquerra del tot del vessant sud,just després d'un pronunciat balmat en un bloc que forma un díedre. Espits del 8 daurats en perfecte estat i visibles des del mateix camí.

Orientació: Sud.

Horaris: Aproximació 50 minuts,per fer la via i el ràpel una hora.Amb quaranta minuts tornem a ser a l'aparcament.

Material: Quatre expressos si fem reunió o vuit si escalem la via d'una sola tirada. Pot ser útil un estrep per estalviar-nos el lliure inicial. Malgrat les minses assegurances de la via hem estat incapaços d'afegir ferro a l'itinerari.

Grau obligat: V/A1e. 

Descens: Nosaltres hem baixat per la via amb un sol ràpel de 45 metres per la mateixa via. Un bolt i un espit anellats. També hi ha qui fa un ràpel més curt guiant la corda vers la canal de ponent crec.

Ressenyes: Escalatroncs i Col·leccionista de vies. Moltes gràcies a tots dos!.

Via del Corb a la Roca Gran d'en Ferrus.

 

Via d'aventura prou guapa,amb trams de bona roca i escalada mantinguda alternats amb d'altres de més rostollet.Molt equipada als trams per sobre de V+ i pelada per sota del V.Les expansions emplaçades són burins i alguns espits a totes les reunions,tot antic i rovellat però semblaria que sense massa us per les poques repeticions de la via. A la tercera tirada cal fer un acte de fe i anar en diagonal ascendent a l'esquerra per una placa fina fins enllaçar amb l'Estrella del dia. Justament la darrera assegurança d'aquesta tirada és un clau enlloc d'una expansió. Al quart llarg només hem trobat el primer burí que marca la topo,després diagonal ascendent a esquerres fins a un díedre amb pans d'herba damunt del qual i a la seva esquerra hi ha la R4.

Accés: Circulem per la C-16 direcció al túnel del Cadí i just passada la central tèrmica de Cercs prenem un trencall a mà esquerra direcció a Fígols per la carretera BV-4025. Seguim per la carretera asfaltada uns 15 quilòmetres fins al Pla de la Creu. Trobarem un trencall a mà dreta amb un rètol que indica el GR-107 (Camí dels Bons Homes). Seguim la pista practicable amb un vehicle alt. Trobarem un nou trencall i de nou prenem el que marca el GR. Si no disposem de 4x4 és millor estacionar en aquesta cruïlla en cas contrari podrem avançar uns metres més per la pista fins que uns blocs ens barren el pas. 

Aproximació:Ara seguim a peu en lleugera baixada sempre seguint el GR. Passarem per la Masia del Ferrús i amb la paret molt visible continuarem pel GR. Quan arribem a l'alçada de la paret busquem corriols molt desdibuixats que ens deixen a peu de paret. Pugem una mica fins a trobar el peu de via, on hi ha un petit pi invertit amb un cordino.

Horaris: Aproximació 25', via 5 hores i descens 1'5 hores.

Material: Unes dotze cintes exprés,un estrep i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2. 

Grau obligat: V+/A1.

Descens: Un cop acabada la via seguim remuntant fins arribar al tercer coll. Des d’allí seguim cap a l’oest per un corriol que finalment ens menarà al GR-107. Un cop al GR seguim descendint fins que passem pel punt en que ens hem desviat per anar al peu de via i desfem el camí fins al vehicle.

Ressenya: Parce,mil gràcies!!

Via Martí Andreví al Ditet.

L'inici no és massa reeixit ja que escalem mig per la roca mig per una canal terrosa amb arbres que no estan prou morts per fotre'ls abaix ni massa vius per constituir una ferma assegurança. Superat aquest breu tràngol ens trobem amb un escalada plaquera per un esperó ben aeri i dotat de bons agafadors.Ideal enllaçar amb la Via del Jabato o l'Aresta Brucs a la Fàcil.

 

 Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.

Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt baixem pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi,creuem la Canal Ample on comença Frares. Anem seguint el mateix camí on anem trobant marques de P.R i quan arribem més o menys a sota del Lloro agafem el torrent homònim que mena a la base d'aquesta agulla.Una miqueta abans d'arribar al Dit ja veurem el nostre objectiu a ma dreta.Deixem el camí i per on millor podem arribem al peu de via. Esperonet secundari tombat amb una canal arbrada a ma dreta. Hi ha una petita sageta pràcticament esborrada,la primera alzina a ma dreta és morta i la savina del damunt te alguna branca xerracada.

 

 

Material: A banda de les sis cintes que es recomana a les ressenyes nosaltres hem emprat els Aliens groc i blau a la primera tirada. Al cim hi ha una instal·lació de ràpel consistent en dues petites sabines que hom ha triangulat amb una desena de metres de corda i que no estaria malament canviar. Si ens aventurem a fer el segon ràpel tampoc anirà malament arreglar-lo una mica per equalitzar les forces.

Horaris: Aproximació 45',via 1 hora i descens 1 hora.

Grau obligat: IV+/A0.

 

 

Orientació: Oest.

Descens: Des del cim fer un ràpel d'uns deu metres fins al coll amb l'Agulla Fàcil.En aquest punt cal realitzar un segon ràpel de seixanta metres fins la base de la cara sud de la Fàcil. Aquest ràpel a mi no m'ha fet gaire gràcia: es fa d'una alzina mig descalçada i d'una sabina no gaire gran que està arrelada al mateix pa de terra que l'alzina. Si volem evitar aquest segon ràpel em sembla que es pot grimpar per l'aresta oest de la Fàcil fins al seu cim ( III,60m?).

Ressenyes: Germans Massó, Col·leccionista de Vies i Lanochedelloro. Moltes gràcies!!.

Wilkenny al Roc d'en Rosell o Paret de la Ruïra.

 

Recomanable per cordades aventureres a les que no els hi fa res anar creuant feixes i amb prou bagatge per escalar sobre un rocam que a voltes demana certa cura. A la via l'hi calen repeticions per acabar-se de sanejar malgrat el llamp de pencada que s'hi endevina per part dels obridors.Donades les característiques de la paret no acaba d'agafar ambient però hi trobem algun passatge prou interessant i variat. El company, amb més criteri i metres que un servidor, l'hi va agradar més la veïna Xustiyou.

Accés: Cal deixar el vehicle al segon revolt d'esquerres que trobem un cop iniciem la pista de Fontalba. En aquest punt hi ha un petit aparcament per uns quatre cotxes. Crec que durant la temporada estival la pista resta regulada al trànsit i pot ser que no poguem estacionar a l'esmentat indret.

Aproximació: Creuar un pastor elèctric i un cami poc traçat sense perdre desnivell anar planejant fins a trobar la baixada al torrent d'en ruira...algunes fites posades.Un cop al torrent cal remuntar una mica fins a veure l'inici de la via en un característic c deanal/xemeneia amb arbres llaçats visibles.Veure la següent fotografia:

Orientació: Sud.

Material: Una dotzena de cintes desplegables, doble corda i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.  

 

Horaris: Aproximació 10',via 4 hores i descens 50'.

Grau obligat: V+/A0.

Descens: Nosaltres hem baixat a l'esquerra,Oest direcció a la pista de Fontalba que és ben visible,al contrari del que diu la foto.

Des del final de la via fer uns trenta metres de cresta i baixar cap al Torrent de la Ruira.Un cop al torrent l'hem seguit de pujada fins que hem trobat una estassada que marxava a l'esquerra ( Oest ). Seguirem aquesta traça cap fins anar a parar a una pista que desmboca a la pista de Fontalba,uns 3 km. per sobre d'on hem estacionat.

Mambo a la Paret de Zaratustra.

La penúltima tirada és excepcional,la resta de la via entre el rostollet i el rostoll plus.Si més no aquesta ha estat la sentència dels companys que són del morro fi i amb més criteri que el qui escriu.Hem enllaçat les dues darreres tirades però no es gaire recomanble ja que a la sortida al cim hi ha força roca trencada i la penúltima reunió està apartada de la linea de caiguda, no com l'avanpenúltima.

Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí prendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passem el trencant a l'esquerra cap a l'Ermita de Santa Maria,la Font de la Figuera i el revolt amb la pista de la Font Blanca on hi ha una gran bassa d'incendis.Després de tot això trobarem una gran explanada a ma dreta,antiga cantera,estacionem en aquest punt.

Aproximació: De l'aparcament en surten dues traçes la de la dreta i la de l'esquerra. A nosaltres ens interesa la de l'esquerra que ens deixarà a la base de la paret.Anirem seguint cap a la dreta,passem les cordes fixes de la Caipirinha i la Mojito. I just després d'aquestes vies comença la Mambo: canal-xemeneia amb arbres llaçats.Veure la següent foto.

Orientació: Sud est,sol a partir de les dues.

Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3.En alguna banda es recomana dur un 4 així com repetir fins al 0.75.Si teniu cordinos per abandonar en aquesta via hi ha un munt de ponts de roca per deixar llaçats.Un xerrac per podar la sabina que cal creuar a la primera tirada no seria sobrer.

Grau obligat: V+/A1.

Horaris: Aproximació 15',via 2.5 hores i baixada 25'.

Descens: Caminant a l'esquerra fins a quedar a sota la linea elèctrica on hi ha un camí que baixa fins a la carretera.

Ressenyes: La original així como la foto de la primera tirada son del blog Rocacalenta i la segona és de Romanticguerrer.Moltes gràcies!.

Kriptonita a la Paret de Zaratrustra.

Una via molt ben trobada, oberta per un dels representants de l'escalada autèntica, aquí però s'ha estovat el tema i hi ha prou ferro, si més no als trams per sobre de V. Per sota d'aquest grau estem a la misa del diumenge, hi ha òsties per tothom. Itinerari ben sostingit i rodó malgrat alguna feixa molt esporàdica. 

Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí prendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passem el trencant a l'esquerra cap a l'Ermita de Santa Maria,la Font de la Figuera i el revolt amb la pista de la Font Blanca on hi ha una gran bassa d'incendis.Després de tot això trobarem una gran explanada a ma dreta,antiga cantera,estacionem en aquest punt.

Aproximació: De l'aparcament en surten dues traces la de la dreta i la de l'esquerra. A nosaltres ens interessa la de l'esquerra que ens deixarà a la base de la paret.Anirem seguint cap a la dreta,passem les cordes fixes de la Caipirinha i la Mojito.Uns metres més enllà trobarem el nostre peu de via,reconeixible per haver-hi un parabolt a uns tres metres del terra,fotografia:

Orientació: Sud Oest,sol a partir de les 2.

Horaris: Aproximació vint minuts,escalada 2'5 hores i descens 35 minuts.

Material: Un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot 0.75, hi ha qui empra un ganxo ample al tercer llarg. Ha anat bé dur cintes llargues i doble corda si més no per enllaçar el segon amb el tercer llarg. 

Descens: Caminant a l'esquerra fins a quedar a sota la linea elèctrica on hi ha un camí que baixa fins a la carretera.

Ressenyes: Si no m'equivoco és del propi Armand Ballart.

 

Via del Buitre a la Paret de Zaratustra.

 

Gran travesa que creua de punta a punta la paret de Zaratustra aprofitant un relleig intermitent, fins que aquest es dilueix i toca sortir al cim gràcies a una potent fissura.Alguns trams de roca delicada alternats amb altres de màxima qualitat,si es repetís amb més freqüencia segurament es sanejaria. Nosaltres hi vàrem ser un matí posterior a una bona ploguda amb l'esperança de que els sostres que l'hi fan de barret l'haguessin mantingut eixuta i la jugada va sortir bé. 

Accés: Municipi de Vilanova de Meià.Aquí prendre la carretera L-913 direcció Llimiana.Passem el trencant a l'esquerra cap a l'Ermita de Santa Maria,la Font de la Figuera i el revolt amb la pista de la Font Blanca on hi ha una gran bassa d'incendis.Després de tot això trobarem una gran explanada a ma dreta,antiga cantera,estacionem en aquest punt.

Aproximació: De l'aparcament en surten dues traçes la de la dreta i la de l'esquerra. A nosaltres ens interesa la de l'esquerra que ens deixarà a la base de la paret. Parabolts visibles. 

Material: Nosaltres vàrem emprar unes setze cintes desplegables i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. A la penúltima tirada ens hagués anat bé repetir un 3 i/o dur un 4. Precisament en aquest llarg hi ha un bong que es belluga i que estaria bé repicar-lo així com dos ponts de roca que agraïriem trobar llaçats.

Grau obligat: Pel de primer 6a/A1 mentre que pel segón de cordada V+,amb algún pèndol potencial prou llarg en el IV/V. 

Horaris: Aproximació 10', via 4 hores i mitja.Per baixar del final de la via al cotxe mitja hora.

Orientació: Crec que sud oest,te ombra fins a quarts de dues.

Restriccions: De moment no n'hi ha però de Gener a Juliol probablement ens trobarem el niu habitat a R5 que dona nom a la via.

Descens: De Hi ha qui rapela de la penúltima reunió: dos ràpels equipats amb cadena i anella. Nosaltres hem baixat caminant.Acabada la via ens embardissem cap a l'esquerra i en lleugera baixada fins atànyer un corriol de baixada que ens permetrà assolir pràcticament el peu de via.

Ressenyes: El dibuix és d'en Parce i la fotografia d'en Jordi Ceballos. Mil gràcies!.