Xavier Rabat al Cavall Bernat.

 

No està malament si abans s'han escalat les altres més clàssiques del Cavall,a nosaltres ens ha agradat força.Està reequipada amb bolts però el criteri distància/dificultat no és el mateix a tota la via:trams de V que es poden fer amb A0 i excursions en passatges de 6a,m'imagino que al llarg de l'itinerari hi havia un munt de ploms que han anat saltant i explicarien aquests distanciaments de xapes.Menció especial a la sortida de la tercera reunió,on hi ha un tram d'uns 5 metres de 6a assegurat amb dos ploms,el segón dels quals te el cable trencat.Bon ambient i sense llargs de tràmit.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Creuem la carretera i prenem el camí de l'Arrel (GR) cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem un grapat de parets de la Cara Nord: Serrat del Moro, Aeri, Patriarques, Diables i al cap d'uns 30' arribem a l'alçada del Cavall Bernat. Ara caldrà abandonar el Camí de l'Arrel per pujar per la Canal del Cavall que ens queda a mà dreta. Remontem la canal fins el mateix peu de via,a l'esquerra de l'Anglada Guillamón.Inici en un díedre/fissura al damunt del qual es veu un parabolt.

Material: Nosaltres hem fet servir 18 cintes exprés, un estrep per persona i un Camalot de l'1 per assegurar els primers passos de la via però crec que hagués anat millor un 0.75.No seria mala idea dur eines per canviar i/o possar algún plom.

Grau obligat: 6a+ obligat a la segona tirada,semblava que quan es va reequipar es va modificar el traçat de la via.

Horaris: Aproximació des de Santa Cecilia 35', per fer la via hi hem estat unes quatre hores i del cim a Santa Cecilia una hora i quart, contant que la Canal del Cavall està desequipada.

Descens: Des de la mateixa verge o de dues grans P's que hi ha per sota rapelem uns 25 metres fins quedar damunt del díedre de la Normal. Aquí trobarem una instal·lació de dos bolts amb cadena i anella d'on farem un ràpel de 60  metres fins al coll del Cavall. Aquest ràpel és fraccionable. Millor fer aquest darrer ràpel amb cura i les cordes plegades ja que resulta habitual que el vent tiri les cordes cap a la vertiginosa cara nord del Cavall. Un cop al coll ja veiem l'evident entrada a la Canal del Cavall, per la que baixarem.

Ressenyes: Parce i Jose Walero,moltes gràcies!