divendres, 7 de novembre del 2014

Alba...oi? al Serrat dels Monjos.

A la primera tirada.


-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Aparcament de les Coves del Salnitre a Collbató.
-Aproximació: La via comença passats cent metres del Torrent Fondo,que separa les Garrigoses dels Monjos. A peu de via , de moment, hi ha una A picada i es veuen les xapes a la vertical d'un petit sostre.



-Orientació: Sud total, hi ha sol des de que surt fins que es pon.
-Material: La via està pràcticament equipada amb parabolts del 8 i pitons,amb una mica de morro la farem només amb cintes. Nosaltres hem possat un Alien vermell ( final de L3 ), un Camalot del 2 ( L4 ) , l'Alien blau a la primera tirada per sobre la feixa i l'Alien verd al final de la penúltima tirada. Estrep útil encara que es passa amb A0.



-Via: Típica via del lloc, ressalts i anar marxant. A mi m'han agradat trams puntuals on he trobat que ja s'escala prou i a més m'ha semblat força variada.
-Ressenya: Portàvem aquesta que penjo d'en Parce on hi podem afegir:


1. Al llarg 3 no hem trobat el pitó abans de la reunió, hi entra un Alien vermell.
2.La quarta tirada està equipada amb parabolts i dos pitons al final.
3. Al cinquè llarg, el comú amb La Porta dels Somnis no hem sabut veure el pitó. Aquesta tirada en comptes de fer-la tant llarga l'hem fet a uns 20 metres i hem sortit a l'esquerra. Hi ha un aladern força potable per fer reunió. Aquí ens hem possat els quecs i hem fet caminant i amb la corda plegada els 80 metres fins a la segona part.
4.A la segona part de la via no hem vist cap inscripció, m'imagino que es deuen haver anat esborrant. Per trobar l'inci de la segona part cal anar a la dreta d'un desprendiment. Ens ha cotstat també trobar l'inici de la tirada ???????.


-Descens: Molt llarg, pot ser bona jugada anar amb dos cotxes i deixar-ne un al Monestir. Del final de la via acabar de grimpar fins a la carena, nosaltres ho hem fet per la canal herbosa que hi ha a la dreta de l'aresta. Un cop a la carena seguir-la a l'esquerra fins a una gran creu ben visible. Aquí seguir un camí ben fressat a l'esquerra fins a un de més gran que seguim a la dreta de nou. A la primera cruïlla trobarerm un cartell que indica Monestir ( 40 min. ) i Coves del Salnitre ( 1.30 ), el seguim sense pèrdua ja que totes les cruïlles estan indicades fins a l'aparcament de les Coves del Salnitre.Passarem per peu de via.


dimecres, 5 de novembre del 2014

Venda de material de segona ma.


Un company em fa saber que ven el següent material, tot en molt bon estat:

1. Porta material Black Diamond model Zodiac. El deixa per 20 euros i nou en val 35.
2.Botes d'esquí de travessa Dynafit Tourlite amb botí de Gore Tex número 39 per 25 euros.
3.Arnés per nen de 5-9 anys marca Salewa per 25 euros.
4.Arnés integral espeleo Millet per 20 euros.
5.Peus de gat Simond talla 37 per 30 euros.

Si a algú l'hi interessa alguna cosa que deixi un missatge, gràcies!.

dilluns, 3 de novembre del 2014

Via Amour al Canigó.

Escapant de l'ombra, a la bona placa de L2.


-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Cal anar fins al refugi de Cortalets. Si venim des de l'Empordà agafem l'A7 i sortim a la sortida 42. Anem seguint les indicacions d'Andorra i arribem al municipi de Prada de Conflent.Faig un talla i enganxa d'aquest enllaç, on surten diverses pistes per pujar al refugi, nosaltres vàrem fer aquesta i vàrem anar bé." Sense entrar a la Prada, s'agafa una petita carretera local fins a Villerac, que creua el poble i que, al cap de poc, es converteix en una pista forestal sense asfaltar. La pista, de 23 quilòmetres, puja fent revolts entre boscos i paisatges de muntanya per la vall del Llec, deixant els refugis forestals de la Molina i Prat Cabrera. Finalment s'arriba a una zona habilitada per a aparcament, on cal deixar els vehicles i continuar a peu, durant 10 minuts". 
La pista crec que només la tenquen per Sant Joan.



Llamp de desprendiment al Barbet!.

-Aproximació: Igual que a la Emmene moi au bout du monde, un cop a la base d'aquesta via seguim pujant uns deu minuts per la canal, uns cent metres abans del seu final localitzem l'inici de la via. Petita esplanada i parabolt Petzl del 12 visible en una pedra blanca.
-Orientació: Sud, nosaltres hi varem entrar cap a les 12 i varem estar al sol.
-Material: Una desena de citnes exprés.

Croquis de la via.

-Via: Tot i una segona tirada prou maca i sostinguda i algun tram aïllat a la resta a mi no em va semblar cap maravella. La paret és la que és i la via ha d'anar a la caça i captura del bloc de torn per escalar en comptes de caminar, ara bé, l'entorn  i el fet d'arribar al cim del Canigó per mi l'hi donen la puntuació extra que justifiquen l'activitat. Tant per tant jo faria la Émmène moi au bout du monde , del mateix estil però un pèl més difícil i on escalarem més o encara millor;si es baixa bé per la bretxa Durier faria primer la Emmene moi... i baixaria per la bretxa a fer l'Amour...
Les tirades són a uns 30-35 metres menys la quarta que crec que feia uns cinquanta. Si algú sap amb detall els metres molaria afegir-ho a la topo.
Més información a la web del refugi de Cortalets.

Foto amb totes les parabolades de la paret.

-Grau Obligat: V-V+/A0 a la variant de 6a, si anem per la variant de l'esquerra potser es passi amb menys.
-Descens:  Hi ha tres opcions: del final de la via rapelar per la Emmene moi... , continuar crestejant fins al cim o desgrimpar a l'esquerra fins a estar a peu pla. Si desgrimpem a l'esquerra tenim dues opcions: acabar de baixar a  la Bretxa Durier que diria que amb una  desgrimpada ens retroba amb la canal per la que hem aproximat o pujar al cim del Canigó ( marques grogues. I-II ) i retornar a Cortaletes per la Normal ( 1.5-2hores ).Algú sap com està la baixada per la bretxa Durier?.

Cim del Canigó amb el mar de núbols.

divendres, 31 d’octubre del 2014

Via del 78 a la paret de Catalunya.


Ja sabeu quina ressenya portàvem!.

-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés:  Àger, agafem la pista asfaltada que porta al Coll d'Ares, a uns deu quilometres del poble trobem un trencall a l'esquerra senyalitzat com a " Congost de Montrebei ". Seguint sempre aquesta pista arribarem al Prat de St.Llorenç, punt on mor la pista. Hem trobat la pista una mica més malament que de costum, hem passat amb la California però una mica justet, tal i com l'hem trobat jo no m'hi ficaria amb un turisme gaire baix.
Aquí també s'escala.

-Aproximació: Des de el Prat de St.Llorenç hem de prendre la traça que va per sota la paret. Quan portem uns vint minuts seguint aquesta traça arribem a una zona amb un despreniment. En aquest punt hem de passar de la traça que continua per sota d'aquest despreniment i ens enfilem per una evident feixa amb rastres de pas. Al cap d'uns cent metres hem de grimpar una nova feixa i al damunt d'aquesta hi localitzem l'inici de la clàssica Paül-Lalueza ( R0 de dos pitons ) i de la Regard. Seguim aquesta feixa fins que queda tallada, desgrimpem a la feixa de sota on hi ha una bona alzina, que encara que queda força alta, ens servirà per fer R0. La primera tirada està molt ben dibuixada al croquis d'en Luichy., afegir que la xemeneia de la primera tirada que ve de baix a sota d'on començem hi te un blocempotrat.

Mar de núbols.

-Orientació: Sud oest, la via ha estat a l'ombra fins a quarts d'una.
-Material: Alguns tascons, cordinos fins per ponts de roca i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3. El del 4 el portàvem per fotre'l a la tirada comuna amb la Via del Tronko però no ens ha entrat, ho he vist més de 5, no se potser no he tingut prou paciència...Doble corda i cintes ben llargues.

Tunel a R1.

-Via: En la línea de les seves veïnes: Miramunda i Regard, abundància del rostollisme i resalts més o menys guapos d'escalar. Sempre en el context de via herbosa és força variada. Com us podeu imaginar la roca no és cap meravella però es passa bé.
-Dificultat obligada: V+, si es vol passar amb menys dificultat jo recomanaria portar un Camalot del 5 per trampejar el tram comú amb La via del Tronko i els pitons ( extraplans o plans ? ) per l'inici del darrer llarg, encara que segurament amb paciència i micros aquest tram també es deu poder trampejar.

Posta de sol a la carena.

-Ressenya: La de lanochdelloro.com, com de costum detalladíssima, hi podriem afegir:

1. La reunió 1 es monta en una bona fissura on hi entren Camalots entre el 0.5-0.75 i l'1, a la següent tirada no hem possat cap d'aquestes peçes i a més quan surt el primer el de segon es pot quedar a pèl ja que està en una cova i en una bona repissa.

2.Al tram de 6b o A1 del segon llarg hi ha un tascó abandonat.

3. La XXXX reunió es fa en una sabina, no anar a la dreta en una alzina ( sembla més evident !!!?? ). De la reunó sortir a l'esquerra i escalar una placa ratllada per una fissura més o menys constant en diagonal d'esquerra a dreta.

-Descens: Carenar a la dreta pujant un parell de turons i en un ampli coll amb un prat girem a la dreta ( gran fita ). per enganxar un tram de bosc i després de tartera que ens retronarà sense pèrdua al Prat de Sant Llorenç.



dimecres, 29 d’octubre del 2014

Aresta Brucs a l'Agulla del Capdamunt.

Sortint al cim.
-Cordada: Txus i Busquets.
-Accés: Aparcament de Can Massana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris.
-Aproximació: Des de l'aparcament pujem en direcció al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella. Anem carenant a l'esquerra seguint un camí amb marques vermelles i passem per peu de via. La via és reconeixible perquè te parabolts fixe daurats
-Orientació: Sud.

Topo d'Escalatroncs amb variant 6a.


-Material: Hem posat un Alien groc al tram de fissura, a mig metre de la xapa. Totalment opcional i potser hi queda millor un tascó. Cintes llargues i doble corda aconsellables per fer-la d'una sola tirada.
-Via: Una altre típica Aresta Brucs, aquesta força equipada amb parabolts fixe daurats. Placa i un tramet de fissura a dalt per variar. L'hem fet amb una sola tirada.

Topo Parce ideal per combinar.
-Descens:  Rapelant, ara no recordó exactament com anava el tema.
-Nosaltres la vàrem combinar amb:

1. Via Ràpel o Faja a la Pelada.
2.A. Brucs a la Savina Inferior.
3.A. Brucs a l'Agulla dels Espeleólegs.
4.A. Brucs a la Podrida.

dilluns, 27 d’octubre del 2014

Sector la Venus de Millau.

Després de fer Le Bitard ens va fotre mandra tornar a pujar per fer alguna via i vàrem baixar des de la carretera cinc minuts a fer una mica el friqui. He fet una cutre ressenya:


divendres, 24 d’octubre del 2014

Directa del Senglar al Roget

Canaleres arribant a R10.


-Cordada: Contxa, Manel i Busquets.
-Accés: Des de Saldes hem d'agafar la carretera que puja al mirador del Gresolet i a l'aparcament del refugi Lluís Estassen, però sense arribar a aquest punt. Abans de les barbacoes hem d'agafar una pista a l'esquerra. A l'entrada d'aquesta pista, que crec que porta a unes mines, hi ha una gran esplanada com d'una cantera. La pista de seguida fa una forta pujada, compte a no perdre gas. Nosaltres vàrem pujar amb la Kangoo i cap problema, a dalt hi havia algún turisme i no precissament alt. Passem una bassa a la nostre dreta i després agafem una pista a l'esquerra. Aparquem al costat d'una pedra amb una placa commemorativa, a la vertical de la paret.

A la primera tirada: n'hi ha que moure's!

-Aproximació: Més o menys davant de la pedra surt un corriol que va en direcció a la tartera que hi ha l'esquerra del Roget. Agafem aquest corriol, primer pel bosc i després per la tartera. Un cop a peu de paret cal deixar aquest camí i resseguir la base de la tàpia. Aquí el camí ja està més indefinit, però baja, es pot passar una mica per tot arreu. A peu de via hi ha una fletxa picada, a l'esquerra hi ha una altre via amb un espiti una altre fletxa. La  nostre te un clau amb un cordino blau i un boix llaçat.
-Orientació: Sud.





-Material: Nosaltres hem fet servir alguns tascons i un joc de friends de l'Alien blau al Camalot del 2. El del 3 que marca la ressenya no l'hem possat, només en un tram de IV+ de canaleres per treure pes de l'arnés, quedaba malament i més al fons entraven altres peçes.Amb cintes llargues es pot fer amb corda simple. Ens ha semblat que la via , te menys xapes al que ens te acostumats l'Indi.
-Ressenyes:  Del blog Escalada al Berguedà. Merci!.

Tram xulo...llàstima que duri poc!.

-Via: A tots tres ens va agradar molt. És veritat que és una via de ressalts, però aquests són de roca boníssima, abrasiva i adherent. A més, l'escalada és molt variada i les fissures i forats están nets de sorra i sanejats per autoasegurar-te correctament i per poder escalar disfrutant, la majoria de reunions són cómodes. No està equipada per rapelar. Hem enllaçat sense problemes de fregament les tirades ????. La via és nova però sembla que te força èxit, si hi ha cordades davant potser mola portar un pla B i no haver de patir perquè ens bombardejin, cosa força probable ja que la via creua algunes feixes. La via acaba a mig camí de l'aproximació de la cara sud, si anem sobrats de temps i de forçes aquesta via pot ser una bona opció per escalar a la cara sud sense fer la tartera.

Arribada a role 8.

-Descens: Carenem a la dreta i de seguida agafem un corriol/desgrimpada a l'esquerra que ens deixarà a la tartera de l'Enforcadura. Un cop a la tartera seguir-la de baixada, ignorant el trencant a l'esquerra que portaría al refugi Lluís Estassen. La tartera acaba en un camí que el seguim a la dreta i que ens deixa on hem aparcat.

Quin parell!!!!.