Anticrestas al Pic de Sant Cugat.

Via de plaques guapes però discontinues. Hi ha tirades amb algun matollot inevitable i d'altres amb algunes plaques impecables sobre roca d'adherència apostuflant.
La via està tota equipada i cap llarg ens ha semblat extremadament obligat. La tunyina arriba en els últims llargs, on una placa de 6a+ amb una roca impepinable, seguidament d'un llarg de 6c estratosfèric, plaquero a més no poguer i amb un ambient immillorable i ja per acabar dos llargs de 6a i 6a+ respectivament fan que arribis al cim del pic de sant cugat amb un bon regust de boca després d'un 4rt i un II.

Cordada: Aniol Coma, Pol Guinart, Marc Busquets.
Orientació: Sud
Aproximació: Ull! Val estar atents. Ja arribats a Sopeira, aparquem el cotxe al pont de la central hidroelèctrica passat el poble. Des d'aquí al peu de via són 5 minuts.
Un cop estàs a la carretera després del pont anar cap a la dreta. Trobarem dos canals; la primera comença on hi ha una tanca rovellada i la segona comença just després d'aquesta que és on comença la via. Nosaltres no teniem gens clara l'aproximació i ens hem colat per la primera canal (la de la tanca rovellada) hem arribat a dalt de tot de la cresta i em començat la via des de la R2. Per tan, sobretot, entreu per la segona canal. No podem explicar bé el peu de via perquè això, ens l'hem saltat.

Material: Hem portat joc d'aliens, 0.5, 0,75, 1 de camalot. Hem utilitzat alguns aliens al 9è llarg i el 0,75 al 8è.
Grau obligat: 6a+/A0.
Descens:Un cop arribats a la reunió de l'ultim llarg de II (molt curt) i just a sota del cim, tirant per la dreta es pot desgrimpar (amb carinyo). Un cop a la base de la paret, buscarem un camí marcat i amb fites que ens portarà al cap d'una cresta on hi ha una instalació de cordes fixes. Baixarem per la vessant sud. En acabades les cordes fixes, veurem que arribem a una canal on veiem el peu de via del 6c. Seguirem baixant per aquesta canal fins que trobem unes cordes que venen de la feixa de pas del llarg de 6a+ al llarg de 6c.
Aquestes s'empalmen amb una instal.lació amb cables d'acer.
Un cop això ès qüestió d'anar seguint aquesta "ferrata" fins arribar on s'acava l'instal.lació. A partir d'aqui tirarem a l'esquerra estant de cara a la paret i baixarem per una canal fins a buscar una altre canal de calcari. "Camí marcadet".
Anem seguint fins que el camí ja és més marcat i veurem que passem per el peu de via (que nosaltres no em fet). Arribem a la carretera i caminem fins al cotxe. Temps de baixada: 45 minuts ben llargs.

Opera Prima al Gorro Frigi.

Una altre clàssica de Gorros: bona roca,full equip i dificultat moderada. A

nosaltres ens ha agradat,per ser força homogènia i sostinguda en el seu grau,a més no està gens pul.lida.
Hi ha un tram curt de díedre,cosa poc habitual a la paret.

 

Orientació: Sud est, crec que a fins les 2/3 va estar al sol.
Accés: Monestir de Montserrat. Aparcament de pagament, descompte a federats.
Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal ( St. Joan-St. Jeroni ) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalens. El seguim i a sota del Gorro Frigi i la seva cara Est agafem la canal per on baixa la Normal. Passat un ressalt que cal grimpar (II-III, compte si està moll ) localitzem l'inici de la via
Material: Totalment equipada amb parabolts grocs, només calen cintes exprés.
Grau obligat: V/A0.

Descens: Un cop a la creu del cim on fem la darrera reunió hem de desgrimpar cap a la nostre esquerra en direcció a una sabina per on surt la Normal. En aquest punt localitzem la primera instal.lació de ràpel. Fem un primer ràpel d'uns 25/30 i un segon d'uns 55 que és fraccionable. Els ràpels ens deixen directament a la canal de la Normal. Un cop aquí baixem per la canal ( desgrimpada amb corda fixe,pot no ser-hi ) uns metres fins al peu de via.
Ressenyes: De l'Escalatroncs i el Col.leccionista de vies respectivament. Gràcies!.

Sector Fardatxo.Xert.

Ens va agradar molt, te algunes vies ben llargues i l'escalada és ben variada, amb trams de placa i de fissura.L'accés el fem des de el poble de Xert seguint el croquis que he dibuixat mentre que l'aproximació és ben curta i evident, traça fitada des del mateix aparcament. L'orientació diria que és sud total, encara que nosaltres hi vàrem ser era ben núvol i no ho puc confirmar. He fet unes ressenyes ja que m'ha semblat que a les que hi ha a la xarxa són incomplertes.

El Gafe de Canelles.

La via en general ens ha agradat força. Comença amb dos tirades prou potens per escalfar. El primer llarg arrenca amb un bloc que ens ha semblat fectible, i continua surcant, una placa amb roca a controlar. El segon llarg, és el més espatarrant de la via, tot i així creiem que val a dir que també l'hem trobat una mica expo, doncs si caus sense "xapar" el segon "volt" pots picar a la repissa de la reunió amb un parell de pedestals tan grans com els d'un toro brau.
Només és una opinió, si no vols pols, no vagis a l'era que en diuen, ja se sap...
El tercer i quart llargs són prou bonics també, una fisura ample prou continua ens fa disfrutar de bon canto on podem disfrutar del joc de la creativitat d'equipar.
5è llarg de placa curiosa. Des de baix es veu molt fina, tot i així es deixa escalar però per contra costa més trobar el lloc on posar les peçes flotants.
6è llarg, tramit de sortida però que tampoc et deixa amb mal gust de boca un cop arribats al cim.
A estonetes es troba herba en alguns llargs i en ocasions sembla que la via es torni discontinua, sobretot al arrivar a la feixa, però tot i així ens ha semblat una bona via. Molt recomenable.

Cordada: Aniol Coma, Marc Busquets i Pol Guinart.
Accés: Estopinyà, aquí hem d'anar en direcció a l'embassament de Canelles. Arribant a l'embassament hem d'agafar el trencall que puja a l'esquerra. Si agafessim el que baixa a la dreta aniriem a l'aparcament de la Si quieres llegar a viejo no hagas vias del Marmolejo. Continuem fins a un tunel, el millor és aparcar a ma dreta just abans del túnel

Aproximació:  Entrem al túnel i en sortim a la primera porta que hi ha ma dreta, havent de saltar la tanca.La 
Material: nosaltres vam portar dos jocs d'aliens (només 1 vermell i un 0.5 de la camalot per complementar)
0.75, 1, 2, 3, 4 x2 de camalot. En general vam fer servir tots els friends però cal remarcar que no tots en tots els llargs. Un exemple és el primer llarg on pots repetir els dos 4 i en canvi al 2n llarg no els utilitzes per a res.
Vam portar també un joc de tascons, en vam posar algun al 5é llarg, però no són imprescindibles.
Cal remarcar que en el 3r llarg, es podria col.locar el friend del 5. Tot i que amb els del 4 es passa bé.
Descens: Carenar a la dreta, mirant a la paret, a vegades arran de cingle i altres més allunyats. Hi ha força fites i en més o menys un quart estem a la última reunió de la No Entaleguis, dos bolts amb mosquetó i cadena, a sota d'una pilona. Hem fet dos ràpels, guiant una mica l'últim per trincar la brana. Els ràpels ens deixen a l'altre banda del túnel on hem aparcat.
Ressenya: Aquesta que penjo és del blog de l'aperturista: Prespectiva Vertical. També hi ha la de 

Lo Nik Gall-Lastir al Serrat del Poll

Via bastant guapa, potser no és tan bona com Los Misteris del Pepegall, però també té trams molt bons. La primera meitat és normaleta, després ve el peatge de la feixa i al final trobem els tres últims llargs, que són els millors. Amb cordes de 60 metres l'hem fet amb quatre llargs sense problemes de fregament (L1+L2, L3+L3bis, L4+L5 i L6). Està bastant equipada amb parabolts, ponts de roca i algun pitó.

-Cordada: Segarra i Macau.
-Accés: Hem d'anar a Alòs de Balaguer,a uns 15 km. d'Artesa de Segre. Un cop a Alòs de Balaguer hem de creuar el poble i seguir per una pista que comença fent baixada al costat d'una font i que discorre paral.lela al riu. Seguim aquesta pista fins al final, on trobem una petita esplanada on deixar el cotxe.
-Aproximació: Continuem per la pista paral·lela al riu que es va convertint en camí. En pocs metres trobem un camí a mà dreta que puja cap a la paret. Després d'una curta pujada arribem a peu de paret. Inscripció amb el nom a peu de via (també es veuen les xapes).

-Orientació: Sud-est

-Material: Cintes exprés i algun friend petits-mitjans per reforçar l'equipament de la via (crec que només hem posat alguna cosa a l'últim llarg).

-Grau obligat: V

-Descens: Des de l'última reunió hem rapelat per la mateixa via. Primer un ràpel de 30 metres fins la penúltima reunió, i d'aquí un ràpel de 60 metres apurats fins la feixa. I de la feixa podem baixar a peu seguint unes canals diagonals (fites) que hi ha al centre de la paret (hi ha trams equipats amb cordes i cadenes). En poca estona tornem a estar al peu de paret.

-Ressenya: Com sempre, la ressenya de lo Gall va molt bé:

Ressenyes de l'Agulla de la Papallona.

Bucólic racó per escalar,les vies d'aquesta agulla així com les de les Bessones i algunes de l'Agulla del Salt estan sent reequipades amb bolts inox per la gent de grimpantenelscingles.Merçi!!!.
Si hi anem quan apreta la calor bany obligat a la cascada.

Aresta Blanca i Exodus.

Dues vies del mestre Lívanos, obertes a base de pitons i audàcia, avui en dia convertides per art de màgia en dues vies esportives. L'Aresta Blanca és una assequible escalada de V grau amb una espectacular i esmolada aresta molt guapa i amb canto. L'Exodus ja pica una mica més però és una bonica escalda plaquera, més aviat tècnica però no arriba a ser d'aderència.

i

-Accés:
-Aproximació: 
-Orientació: Oest, sol a partir de les 4.

-Material: Les dues vies estan equipades ( AB amb Long Lives i Exodus amb químics ) però hem fet anar algún catxarro variat per treure pèndols al segón i per reforçar la R2 de la Exodus. Molaria una clau i un maillón per canviar algúns dels maillons dels ràpels de la Exodus ja que estan molt rovellats.
-Descnes: Nosaltres hem fet dos ràpels amb corda de 80 per la Exodus.