Mayor Oliva al Sabardó.

Ombra fins les 3, díedres guapos i sostinguts.Es fa amb un joc de friends fins el 2.Si anem justos de grau i la volemfer en la modalitat V/A1 portem també el 3 i els tascons.Es pot baixar rapelant,crec que cal doble de 60 pel darrer ràpel.Nosatres hem baixat caminant,traça que costa de seguir anar cap al pirulo blanc que marca el bon camí i que amb mitja hora et torna a la presa.
L'aproximació la fem pujant a la base del Puro i flanqueijant a la dreta finsa sota del Sabardó,que és la següent agulla

Sombra a luz de luna al Gorro Frigi.

Via oblidada a la cara est del Gorro Frigi. Ascendeix per un terreny molt vertical buscant les debilitats de la paret, per aquest motiu haurem de fer unes quantes travesses. La via és bastant guapa, tot i que no hi trobarem cap llarg de patates vertical que tenen moltes vies de Gorros. Està equipada amb burils que costen molt de veure, sobretot a les parts més fàcils on les assegurances allunyen més.
Al flaqueig del tercer llarg ens hem trobat una via de parabolts que venia de baix, ens ha semblat que podria ser la Bella Easo. Potser hem anat massa a la dreta, o potser aquesta via passa molt més a prop del que marca la ressenya.

-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal ( St. Joan-St. Jeroni ) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalens. El seguim i a sota del Gorro Frigi i la seva cara Est agafem la canal per on baixa la Normal. Passat un ressalt que cal grimpar (ara hi ha una cadena) localitzem l'inici de la via. Pot costar una mica de trobar, està a l'esquerra de la Free Light sobre un petit arbre caigut. Hi ha el nom pintat en vermell, però també costa molt de veure. La bauma on es monta la R1 és la referència que ens ha anat més be.

-Orientació: Est.
-Material: La via està equipada amb burils. Hem fet servir una xapa recuperable; el semàfor d'Aliens i un Camalot del 0.5 ó 0.75. La R2 i la R4 es poden muntar a les vies del costat que estan en parabolts.
-Grau obligat: V+

-Descens:. De la darrera reunió ( sota el cim, no cal anar a la creu ) anem a buscar el ràpel que queda a mà esquerra ( mirant la paret ). N'hem fet dos: 35 i 45 metres.
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la ressenya del llibre d'en Luichy de Gorros. També està molt bé una ressenya d'en Luichy més vella (amb les assegurances marcades) que hem trobat a Kpujo:

Salem,sector Sol i bon temps.

El Somriure de Riquilda,cara oest de Sant Jeroni.

Via plaquera, a les dues primeres tirades la roca demana progressar amb cura. No se si és que som uns destralers però ens han anat baixant coses. A les dues darreres tirades la roca millora molt però com que la via no crec que es fagi molt cal no baixar la guàrdia. A l'inici falta un espit, hi ha el casquillo però te una mica de sorra i no se si es pot possar el cargol. Per abastar el primer espit hi ha un tram expossat a no se que poguem col.locar la primera xapa. Jo he fet aquest tram de segón i m'ha semblat de 6a tirant curt al col.lega l'hi ha semblat de V+, cal pujar a un arbre ( boix-grèvol ? ) fins que pots possar un Alien vermell i enganxar-te a la paret, llavors encara cal escalar un parell de metres de flanqueig fins a trincar l'espit.
-Cordada: Martí Rovira i Busquets.
-Orientació: Oest, nosaltres hi hem anat a la una i la via ja estava al sol.
-Accés: Refugi de Santa Cecília.
-Aproximació:  Podem pujar a St. Jeroni ( Monestir o Canal de St. Jeroni ) i baixar per una canal arbrada primer i rocosa després. Primer desgrimpant pels arbres ( senzill ) i després amb dos ràpels; el primer d’uns 40 des d’un arbre i el segon desde tres espits ( paret de la dreta ) d’uns 30.

Nosaltres, però, hi hem arribat caminant a la base. Sortim de Sta. Cecília i prenem el G.R. en direcció Can Massana. Agafem un trencant a l’esquerra senyalitzat que puja per la Canal de la Font de la Llum ( el G.R. continua a la dreta cap a Can Massana ). Seguim la canal fins al capdamunt on i ha el Coll del Migdia. En aquest punt davallem en la direcció oposada ( Sud, Canal del Migdia ). Uns dos cents metres per sota el coll hem d’agafar un camí a l’esquerra que diria que va cap a St. Jeroni ( marques grogues ). Primer planeja i de seguida s’enfila en direcció a les Talaies, a l’alçada de la base d’aquestes el camí torna a planejar a la dreta. Hem de deixar l’esmentat camí per una torrentera rocosa a ma esquerra. Aquesta es troba uns dos cents metres abans de l’agulla anomenada la Pilota. Pugem per la torrentera fent alguna grimpada i quan aquesta acaba anem a la dreta en direcció a la paret, nosaltres en lloc d’això hem grimpat una rampa rocosa. Al capdamunt de la rampa hem trencat a la dreta i després de grimpar un petit ressalt arribem a la base de la paret.

Segurament és més senzill flanquejar per sota la Pilota i arribem a peu de paret. Un cop aquí anem seguint a l'esquerra, després d`una grimpada per unes cordes fixes arribem a l'evident iniçi de la Nubiola-Torres, la via comença uns vint metres més amunt, podem veure el segón espit. Nosaltres ens hem enfilat per un arbre ( boix-grèvol ?).

-Material: Un Alien vermell per l'entrada i estrep.

-Dificultat obligada: 6a/A0, exposada als primers metres. El de segón també ha d'esacalar ja que la via és força sinuosa.

-Descens: Des del cim seguir les ecales i camí a la dreta. Just passada l’ermita de Sant Antoni agafem una traça a l’esquerra que mena a la l’entrada de la Canal de Sant Jeroni ( liniea elèctrica ). Baixem per la mateixa fins a enllaçar amb el camí de l’arrel pel que retornem a Santa Cecília.

Via del Pato a la Font ferrera.

Petita via de placa conglomerada, ben sostinguda. No és exposada però les xapes, pel meu gust, allunyen prou com per haver d'anar ben concentrat. Les dues primeres xapes són espits i la resta parabolts i algún espit. La roca és bona però com que tampoc és una via hiper repetida convé no anar-se tirant a tots els cantos.
-Cordada: Aniol Coma i Marc Busquets.
-Orientació: Crec que Oest.
-Accés: Des de Solsona agafem la carretera que puja a Port del Compte i al Coll de Jou fins al restaurant Cap del Pla on aparcarem i ja veiem a ma esquerra i més baixes les parets de Font Ferrera.
-Aproximació: De sota del restaurant hi surt una pista que va en direcció a les parets, la seguim i passat un torrent agafem una traça que puja fins a la paret. Un cop aquí anem a la dreta fins el peu de via, dos espits visibles a la dreta del bolt de la Via d'en Joan.

-Material: La via es pot fer només amb cintes ( un parell de llargues i doble corda per l'inici de L1 ), nosaltres hem possat un Alien vermell per entrar a R1. Si no us mola fer pasos amb la xapa a mig metre dels peus porteu un joc de friends fins l'1/2 ja que es veien molts forats per rematar l'equipament.
-Grau obligat: V molt mantingut.
-Descens: Nosaltres hem fet un sol ràpel de 60 per la mateixa via, cordinos de recanvi per R2. La R1 te un bolt amb anella i un burí amb maillón per si convé fraccionar. Crec que també es pot baixar a peu.
-Ressenyes: Dels bons blogs dels locals: Rocaineu i Romanticguerrer. Merçi!!!!!

Desequipament de la Jordi Ferret al Gorro Frigi.

Suposo que ja sabieu que aquesta via ha estat desequipada. Nosaltres no ho sabiem i vàrem estar una bona estona buscant els parabolts a la paret...al final el pla B va ser repetir la recomanable Stromberg, una altre opció per fer la paret seria el Somni Etern.
Algú sap qui/perquè s'ha desequipat la via???

Ressenyes de la Palomera Est.

Segurament la pujada de mitja hora llarga de caminada que hi ha desde el cotxe fa que aquest sector sigui ben tranquil.Nosaltres hi vàrem anar un diumenge i només erem dues cordades. El sector es troba dividit en dos sectors separats per pocs minuts de distància: el dret i l'esquerra. A nosaltres ens ha agradat més el de la dreta, les vies de la dreta en general ténen una curta secció a bloc a l'entrada i després són rampes de IV. La roca l'hem trobat boníssima als dos sectors i millor una corda de 80 si volem escalar les vies més llargues.L'accés el podem fer tant per la pista del Castell com.desde la Vinya Nova,si no coneixem les pistes el més fàcil d'explicar és des de la Vinya Nova:un cop en aquest restaurant seguim.la pista a l'esquerra,passem Can Jorba i seguim la pista en la direcció que portem, passem una casa abandonada a la dreta i quan la pista fa un marcat revolt a l'esquerra i entra en un olivar és el moment d'aparcar. L'aproximació dura una mitja hora llarga i és en pujada sostinguda, cal retroçedir uns metres per la pista cap a Can Jorba i agafar un camí marcat amb senyals vermelles que ens deixa al peu dels dos sectors: primer l'esquerra i després el dret. Hi ha trams del camí que estan senyalitzats per dos llocs diferents, suposo que tots van a parar allà mateix. L'orientació és sud est, la paret queda a l'ombra cap allà a les quatre, encara que el peu de via diria que te ombra tot el dia, ja que queda dins del bosc.