dimecres, 15 de juny del 2016

El Somriure de Riquilda,cara oest de Sant Jeroni.



Via plaquera, a les dues primeres tirades la roca demana progressar amb cura. No se si és que som uns destralers però ens han anat baixant coses. A les dues darreres tirades la roca millora molt però com que la via no crec que es fagi molt cal no baixar la guàrdia. A l'inici falta un espit, hi ha el casquillo però te una mica de sorra i no se si es pot possar el cargol. Per abastar el primer espit hi ha un tram expossat a no se que poguem col.locar la primera xapa. Jo he fet aquest tram de segón i m'ha semblat de 6a tirant curt al col.lega l'hi ha semblat de V+, cal pujar a un arbre ( boix-grèvol ? ) fins que pots possar un Alien vermell i enganxar-te a la paret, llavors encara cal escalar un parell de metres de flanqueig fins a trincar l'espit.
-Cordada: Martí Rovira i Busquets.
-Orientació: Oest, nosaltres hi hem anat a la una i la via ja estava al sol.
-Accés: Refugi de Santa Cecília.
-Aproximació:  Podem pujar a St. Jeroni ( Monestir o Canal de St. Jeroni ) i baixar per una canal arbrada primer i rocosa després. Primer desgrimpant pels arbres ( senzill ) i després amb dos ràpels; el primer d’uns 40 des d’un arbre i el segon desde tres espits ( paret de la dreta ) d’uns 30.
Nosaltres, però, hi hem arribat caminant a la base. Sortim de Sta. Cecília i prenem el G.R. en direcció Can Massana. Agafem un trencant a l’esquerra senyalitzat que puja per la Canal de la Font de la Llum ( el G.R. continua a la dreta cap a Can Massana ). Seguim la canal fins al capdamunt on i ha el Coll del Migdia. En aquest punt davallem en la direcció oposada ( Sud, Canal del Migdia ). Uns dos cents metres per sota el coll hem d’agafar un camí a l’esquerra que diria que va cap a St. Jeroni ( marques grogues ). Primer planeja i de seguida s’enfila en direcció a les Talaies, a l’alçada de la base d’aquestes el camí torna a planejar a la dreta. Hem de deixar l’esmentat camí per una torrentera rocosa a ma esquerra. Aquesta es troba uns dos cents metres abans de l’agulla anomenada la Pilota. Pugem per la torrentera fent alguna grimpada i quan aquesta acaba anem a la dreta en direcció a la paret, nosaltres en lloc d’això hem grimpat una rampa rocosa. Al capdamunt de la rampa hem trencat a la dreta i després de grimpar un petit ressalt arribem a la base de la paret.
Segurament és més senzill flanquejar per sota la Pilota i arribem a peu de paret. Un cop aquí anem seguint a l'esquerra, després d`una grimpada per unes cordes fixes arribem a l'evident iniçi de la Nubiola-Torres, la via comença uns vint metres més amunt, podem veure el segón espit. Nosaltres ens hem enfilat per un arbre ( boix-grèvol ?).
-Material: Un Alien vermell per l'entrada i estrep.
-Dificultat obligada: 6a/A0, exposada als primers metres. El de segón també ha d'esacalar ja que la via és força sinuosa.
-Descens: Des del cim seguir les ecales i camí a la dreta. Just passada l’ermita de Sant Antoni agafem una traça a l’esquerra que mena a la l’entrada de la Canal de Sant Jeroni ( liniea elèctrica ). Baixem per la mateixa fins a enllaçar amb el camí de l’arrel pel que retornem a Santa Cecília.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada