dimecres, 29 de juny de 2016

Via Laffranque al Tossal del Molar Gran.



Petita escalada amb una gran caminada.Si us agrada la muntanya us molarà l'activitat però si només voleu escalar millor que busqueu un altre objectiu.Dit aixó,la via en si te un parell de tirades prou sostingudes sobre bona roca  i amb un quadre espectacular.El ramonage horitzontal és prou curiós.Hem fet la via en quatre tirades: un ensamble de 80 ( II/III), fins al peu del díedre característic on hi ha el primer pitó, d'aquí uns seixanta llargs fins a sota de la tirada on hi ha el ramonage horitzonal i després dues tirades fins al cim.
-Accés: Boca sud del túnel de Vielha. Convé estacionar a l'aparcament del Refugi de Conangles, deixar la carretera al km. 149.5, entre dues senyals lluminoses a ma dreta.
-Aproximació: A l'aparcament ja trobarem un cartell que ens indica, sense pèrdua, el camí valizat i senyalitzat que condueix al refugi de Besiberi on cal fer cap per fer la via. Nosaltres hem trigat unes dues hores llargues fins al refugi i una altre hora llarga per arribar a peu de via. Quan siguem a sota del refugi, al final de l'estany de Besiberri no cal pujar fins al mateix refugi. Agafem una vall-canal- torrentera-tartera que hi ha a la dreta del refugi i la remontem. Quan arribem a la part alta d'aquesta vall hi ha un coll i la via ja es comença a veure a l'esquerra. Just abans d'arribar al coll veiem una gran canal a l'esquerra. Nosaltres hem baixat per aquesta canal i pot ser un bon lloc per deixar la motxilla.



-Orientació: Sudest, crec que la via ha estat al sol fins les quatre més o menys.
-Material: Nosaltres hem fet servir deu cintes exprés llargues,un tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3. Si tornés a repetir la via crec que el 3 el deixaria. Portàvem pitons però no els fet servir, crec que si en faltessin hi ha prou possibiltats alternatives com per passar tranquilament sense. Només hem trobat una petita congesta a l'entrada, que es passava bé per l'esquerra per tant no hem fet servir grampons ni piolet.
-Dificultat obligada: En general la via va per díedres de bon trampejar, per tant suposo que amb IV+/A1 es passa bé.
-Descens: Pel que hem llegit hi ha diverses opcions. El que hem fet nosaltres ha sigut del final de la via acabar de desgrimpar al coll i un cop aquí vessant avall en direcció al refugi de Besiberri. Hi ha un primer cingle que hem salvat per una canal ben evident, més aviat a l'esquerra en el sentit de la baixada. El segón cingle l'hem salvat també anant a l'esquerra a enganxar la canal que hem vist a l'aproximació.
-Ressenyes: Del blog Un munt de muntanyes, i de  Benvinguts al paradís
Posso també les piades de Caranorte.com i Camp to camp:

"  Via guapa en el seu grau, amb passatges curiosos i entorn solitari.

Aprox: Des del picnic de Conangles pujar cap a la vall de Besiberri fins al nou refugi de llauna (2'30h. si vas carregat). D'allà pujar cap al NE fins a un petit circ, des d'on ja veurem per on va la via (contar uns 30' o 45' més).

LL1: grimpada fàcil fins que s'acabi la corda. Muntar la R en algun bloc. (II, net).
LL2: seguir el diedre que es va redreçant i sortir a muntar R a l'esquerra (IV-, 1 pitó a la R).
LL3: diedre fisurat i vertical, molt guapo, alguns trams cal anar per la placa, fàcil de protegir amb friends (IV++, 1 pitó a la R).
LL4: sortir cap a la dreta per la vira fins a trobar un diedre herbós, que seguirem fins a l'interior d'un "passadís" on muntarem R. Amb cordes de 50m. no s'arriba! (III+, 1 pitó a la R).
LL5: llarg super curiós. Sortim a la dreta a caçar un friend abandonat (llaçar amb un cordino, no es pot xapar directament) i seguim la fisura com puguem fins a pujar en xemeneia vertical fins a un bloc empotrat. D'allà seguim a l'esquerra en ramonage horitzontal fins a una repisa on muntem la R. (IV+, 1 friend, 1 bong, R neta a muntar).
LL6: sortim pel diedre fisurat fins a una repisa. Sobre nostre tenim una bavaresa molt vertical i ampla. NO la seguim, sortim a la dreta a caçar l'esperó. Llarg guapo i amb ambientillu. Muntem la R quan la cosa comenci a tombar. (IV+, net)
LL7: amunt fins que s'acabi la paret! (III, net). Muntar R en algun bloc de cim.

Descens: les ressenyes diuen carenejar i agafar una canal cap al NE per tornar al circ. Nosaltres vam baixar pel vessant Oest (direcció al refu) per una canal d'herba primer i uns prats d'herba i roques que ens duran directes al refugi (30').

La via es troba gairebé desequipada (4 pitons, 3 en R's).
Recomanable 2 cordes de 60m., joc de friends complet fins al 3, algun tascó i un parell de pitons (prescindibles) "

"Inicio, evidente, se ubica al nivel de una especie de diedro chimenea en el eje de una linea de fisura que sigue la via.
L1III+50msubir el diedro chimenea (un paso de III+) luego unas terrazas herbosas hasta grandes bloques donde montar la reunion. cuidado a las piedras inestables que pueden caer.(aprovechar si escalas con tu suegra)
L2III+40mSeguir el corredor (III+) hasta un piton con mallon, y llegar a la repisa de hierba encima a la izquierda (un paso de V). Reunion con bloque o friends.
L3V40mSequir el diedro fisurado bordeado a la derecha por una bonita placa con pequeñas presas (V). Reunion al nivel de una pequeña cornisa en un bloque grande (un piton a la izquierda y otro abajo mismo).
L4IV+40msubir encima de la reunion (IV+) y seguir la cornisa de hierba a la izquierda (algun paso de escalada, III). Reunion en un bloque (un piton encima)
L5IV+30mdespues del inicio con lajas dudosas, subir a lo largo de la pared despegada (un piton, fisuras, IV+). Al nivel  del bloque empotrado, llegar a la izquierda a la cornisa de hierba por un ramonage horizontal. Largo muy original, final impresionante pero facil, mejor sin mochila, la espalda contra la pared, los pies enfrente. Reunion con bloques.
L6IV+50mSeguir el diedro empotrado. dejar lo cuando la fisura se hace mas ancha para llegar a al arista a la derecha por unos escalones evidentes. Seguir mas o menos esta arista hasta la cumbre (IV+). Reunion con bloque (posibilidad de montar la reunion antes).

Descenso: bajar al S por un corredor de hierba empinado (mas bien hacia la derecha). llegar a unas tarteras.
Desde entonces o bajar recto hacia el refugio (camino ente hierba y rocas), o sea rodear la base del espolon S del Tossal y seguir unas repisas herbosas que llevan al pie de la via."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada