Via del Llit a la Codolosa.

Dues tirades que sense massa complicacions ens deixen a la segona reunió de la Diedret des d'on podem baixar amb un sol ràpel. Netejada amb ganes però sobre un terreny poc agraït,compte de no apedregar ningú!.

Accés: Aparcament de la Salut,area recreativa al municipi de Collbató.
Aproximació: Des de l'explanada de dalt de les barbacoes agafem un corriol en direcció al torrent.Creuem el torrent per un pont de formigó i despres remontem torrent amunt.Quan la vegetació de l'esquerra desapareix és el moment d'enfilar cap a la base de la paret.Abans hi ha alguna traça però està molt brut. Situats a la base de la paret anirem cap a l'esquerra. La ruta s'inicia just a la dreta de la Cova de les Arnes. Hi ha el nom escrit amb retol·lador que pot no ser-hi i es veuen els parabolts.Als primers metres es fan servir els totxos de la cova.

Material: Només cintes exprés.

Orientació: Sud.

Grau obligat: V.

Horari: 1 hora per fer la via i rapelar-la.Del cotxe a peu de via hi ha uns 20 minuts.

Descens: Un ràpel de 45 metres de la segona reunió al terra. Es podria fraccionar abandonant material a la primera reunió de la Via diedret .Compte que si fem curt quedarem penjats al vuit ja que el ràpel cau a plom de la cova.

Ressenya: Joanasín.Gràcies!.

Via Iglesias Torres al Cap del Gat.

En els temps que corren de prevalença de l'escalada lliure, el trad , els itineraris lògics i el non expansion aquestes burilades probablement estiguin força desmodades però sempre queda alguna cordada d'arreplegats amb ganes de passar una bona estona penjats de burins atrotinats. Aires de discretíssima per aquest itinerari amb segell Iglesias on els buriladors anaven a tot tall per aconseguir la linia que hagués fet una gota d'aigua davallant per la paret. Malgrat la presència de parabolts tant a les reunions com a les tirades ens tocarà penjar-nos de forces antiqualles així com fer alguns trams en lliure que faran que la progressió no sigui tant monòtona.Es troba parcialment reequipada amb parabolts del 10,del 8 i algun espit. Totes les reunions tenen dos parabolts del deu igual que el sostre del quart llarg.Hem entrat per la Variant Picazo, l'entrada original es veia força herbosa i terrosa. Al cim no hem trobat reunió i hem llaçat dos grans blocs amb la corda. Hi ha cordades que enllacen les dues primeres tirades.Ideal per combinar en acabar amb alguna del Serrat del Corb,de menys caminar a més: Serrat Torres,Puigarnau Espunyes o La travesia de los dioses.

Aproximació: Des del Monestir prenem el camí que va cap a la Santa Cova. El seguim fins abans d’una corba força tancada. Ens desviem per un corriol (camí de l’aigua GR-96). Continuem baixant,arribem a una cruïlla senyalitzada i prenem el camí de la dreta.Les escales desemboquen en una pista que ve de Monistrol a l'alçada d'una edificació ( estació elevadora d'aigües ). Seguim la pista a la dreta uns metres fins a una pronunciat revolt de 90 graus a l'esquerra.En aquest punt deixem la pista i agafem una traça que va per sota del Cap del Gat així com per sota del Serrat de Mullapans. De seguida localitzem la nostre via gràcies als vistosos sostres que la culminen. Nosaltres hem entrat per la Variant Picazo, parabolt visible en un díedre. 

 

Grau obligat: V+/A1.

Horari: Aproximació des del Monestir 25',via 5 hores i del cim al Monestir 45'.

Material: Una vintena de cintes exprés, dos estreps, tres plaquetes recuperables, dos tascons mitjans, un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot de l'1 i un escanya burins o cordino finet per escanyar un burí sense xapa a la tercera tirada. Poden anar bé unes tisores de podar per la canal de baixada.

Restriccions: Prohibit escalar entre el 15 de Febrer i el 31 de Març al Serrat de Mullapans que hi ha just a l'esquerra del Cap del Gat. No em queda clar si el Cap del Gat està inclòs en aquesta restricció.

Orientació: Sud est,diria que va restar al sol fins als volts de les dues.

Descens: Baixem per la canal que hi ha a ma dreta, acaba sent un túnel de vegetació. Quan els arítjols acaben sent impenetrables grimpem un roc a ma esquerra i per un segona sanglanera de vegetació anem a espetegar a les escales de l'aproximació.

Ressenyes: La d'en Jose Valero que penjo és molt ben parida. Moltes gràcies!.

Via Gran Díedre Sud a l'Agulla de Can Jorba.

 

Malgrat tractar-se d'una línia prou eloqüent tinc la sensació de que no es repeteix massa. Potser per la mandra de rapelar un cop al cim de la Miranda les cordades opten per l'opció còmode de l'Aresta Brucs. En tot cas m'ha semblat una escalada a programar almenys una vegada i ni que sigui com a alternativa a vies més populars per accedir al cim de l'Agulla de Can Jorba. La roca és bona però a la fissura del segon llarg hi ha llastres que estaria bé sanejar. A la primera tirada malgrat un primer parabolt de la Bego-Miguel-Kush i un espit afegit a la part final, hi ha algun tram de IV un pèl exposat, potser amb tricams la situació es pot apaivagar. La primera reunió es fa en unes evidents savines, per comoditat es pot fer a la fissura amb els Camalots 0.5 i 0.75. Teòricament hi ha un clau a una de les reunions però nosaltres no l'hem vist. La segona tirada fa 55 metres i la reunió es fa en unes evidents savines al final de les dificultats.

Accés: Aparcament habilitat entre el Bruc Residencial i la Vinya Nova. 

Aproximació: Per camí senyalitzat amb rètols arribem a Can Jorba. Voregem la masia per la dreta paral·lels a un torrent, pugem a un sector esportiu i anem a la dreta. Per una torrentera assolim a ma esquerra els diferents peus de via de la Miranda de Can Jorba. Escalem qualsevol d'aquestes vies per arribar al cim de la Miranda de Can Jorba:

1) Gloria.

2) Entre Línies.

3) Josep Maria Andreví.

4) Queralt Xènia.

5) Sol solet.

6) Escabroni escapullini.

Assolit el coll entre la Miranda de Can Jorba i l'Agulla de Can Jorba tirem un ràpel de deu metres des d'una savina,a ma dreta mirant a l'Agulla. Fins al replà on comença l'itinerari.

Material: Si anem en estil minimalista i no ens importa tenir aire sota els peus podem passar amb 4 friends: de l'Alien groc al Camalot de l'1. Si no volem córrer més riscos dels necessaris prendrem un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3.Cordinos de recanvi pel ràpel.

Grau obligat: V/A1.

Orientació: Sud.

Descens: Des de la darrera reunió remuntar el crestall fins al cim de l'Agulla de Can Jorba

Assolida la qual farem un ràpel d'uns deu metres ubicat en un gran pi. Després del ràpel baixar per una canal diagonal fins a la Canal/Torrent del Migdia. El remuntem uns deu minuts i estarem molt al cas d'agafar un corriol a la nostre esquerra que puja fins al Coll del Musset. A l'esmentat coll prendrem un camí que davalla a la pista que uneix la Vinya Nova amb Can Jorba. Seguirem la pista a la dreta fins retrobar el camí de l'aproximació.

Ressenyes: La original que és extreta de Rocacalenta,moltes gràcies!

Via Normal a la Portella Superior.

Ens ha agradat força malgrat algun tram de roca trencadissa hi trobarem un itinerari ben lògic. El balmat inicial que en el seu dia es solucionà mercès a l'ajuda d'un tronc avui es resol amb un artificial de peces antigues però de bon reforçar. El mur final és trempat i els agafadors no són tot lo bons que voldríem però és un passatge breu i admet friends si es te un mínim d'habilitat.

Hem escalat la via en dues tirades: del mateix terra a l'antiga reunió ( savina seca inutilitzada friends del 0.75 al 2 ) i d'aquí al cim. La segona reunió amb espits que marca la ressenya del Col·leccionista no l'hem vista.

 

 

 

 

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Cal anar en direcció al Refugi Vicenç Barbé.Superarem el Pas de les Portelles i uns trenta metres a la dreta localitzem el peu de via, evident.

Horaris: Aproximació 20',via i rapelar-la dues hores. De peu de via a Can Massana hi hem estat un quart d'hora.

Material: Dos estreps, dues recuperables,dues femelles i dues plaquetes per a bolts del 10, vaguetes per ulls de pitons, unes dotze cintes exprés així com un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot del 2. Un pingo d'un parell de metres per canviar la instal·lació de ràpel del cim que ja l'hi comença a caldre.

 

 

Grau obligat: IV+/A2.

Orientació: Est.

Descens: Un ràpel de 50 metres per l'aresta nord, per on puja la via El Grial precisament en alguna de les reunions podem fraccionar el ràpel ja que hi ha dues expansions anellades. El ràpel del cim es fa d'un bolt amb maillón vinculat a una sabina amb un parell de metres de cordino que comencen a necessitar un recanvi. 

Ressenyes: El Col·leccionistadevies i Desventurasymilagros. Moltes gràcies companys!

Escalada a la Formiguera Sud.

 

M'atanso a aquest sector un dia d'incertesa climàtica a mirar de fer el màxim de metres però la cosa es queda només amb una via.Aquesta ha resultat tenir tot el que necesitava aquell dia: xapes a prop i possibilitat de retirada des de qualsevol punt,la resta de vies del sector fa l'efecte que son tallades amb el mateix patró. Les vies de la paret són: 

Banda esquerra:

1) Los hijos del Palau:

 

 

 

2) El Niño de los Peines:

 

 

3) Fase uno:

 

4) Marta Pros:

 

 

Banda dreta:

5) Júlia Segarra i 6) Gisela Roca: 

 

 

Descens: Se que es baixa caminant però em falten dades, diria que es baixa per l'Est però quedem relativament lluny del peu de via per escalar-ne més.Jo vaig rapelar per la Hijos del Palau  amb dos ràpels de 25 per intentar continuar l'activitat..Em sona que a totes les roles hi ha dos parabolts amb anelles.

Orientació: Sud.

Material: Diria que totes es fan només amb cintes exprés.

Accés:  Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047).
Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç. Just abans de passar un pont trobem un aparcament a ma dreta,a sota mateix del Cilindre.

Aproximació: Seguim un camí que va en direcció Est paral·lel a un rierol.Trobem un primer trencall a l'esquerra que diu " Via Ferrada ",nosaltres seguim rectes i en poc més de cinc minuts arribariem al peu de via de la Bob Esponja. Podem accedir al gran relleix on comencen les vies per aquesta via o bé per un corriol que hi ha uns deu metres abans de la Bob Esponja. 

Me quedao frousen a Àger.

Hem hagut de peleiar una bona estona en aquesta via encabida entre la Tope clàssic,la Màquina Total i Llastra Zéneca.La quarta tirada ens ha semblat per enmarcar, la segona i la primera bastant guapes. La resta son pasos de bloc tallats per feixes. Escalada generalment de placa amb algún díedre esporàdic. La roca és bona però te dues sortides a feixa on cal vigilar de no apedregar al company.Hem entrat pel primer llarg de la Tope clàssic per allargar una mica l'activitat.

Accés: Àger seguir la carretera cap al Coll d'Ares. Una mica abans d'arribar al coll prendre una pista a la dreta en direcció a Colobó. La pista passa per sota de les parets, aparquem més o menys a la vertical de la via.Penjo una foto de la Tope Clàssic que es troba just al costat.

Aproximació: Pugem pel bosc seguint rastres de pas fins a la base de la paret. Reconeixem el peu de via perque hi ha la inscripció TC i es veu un pont de roca a quatre metres del terra.

Material: Un estrep i unes catorze cintes exprés. Hem possat un sol cop l'Alien verd,els Camalots 0.5 i 1 així com un tascó.Si es va just de grau dur alguna cosa i potser un ganxo així com la tramposa. Estaria bé canviar el cordino que hi ha a l'inici de la Tope Clàssic

Horari: Aproximació 15',via  4 hores i descens 45'.

Orientació: Sud.

Grau obligat: 6a/6a+.
Descens: Carenar a la dreta,baixar per una feixa i arribar a terreny de tartera/bosc pel que acabem d'assolir la pista de sota les parets.

Ressenyes: Els dibuixos són d'en Parce i dels obridors,la foto d'algun bloc castellà del qual en desconec el nom. Moltes gràcies a tots!.

La Porta dels Somnis al Serrat dels Monjos.

 

Via lògica i entretinguda, on no hi ha perill de contreure el tetanus. Segurament no sigui un itinerari de deu però a nosaltres ens ha agradat bastant, som del parer d'augmentar l'única estrella que se l'hi dona a la guia de la cara sud. Suposo que no deu ser una activitat massa repetida malgrat la seva assequible dificultat i bona roca. La sabina que hi ha entrant a R2 està descalçada.Nosaltres hem anat a fer la R2 en una reunió de la Alba Oi? i d'aquí directes al plom/espit que hi ha al tercer llarg. La tercera reunió hi ha qui la monta amb els Camalots del 2 i del 3,nosaltres ho hem fet amb un 2 en un bloc així com el 0.75 i els Aliens gris i vermell en un llavi,l'hem fet damunt un gran bloc desprès.

Accés: Aparcament de la Salut a Collbató.

Aproximació: Des de l'aparcament cal pujar per la carretera fins a l'antic a aparcament de les Coves del Salnitre. Aquí pugem les escales i just abans de la Cova deixem les escales a l'esquerra i prenem un camí que baixa fins la base del Serrat de les Garrigoses. Seguim per sota d'aquesta paret,creuem el Torrent Fondo i arribem a sota del Serrat dels Monjos. La via és de les primeres de la paret, relleig enmig de rocs caiguts uns dos metres per damunt del camí.Penjo una foto d'en Joan Asín fent la primera tirada,díedre-fissura ben evident.

Prohibicions: De l'1 de Març al 31 de Juliol.

Grau obligat: V/A1. Trams de IV+ expossats.

Horaris: Aproximació 20',via 2'5 hores.La baixada pel Torrent Fondo un cop acabada la via seria el més ràpid.Nosaltres enlloc d'això hem escalat la part superior de l' Alba Oi? i després hem baixat caminant ( 1'5+1'5 hores)

Descens: Nosaltres hem optat per escalar la segona part de l'Alba Oi? cosa que ens ha portat més estona que la mateixa via,acabada la via hi ha l'opció de baixar pel Torrent Fondo. Aquesta possibilitat la desconec,si algú pot afegir informació al respect s'agrairà.

Ressenyes: Parce i Joan Asín.Moltíssimes gràcies a tots dos.