Anglada-Eli al Camell d'Ecos (variant de sortida CADE).

Quan puges cap al Coll del Migdia venint de Santa Cecília tens una magnífica vista de l'aresta nord del Camell d'Ecos. La línia és molt estètica, t'atreu des d'allà dalt i tens ganes d'escalar-la. Té un petit però: la combinació llargada de via - aproximació/descens. Una via massa curta per a tant pateo, que pràcticament ens garanteix que estarem més estona caminant que escalant, i no es poca cosa. Fa uns anys vam tenir la idea genial de combinar aquesta via amb la Homo Montserratinus. Així sumàvem més metres d'escalada i solucionàvem el problema de l'aproximació al Camell. Semblava un gran pla, però després d'acabar la Homo Montserratinus vam haver de pujar per un bosc vertical amb cordes fixes incloses. Tot un Vietnam!! No sé ni com vam aconseguir accedir a la canal que porta al peu de l'Anglada-Eli.  El cas és que, quan hi vam arribar, estàvem cansats, suats i gairebé sense aigua. Aquell dia una retirada a Santa Ceci ens va semblar la millor opció. Fa poc hi vam tornar, aquest cop caminant. Realment la via és curta, però bastant intensa. Segurament en aquests anys ha canviat la meva visió de l'escalada o potser és que vam escalar la via una tarda, però quan estava al cim del Camell només pensava una cosa: avui em dono per escalat.

Actualització setembre de 2017: Via restaurada amb parabolts inox!!! També s'han canviat els ràpels del Gep i del Camell!!

-Cordada: Macau i Busquets.

-Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

-Aproximació: Agafem el camí de l'Arrel (GR) en direcció a Can Maçana. Agafem el trencant que puja fins al Coll del Migdia. Baixem uns metres per la cara sud, i de seguida trobem a mà dreta el camí que puja per la Canal del Micos (a la part de dalt hi ha algun tram equipat amb cordes i cables). Arribem al coll entre Camell i l'Eco Superior i tornem a baixar per l'altre costat, per una canal que mira al nord. És una canal força penosa, on la vegetació t'impedeix passar en vs punts. El peu de via el trobem a la nostra dreta abans d'arribar al final de la canal. Amb una mica d'intuïció trobarem una repisa on preparar el material, i des d'on es pot accedir fàcilment a l'aresta nord.

-Orientació: Nord.

-Material: La via està molt poc equipada amb burins, la majoria a les reunions. A més a més, a la primera i a la segona reunió hi ha un parabolt. Nosaltres hem fet servir bagues per a merlets, 1 xapa recuperable i joc d'Aliens i de Camalots fins al número 2 (si haguéssim portat el 3 l'hauríem posat). 

-Grau Obligat: V/Ae

-Descens: Des del cim del Camell fem un ràpel curt fins al coll entre el Camell i la Gepa. Després remuntem l'aresta nord de la Gepa (uns 60 metres de II/III). Per la cara oest de la Gepa fem un ràpel vertical d'uns 25 metres que ens deixa al coll entre el Camell i l'Eco Superior. Ara només ens queda baixar la Canal dels Micos i la Canal del Migdia fins a Sta Ceci.

-Ressenya: Bona topo del Col·leccionista de vies. Per cert, en realitat tots escalem la variant CADE, la sortida original va més a la dreta.

Crête de Sormiou.

Dues visites a aquesta paret han servit per escalar tres de les seves vies.El primer cop escalem la senzilla però bonica Diedre Guem amb una roca ben abrasiva,malgrat el nom la via va de placa amb presa sempre positiva.Crec que és una bona via d'iniciació per dificultat i equipament,encara que no està sobreequipada.La segona visita ens ha permès escalar la Melody i la part superior de la NTD.La Melody te les dues primeres tirades molt xules,després és acabar de fe metres.La NTD prou guapa també.

L'orientació de la paret és Sud Oest,però crec que el sol hi arriba d'hora.L'accés el fem anant a la Cala de Sormiou:aparcament de pagament (3.5 euros) escaquejable entrant de nit o aparcant abans,també hi roben millor no deixar res al cotxe.L'aproximació dura una mitja hora:baixem a la platja i agafem un camí que va pel vessant dret mirant al mar. Pujem una estona per aquest camí i Diria que hem d'agafar el segón corriol que  puja a ma dreta i que ens deixarà en un forat rotllo gatera que permet saltar a l'altre cantó.

Viking a l'Agulla Sol ponent .

Via que ataca la vertical cara oest de l'Agulla del Sol Ponent. Sorprenentment un bon tram del primer llarg surt en lliure no massa difícil. Però al segon llarg i a l'inici del tercer haurem de tirar d'Ae a discressió. Menció especial a la segona reunió, en una generosa bauma on podrem portar la birra i les patates... La via està equipada amb parabolts, la majoria són del 8. Compte perquè la xapa d'alguns parabolts balla!!!

-Cordada: Busquets i Macau

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.

-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat).Al Coll de Guirló, en comptes de seguir el camí cap a les Portelles, agafem un caminet que surt a mà esquerra i que puja cap a la paret oest d'Agulles. Està bastant fresat i hi ha fites. Seguint aquest camí arribarem al peu de la Cerdà-Riera de la Bandereta. Per arribar a peu de via hem de resseguir la paret cap a la dreta fins arribar al peu de la cara oest de l'Agulla del Sol Ponent. A l'inici de la via hi ha el nom ratllat a la roca, però s'esta esborrant i costa de veure. La primera xapa és un parabolt rovellat del 10.

-Orientació: Oest.

-Material: Cintes exprés (si ho volem xapar tot al segon llarg en calen unes 20) i estrep. Un Alien groc o similar pot anar bé per protegir la sortida al cim.

-Dificultat obligada: 6a (al primer llarg).

-Descens: Ràpel d'uns 25 metres per l'aresta sud/sud-est. La reunió del ràpel està a l'aresta sud, uns metres per sota el cim.

-Ressenya: Nosaltres hem utilitzat la topo del blog de l'Escalatroncs:

Llimac groc a la carena del Dumbo.

Via bastant bona sobre roca de qualitat i equipada amb força parabolts. Llàstima que sigui un pèl massa curta, perquè si no es convertiria en una clàssica d'Agulles. Nosaltres l'hem fet en una sola tirada sense problemes de fregament utilitzant doble corda i cintes llargues. Hem escalat aquesta via baixant de l'Aresta Brucs a l'Ou de Colom.

-Cordada: Macau i Busquets.

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.

-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi i agafem la Canal Ampla fins a localitzar la cara est del Dumbo. Després pugem pel bosc fins a peu de paret. La resseguim cap a la dreta fins arribar a la base de la paret de la Carena del Dumbo. La via comença al costat dret de la paret, es veuen les xapes dels parabolts des del peu de via.

-Orientació: Est.

-Material: Equipada amb parabolts. Només calen cintes exprés.

-Grau Obligat: V.

-Descens: Desgrimpem sense problemes per l'aresta nord. I després baixem per dins el bosc fins la Canal Ampla.

-Ressenya:  Penjo la dels Dalton i la de Sibemessenapren. Moltes gràcies!.

Dia de Lluna al Vallibierna.

Aprofita molt bé un pany de paret que a priori sembla que hagi de donar menys de si.Escalada força llarga i homogènia on hi trobarem una gran varietat d'estils.La roca bona menys algún bloc sospitós que les repeticions s'encarregaran de fotre d'altabaix.Compte també als llocs més ajaguts que hi ha força ruïnilla.
Horari: 1.15 aprox,7 via i 2.15 baixada.
Orientació: Sud,sol tot el dia.
Accés: basament de Llauset,a on s'accedeix per carretera asfaltada desde el municipi d'Aneto.La paret és ben visible des d'aquest punt,encara que no en l'angle en que s'han fet les fotos.

Aproximació: Creuem un tunel,deixem un trencant a la dreta i seguim el GR que voreja l'embassament.Quan acaba l'embassament el GR puja a la dreta cap a l'Estany de ??? i el refugi de Llauset.Pujem uns metres per aquest camí i quan ho veiem clar sortim a l'esquerra en direcció a la paret.La via queda força a l'esquerra i s'inicia en una fissura-canal molt evident,crec que no es veu la primera assegurança que és un pitó. Nosaltres hem trobat neu a l'entrada, hem pujat per l'esquerra i hem flanquejat facilment (III) per una vira fins a la fissura de la primera tirada,aquí hem fet una R0 pel tema fregament ( Camalots 2 i 3 ) sembla factible arribar directament a R1.
Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2 i una dotzena de cintes exprés. El Camalot del 3 l'hem possat en un parell de llocs fàcils. Si fem els Ae's com a tals anirà bé portar els estreps i per algún blog em sembla haver llegit que va bé un tascó petit al L3. És altament recomanable l'us de doble corda i cintes ben llargues,ja que les tirades són força llargues i les reunions estan ubicades pensant en els ràpels i no en el fregament.

Grau obligat: Teoricament és V+/Ae. Jo crec que per fer-la amb V+ potser cal fer algun pas d'A1.
Descens: Les reunions de la via fins la R7 ténen una anella i cordino per rapelar. La 8 i la 9 només ténen cordino. Si pensem rapelar millor portar doncs alguna cosa per abandonar, les reunions estàn alineades però potser hi ha coses sueltes. Em sembla haver llegit alguna piada d'algú que rapelava des de R2 a terra amb un sol ràpel de 60. A partir de la R9 ja no hi ha cap tipus d'equipament a la via.
Nosaltres hem baixat caminant. Arribats a la cresta tenim dues opcions a l'esquerra fariem el cim i a la dreta baixem de manera més directa. Nosaltres hem anat a la dreta ( 40 mètres alguns pasos de I/II) fins a un collet de terra marronosa. Aquí baixem pel vessant oposat al que hem escalat primer per tarteres i despres per terreny de terrases fins a uns llacs. Un cop als llacs cal anar a l'esquerra a caçar el G.R..Aixó a nosaltres ens ha costat de trobar, hem anat baixant i mirant d'anar a l'esquerra. Un cop trobem el G.R. el seguim de baixada en direcció al Refugi de Llauset i l'embassament de Llauset. Arribats a sota del Refugi de Llauset el G.R. el G.R. fa marrada i fa un sifón pujant i tornant a baixar del refugi. En comptes d'això seguirem el G.R. vell que va pel costat del riu,es veuen les marques de G.R. esborrades i hi ha fites. Baixem una estona paral.lels al riu i el creuem a l'alçada d'un cartell on ens retrobem amb el G.R. que baixa cap a l'Estany de ??? i després es retroba amb el camí de l'aproximació al final de l'Embassament de Llauset.

Aresta GAM al Bisbe.

Híper clàssica i repetida via de Montserrat.Sostinguda i amb ambient des del primer metre.Generosament equipada amb parabolts i amb les reunions rapelables és una bona opció pels que es vulguin iniçiar a les vies de la cara nord sense massa compromís i en una via guapa.El traçat resulta sumament atractiu i l'escalada molt variada amb una primera part de díedres que desmboca en unes aeries plaques.En aquestes plaques el rocam és simplent excel.lent mentre que a les fissures està sanejat.Jo en cap moment he patit per la roca.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.
Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat).Al Coll de Guirló continuem recte deixant el trencant a la dreta que puja al Pas de les Portelles i al refugi. Seguim rectes passant per sota de la Paret de la Biga i la Cadireta. Un cop passada la Cadireta trobarem un desviament a mà dreta que puja cap al Coll de Porc, el prenem i continuem fins un trencall on agafem el camí de l’esquerra ( bon lloc per amagar la motxilla ) continuem uns metres fins situar-nos a la vertical de la via i des d’allí agafem una traça que ens deixa a peu de via. Parabolts platejats fixe visibles.
Orientació: Oest,a les quatre l'hi entra el sol.

Material: Unes 22 cintes exprés si ho volem xapar tot al quart llarg.Si anem justos de grau pot anar bé portar alguna peça per reforçar les fissures de baix.Nosaltres hem posat un tascó mitjà (B.D. groc) despres del primer pitó de L1,un Alien groc a la sortida de R1 i un Camalot groc a l'entrada de la xemeneia de L2.La cordada de davant ha possat un Camalot del 3 al terçer llarg.Si es va just de grau i es fa la quarta tirada amb Ae millor portar estrep i potser alguna cosa per escanyar algún buril intermig.
Grau obligat: Fa de mal dir perque hem anat en lliure però teoricament és V+.He llegit alguna piada que comentava 6a obligat a la cinquena tirada.
Descens: Totes les reunions inclosa la del cim disposen de dues anelles per rapelar i la via va ben recte.En un intent anterior frustrat per la pluja vàrem rapelar amb 2 60's de la següent manera: R4-R2,R2-R1 i R1-terra.De R2 al terra faltava molt poc però no arribava.
Per baixar caminant si tenim el cotxe a Can Masana ho podem fer de dues maneres:pel refugi d'Agulles (5/10 minuts menys) o pel Pas del Portell Estret( si tenim la motxilla al peu de via.
Per aquestes dues opcions cal fer el mateix: ràpel de 40 per la cara sud ( 2 bolts rovellats amb anella,diuen fraccionable no m'hi he fixat) i seguir al Camí dels Alts Frares en direcció Can Massana (marques blaves) fins la Canal Ample/Pas del Portell Estret (rètol indicatiu).Si volem anar fins al refugi seguirem la canal cap a l'esquerra i si volem baixar a la cara  nord per agafar la motxilla,cap a la dreta a retrobar el camí de l'aproximació.

Costo de Agosto a Busa.

Atrevida i espectacular via que supera el caracterísitc sostre que domina aquest pany de paret amb un llarg força acrobàtic. La roca és l'habitual de la paret amb trams excel.lents i d'altres on cal escalar amb cura per no cardar res abaix. Juntament amb la Jardí Botànic, Maneras de Vivir i Shangri La eren les vies més clàssiques del lloc abans de la febre aperturista dels darrers anys. Per aquest motiu suposo que és en aquestes vies en les que trobarem els panys de mala roca més sanejats. L'escalada m'ha semblat ben interessant, amb ambient i força variada.

Accés: A Solsona hem d'agafar la carretera C-26 en direcció a Berga i seguir-la aproximadament fins al km. 114 on trobem una desviació a ma esquerra que indica Busa i Bessora. Agafem aquesta carretera i anem seguint els indicadors de Busa. Uns 12 km després hem d'estar atents a agafar una pista que baixa a la dreta, si anéssim seguint la carretera que portem pujaríem al Pla de Busa. Així doncs agafem una pista que baixa a la dreta, al principi està asfaltada i després és de terra,compte si anem amb un turisme baix i/o ha plogut.Al cap d'un parell de quilómetres d'haver-se acabat l'asfalt veurem una bassa a ma esquerra,cal aparcar en aquest punt. Amb la foto de la via la localitzarem perfectament des de l'aparcament.
Aproximació: Nosaltres hem seguit la pista que puja una estona fins que hem vist una traça fitada i netejada a l'esquerra que s'enfilava a peu de paret. Situats a peu de via crec recordar que es veia el pitó.
Orientació: Podria ser sud est.

Material: Joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4. Nosaltres hem portat 15 cintes i hem fet curt a la tirada del sostre. Portar cintes llargues i doble corda per evitar fregament.
Dificultat obligada: V+/A1.
Descens: La via està equipada per rapelar de la següent manera: R1 dos espits amb anella,R4 tres espits amb dues anelles i R5 cable a la sabina amb anella. La resta de reunions tenen dos espits però sense anella,en cas de necessitat sembla possible rapelar abandonant material. Nosaltres hem baixat caminant. Del final de la via carenem a l'esquerra fins que trobem una ample coma que desemboca en una canal a ma esquerra per la que baixarem. A la part final d'aquesta canal hi ha una desgrimpada de III+ i un passamà que ens deixa en un ràpel d'uns 15 metres. Fet aquest ràpel anem seguint per la base de la paret passant pel peu de via.