Geni de l'indret a la Miranda del Sentinella

Via durilla i bastant fina on s'ha de donar la talla, sobretot al primer llarg, o almenys això ens ha semblat a nosaltres. L'arrencada des del terra fins a la primera assegurança ja ens donarà una idea de com va el tema. Grau colladet, bona roca i poques assegurances, concentrades sobretot als trams més difícils. De totes maneres, si ens ho mirem bé podrem anar afegint algunes assegurances per protegir els trams més exposats. Una via curta però intensa, que et deixa la sensació d'haver escalat.

-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.

-Aproximació: Pugem als Gorros per les Escales dels Pobres. Agafem el camí de St. Joan a St. Jeroni, passats els Gorros i just abans d'arribar al Mirador del Sentinella, a l'alçada d'una roca trobem el corriol que baixa cap al Sentinella i el Fussell. Quan arribem al Fusell hem de prendre una traça a l'esquerra que ens durà a l'Agulla de la Cara del Mico. Travessem a cara sud-oest de la Cara del Mico i continuem en la mateixa direcció, travessant un torrent, arribem a la Miranda del Sentinella. Hem de baixar una mica per poder accedir a la vira on comença la via. Veurem un espit a pocs metres del terra i un altre espit bastant més amunt.

-Orientació: Oest.

-Material: Joc de friends (Semàfor d'Aliens i Camalots fins el #3), cordinos per a ponts de roca i bagues per a merlets.

-Grau obligat: 6a.

-Descens: El descens ens ha semblat una mica complicat, o potser és que no l'hem enganxat bé. Del cim baixem degrimpant fins al coll est (es podria rapelar d'una alzina morta). Aquest coll està vorejat per dues canals amb molt pendent. Nosaltres hem continuat cap a l'est flanquejant per la cara nord de la següent agulla. A mig flanqueig ens trobem una desgrimpada difícil (podem fer un curt ràpel d'unes plantes cutres). Arribem a un altre coll, pugem la següent agulla per una grimpada fàcil de la cara sud-oest. Desgrimem fàcilment per l'altre costat i ja arribem a la base de la cara oest del Gorro Frigi. Aquí ja és fàcil tornar al camí de Sant Joan seguint un corriol cap al nord i que després voreja el Gorro.

-Ressenya: Hem trobat aquesta al blog d'Escales Rodones. És força semblant a la que surt a la guia de la Plantació. Hi falta alguna assegurança (com a mínim un espit al peu de via i una altra xapa a l'últim llarg).

Esperó Xelo Bam.

Molt guapa via en el seu nivell,al tanto que els lolos també es poden regalar intentant alliberar l'Ae/7a+. Bona roca i trams tant de placa com de díedre bastant ben parits,llàstima que pel mig hi hagi alguna feixa que talli el rotllo.  Sembla ser que abans no es feia massa però ença del seu reequipament deu fer una desena d'anys s'ha convertit en una clàssica pels dies més calorosos ja que la via està pràcticament tot el dia a l'ombra.

Accés: Just abans d'entrar a Organyà, procedents de Coll de Nargó, trobem el desviament cap a la dreta a Figols, i just abans d'entrar a Fígols veurem un camí que puja a la dreta, es veu estret i suportat sobre rocs molt grans, puja amunt en direcció a la paret, aprox. 150 metres mes a dintre s'acaba el camí en una cadena. Mola turisme una mica competent,cartell de prohibit circular però ningú en carda cap cas.
Aproximació: Seguim pista amunt, en el segon revolt mes proper a l’esperó, trobarem un caminet que surt cap a la paret, (en el primer revolt hi ha un banquet de pedra...) aquest camí ens porta per la feixa fins al peu de l'esperó,fressat i fitat.

Orientació: Nord,crec que només reb una estona el sol cap allà les sis de la tarda.
Horaris: 15 minuts d'aproximació,3.5 hores per la via i 1 hora de baixada.
Material: 16 cintes,joc friends alien groc al c#1 i algún tascó. 
Grau obligat: V+/A1.
Descens: Hem d’anar a buscar la vall nord de la Roca Narieda. Des de el final de la via, pugem direcció est seguint fites, o sense fites, fins unes eres, (nosaltres vam perdre les fites i vam anar per l’esquerra, prop del pendent nord i hi ha millor camí que anar camp través ja que es molt tancat per la vegetació....un cop a les eres, pel coll que fan al mig seguir endavant (direcció est) un cop s’inicia la el descens, a ma esquerra ens queda un barranc, que no agafarem, el creuarem i tornarem a pujar lleugerament però anant a buscar la cinglera de l’esquerra, una gran fita piramidal ens indica que em d'encarar cap a l’est, recte avall, buscant alguna fita mes que ens conduirà al camí de mules que fa ziga-zaga molt suau....fins un punt on el terreny es fa mes planer i apareixen marques taronja als pins, les seguirem fins un camí, aquest el seguirem baixant fins al cotxe.

 

Piaz al Saas Pordoi.

Tot i no ser la clàssica ni més guapa de la paret la via ens va agradar.L'hem trobat ben aeria i variada amb la típica escalada dolomítica farçida de trams atlètics. La roca no està gens pul.lida però te algún tram on cal anar al lloro.Te l'aventatge que mentre la seva veïna Maria Mariakante estava a tope de penya,aquesta es trobava neta de cordades. Tot i aixó la part final és comuna i pot ser que hi trobem embús. Via amb aproximació i descensos xollo per ser a Dolomites que ho seràn més si ens aprofitem del telefèric del Saas Pordoi.

Accés: Tant si agafem el funicular com si pujem a peu hem d'estacionar al Passo Pordoi,a sobre de Canazei.
Aproximació: Nosaltres l'hem fet a peu,en cas d'agafar el funicular caldrà baixar del cim a peu de via.Per pujar caminant cal seguir el camí senyalitzat que puja al Saas Pordoi i deixar-lo per un evident corriol a ma esquerra a les envistes de la paret. Pujar per aquest corriol a través d'una zona de tarteres fins assolir la base de la paret. Seguir pel peu de paret a l'esquerra tot passant per l'iniçi de la clàssica Maria Marikante,la via comença en una fissura ample/díedre a l'esquerra del canvi d'orientació/esperó que fa la paret.

Orientació: L'iniçi de la via és Oest i després Est.
Material: Joc de friends de l'Alien groc al camalot número 3. A la primera tirada entrarien peçes més grans però no les dúiem i hem anat bé.
Grau obligat: V+/A1.
Descens: La via finalitza just a l'estació del funicular. Si baixem a peu només cal seguir un evident i senyalitzat camí que ens retorna al Passo Pordoi.

Ressenyes de l'Obaga ( Grau dels Matxos ).

Sector que queda separat per uns vint minuts de marxa del gruix principal del Grau dels Matxos. Les vies en conjunt m'han semblat menys interessants que les del Grau dels Matxos,només recomanable si volem un sector amb molts cinquens o per fer una visita si ja tenim lo del Grau dels Matxos molt vist. L'orientació del sector podria Nord Est,nosaltres hi vàrem arribar sobre les tres i sembla que el sector portava estona a l'ombra. L'equipament força paternalista, abunden els bolts i alguns químics. L'estil d'escalada prou variat: roms,alguna fissura,placa tècnica,bloc i continuïtat;les vies fan uns 15 metres. Peu de via cómode amb aproximació apte per nens i gossos. Només ressenyo les vies que hem fet,a l'esquerra hi ha unes sis vies de cinquè grau que semblaven molt ben xapades. L'accés és l'habitual al Grau dels Matxos. L'aproximació dura uns 20/30 minuts: cal agafar el camí que voreja el cingle en direcció Barcelona,entre el cingle i un camp de conrreu. Cal passar de llarg: el grau d'en Jepet ( canal que baixa a la part final del Grau dels Matxos ),una caseta amb una bomba,un cartell indicatiu i una linea elèctrica. Cal baixar a l'esquerra cap al cingle a l'esquerra per un bon camí que fins i tot sembla que havia estat empedrat. Al cap de poc de baixar per aquest camí trenquem a l'esquerra i arribem al sector per les seves vies més fàcils.

Badalona al Gorro Frigi.

Ens ha semblat una molt bona via,bàsicament és un camp de patates de dalt a baix que sembla dissenyat expressament pel gaudi del personal.La via te l'equipament envellt però es poden anar afegint peçes en antics clavaderos i la cosa queda força segura. D'estil semblant a la Snoopy,potser un pèl més equipada. Respecte al croquis en dibuix que penjo hem enllaçat les següents tirades: 2+3 ( 45 m.) i les dues darreres amb un peit ensamble de 5/10 mètres.

-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Del Monestir agafar les Escales dels Pobres, en direcció a Sant Joan. Al pla de Sta. Anna anar pel de sota i quan sortim al camí transversal (St. Joan - St. Jeroni) seguir-lo a la dreta i ens deixarà al camí transversal que va per sota dels Gorros i les Magdalenes. El seguim fins a situar-nos a la base del Gorro Frigi. La via comença a la part tombada de la paret, just a l'esquerra de la Via del Carles,iniçi comú amb la Snoopy fins al pont de roca. Hi ha una fletxa pintada de negre però costa molt de veure.
-Orientació: Nord est,a les tres estava tota a l'ombra. 
-Material: He llegit que és habitual fer la via utilitzant només cintes exprés,crec que amb 10 vas sobrat. Sinó ens refiem del material emplaçat,just i antic,podem afegir merlets i friends al gust ( Alien verd al Camalot número 1).
-Grau obligat: V. Diria que tenint en compte la relació qualitat/quantitat hi ha trams de IV+ una mica exposats.

 -Descens: Un cop a la creu del cim on fem la darrera reunió hem de desgrimpar cap a la nostra esquerra en direcció a una sabina per on surt la Normal. En aquest punt localitzem la primera instal·lació de ràpel. Fem un primer ràpel d'uns 30 metres i un segon d'uns 45 metres que és fraccionable. Els ràpels ens deixen directament a la canal de la Normal. Un cop aquí baixem per la canal (desgrimpada amb corda fixa, pot no ser-hi) uns metres fins al camí transversal.
-Ressenyes: El col.lecccionista de vies,gràcies. Podriem afegir-hi: a la primera tirada hi ha una expansió de més i una que ens queda massa baixa per xapar. A sobre de la R3 hi ha una reunió de dos bolts que pot liar,nosaltres anem a la dreta. La quarta tirada nosaltres l'hem fet diferent,mirant la guia d'en Luichy sembla que hem fet el que tocava: superat el tram de V sortim a una zona més fàcil i fem un bon flanqueig a la dreta tot creuant els parabolts verds de la Via d'en Carles i arribant fins a un forat on hi ha la reunió de diverses vies. Aquest forat diria que es coneix amb el nom de W.C. del Gorro. El croquis amb fotografia és d'en Joan Asín.Gràcies a tots dos!.

Via Bailey a Ayacata.

Ruta majoritariament de díedres i fissures,amb dos trams de placa que a la vegada són ben diferents. La primera part de la placa és fina i la segona és una placa que demana moure's de manera ben atlètica. Un punt més guapa i també més difícil que la seva veïna Morten. La roca sempre ens sembla dolenta als godos però amb paciència es puja bé. 

 Accés: Municipi d'Ayacata.Molt petit,crec que només hi ha el bar Casa Melo on tenen les ressenyes,no hi ha ni font ni botiga.El bar tanca a les 6 de la tarda. Nosaltres hem arribat a Ayacata des de le Roque Nublo(dalt),a la sortida del poble localitzem la paret de la Libreria i just després ve el Frontón.Hi ha un aparcament per 3 cotxes a sota de cada paret.
Aproximació: Des de l'aparcament la via es veu perfectament:esperó ben definit amb un gran pi ( R3).Des de l'aparcament surten dos camins en direcció a la paret,el bo crec que és el de la dreta,el de més cap a Ayacata.El camí està molt fressat i en poc més de 15' ens deixa a peu de paret. La via comença en un marcat díedre amb parabolts,uns metres a la dreta del fil de l'esperó i també a 4 mètres a la dreta de l'iniçi de la Morten.

Orientació: Sud.
Material: La via està equipada segons les ressenyes, no és estrany repetir-la només amb cintes exprés. Malgrat aixó nosaltres hem possat el material especificat a la ressenya. Recomanable consutlar l'estat de l'equipament al Bar Melo d'Ayacata ja que em sembla que és una via/zona on l'equipament fix apareix i desapareix.
Grau obligat: V+/A1.

Descens: Crec que el més fàcil/ràpid es rapelar per una linea que hi ha a la dreta. Nosaltres no ho sabiem i vàrem baixar caminant cap a la dreta. Seguint la carena,hem trobat fites i alguna marca groga. Anirem a sortir a l'aparcament que hi ha a sota la paret de la Libreria.

Altivi Flunch a la Dent de Cabirols.

Via força xula i variada: de les plaques d'aderència del començament als atlètics díedres de sortida.La roca no fa patir massa però ja se sap que al Pedraforca cal anar amb compte,especialment als trams més ajaguts. Te bon ambient a la zona de l'Ae

Accés: Mirador del Gresolet a sobre de Saldes i Gósol.
Aproximació: Pujem fins al Refugi Lluís Estasen on prenem el camí que mena a l'Enforcadura. Seguirem l'esmentat camí fins just superada la tartera que baixa dels Cabirols. Just acabada de passar aquesta tartera pujarem per un corriol a ma dreta fins a peu de via. 45'/1 hora.

Orientació: Nord Oest.
Material: Nosaltres hem possat els Aliens blau,verd i groc així com els Camalots #.75,1,2 i 3 i algún tascó.També hem utilitzat un estrep i 18 cintes exprés.

Grau obligat: V+/Ae.
Descens: Del arbre de la R5, pujarem per una canal i passarem a l’altre vessant desgrimpant, fins una canal on trobarem la instal·lació d’un ràpel fins a una feixa a l’esquerra trobarem un altre instal·lació aquest segon de 55m. Remuntem una mica a buscar la bretxa amb l’agulla Gopal-ji , desgrimpem (cadena) i Ràpel de 50m, baixem per la cornisa què ens deixa a peu de via, retornem per la tartera. 

Ressenyes:  Parce i Joan Asín de qui també són les fotos,moltes gràcies!.