Almendariz al Pic del Martell.

Variada i amb un llarg de fissura ample molt característic a la segona tirada, la roca no està pul.lida pel pas de cordades peró la sortida de la primera reunió l'hem trobada fineta i l'aderència de la roca no acompanyava massa. El terçer llarg l'hem fet seguint les indicacions de la guia Barcelona y alrededores: de la role sortir a la dreta amb un flanqueig delicat assegurat amb burins en bon estat fins a enllaçar amb la Mutant World,aquí notem un canvi en el tacte de la pedra que està força pul.lida però hi ha tant ganda que no hi ha problema.

 Accés: Des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en direcció Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en direcció Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a l'urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim rectes per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilómetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell ".

Aproximació: Tot i no durar més de vint minuts és una mica incómode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pujem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell i baixem pel vessant oposat en forta baixada seguint una de les múltiples traçes que hi ha. El sostre sota el qual montem la primera reunió és ben visble des del terra. Fissura amb pitons al debut i nom escrit.
Material: Nosaltres hem fet servir un tascó,vaguetes per ponts de roca i un joc de friends des de l'Alien gris al Camalot del 4.El del 5 sembla que hauria quedat millor.
Orientació: Est,ombra a partir de les 4.

Grau obligat: V+/A1.
Descens: Ja fa molts dies que vàrem fer la via però crec que de la darrera reunió de la Mutant World hem rapelat per una linea de ràpels a l'esquerra i amb dos ràpels llargs hem estat al terra perquè ens haviem deixat un mosquetó a R1. El més habitual deu ser baixar caminant,del final de la via acabem de grimpar uns blocs i carenem a l'esquerra seguint rastres de pas fins a trobar una traça més o menys bona.

Escalada a Tamadaba.

Segons la guia"sin duda la escuela más completa de la isla". L'entorn més alpí que la resta de sectors que són barrancs sense massa vistes,aquí escalarem al vessant d'una muntanya enmig d'un bosc de pi canari.No hi ha paret sinó infinitat d'agulles i blocs disseminats pel bosc,alguns de fins a 20 metres.Si aneu en plan fanàtic conteu que cal desplaçar-se d'un sector a una altre i que costa orientar-se per localitzar les vies per dins del bosc.

 A nosaltres ens va agradar l'escola però tampoc és que fos la óstia,potser no la vàrem encertar amb els sectors,vàrem estar a Desvan,Perfumeria,Campamento i Peña del Godo.Hi vàrem arribar un migdia ventós i prou fred,de manera que vàrem primar estar calents a la qualitat del sector.Igual si haguéssim anat a sectors que miren a Nord hauriem provat millors vies.L'equipament en general és bo a base de bolts,químics i longlives,tot i així alguna role d'un sol punt/sense vincular,espits i alguns bolts rovellats. L'accés força llarg,algo així com un parell d'hores de revolts des de Las Palmas.Cal anar fins al poble d'Artenara on prendrem la GC-210 direcció a l'Aldea i a menys de 4 km. trobarem un trencant a ma dreta ( GC-216 ) en direcció a Tamadaba.A menys de 9 km. trobarem l'area recreativa/zona d'acampada on estacionarem.

Per arribar a les vies seguim la tanca fins primera cantonada més marcada,d'on baixa una canal poc definida i molt ample( 2' des de el cotxe). A ma dreta i a la mateixa canal hi ha el sector Perfumeria.Si seguim cap a la dreta trobem Desván,mentre que si anem a l'esquerra Campamento i Peña del Godo.
Dades de l'escola: 350 en total, Vías hasta V: 10%, de V+ a 6c+: 60% , Vías de 7a a 7c+: 25% y un 5 % de vías de octavo.

Regira-Rocs a l'Esquelet

Escalada de dos llargs força diferents. El primer llarg és vertical i bastant equipat amb espits, un pitó i algun parabolt. I el segon llarg és tombat i una mica exposat. De fet, estrictament parlant, l'únic llarg  que seria de la Regira-Rocs és el primer. El segon pertany a l'Aresta Brucs, que originalment  accedia a l'aresta sud des de la Xemeneia Torres-Homet amb un flanqueig que té pinta a delicat. Sembla ser que la Regira-Rocs es va començar a reequipar amb parabolts, però la feina es va quedar a mig fer o han tret les xapes. A l'inici de la via trobarem alguns espàrrecs sense xapa ni cargol (diria que són del 8, però no n'estic segur).

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Seguint sempre el camí principal i fent una pujadeta després de creuar un torrent sec arribem al refugi d'Agulles. Aquí ja veiem a la nostre esquerra l'Esquelet amb la característica llastra per on va la clàssica Torres-Homet. Pugem per la Canal de les Bessones fins que localitzem l'Agulla de l'Esquelet a la nostra esquerra. Després ja només cal remuntar per dins el bosc fins a la base de la paret. Un cop a la base de la paret anem baixant cap a l'esquerra, passant l'evident entrada de la Torres-Homet. Després trobarem dues línees d'espits i espàrrecs de cargol. La de l'esquerra és la Regira-Rocs i la de la dreta és la via del Xavi.

-Orientació: Sud.

-Material: Cintes exprés i un Camalot #0.75 per un forat que hi ha abans d'entrar a la R1.

-Dificultat obligada: V+/6a.

-Descens: Nosaltres hem rapelat per la cara N amb un sol ràpel de 20 metres. Després es baixa fàcilment cap a la Canal de les Bessones.

-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la guia nova d'Agulles. Penjo aquesta que he trobat al blog de Rotpunkt & Holds:

Suave es la Noche al Montroig.

Partint de la base que penso que Dios es Suave mai podria parlar malament d'una via dedicada a aquest grup.De totes maneres si la via s'hagués dit Bertín Osborne crec que també m'hagués agradat: variada,lógica i amb roca sanejada. Fa el típic canvi de roca de la paret on començem a escalar sobre un gres ben aderent i de formes arrodonides i sortim al cim a través d'un calcari blanquinós on cal buscar la presa. Diria que forma part del trio de clàssiques assequibles de la paret competint en bellessa amb el Díedre Blanqueta i la Mariola Motors.

Accés: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció a l'ermita de Montalegre, alguns cartells. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Hi ha un revolt a l'esquerra per aparcar si anem a la Pala dels Pelats o si no ens veiem amb cor de continuar circulant per la pista,recentment arregalda però amb un curt tram on cal parar atenció quan ja fa estona que la pista planeja per sota de les parets. Si hem decidit seguir amb el vehicle podrem aparcar al Coll de porta on trobarem una tanca.
Aproximació: La via es veu perfectament des de la pista. Si hem aparcat al Coll de Porta,recularem uns metres per la pista fins a trobar-la. Micro pont de roca a un mètre del terra i un altre a de més gran a un parell de metres en un evident díedre.
Orientació: Sud.
Material: Nosaltres hem fet servir un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 2. Crec que en algún lloc demana el número 3 però nosaltres no l'hem trobat a faltar.
Grau obligat: V+/A0.
Descens: Caminant cap a la dreta fins a trobar el Coll de Porta.  

Via Badalona a Malanyeu

Doncs res una més de la factoria Malanyeu Love Climbing: roca de puta mare,equipament generós ( bolts del 8 ) i dificultats suaus. La primera tirada és prou xula i després la cosa va afluixant,La darrera tirada no l'hem fet: hem preferit rapelar i aprofitar el temps a les seves veïnes: Adéu Espanya i Via dels senzills.

Orientació: Sud.
Accés: Poble de Malnyeu,aparcament a l'entrada del poble.A sobre de l'església i el camp de futbol. Hi ha una font al camp de futbol o a l'escola.
Aproximació: Del poble seguim el PR passant per darrera de l'església. Un cop hem sortit del poble arribem a una cruïlla de pistes.El PR baixa cap a una casa, nosaltres hem d'agafar la pista de dalt que ens portarà a uns camps enfeixats. Pujem una miqueta i travessem els camps cap a l'esquerra per una traça amb alguna fita. Seguim una estoneta cap a l'est,amb la paret a l'esquerra. Baixem al rec,el creuem i pugem a la paret. Amb la fotografia que penjo podrem ubicar la via des de l'aproximació.
Grau Obligat: V/A0
Descens: Nosaltres hem baixat de la R2 amb dos ràpels de 30 i 40.
Material: 14 cintes exprés.

Nexus a la Carena del Dumbo.

Típica escalada de IV/IV+ d'Agulles que ens posarà a "puesto". Ens vam acostar a la Carena del Dumbo amb la idea de fer alguna via, potser la Llimac groc, però ens vam plantar al peu de la Nexus i ens va semblar prou atractiva. Està equipada amb espits amb xapa petita bastant separats i que costen de veure. L'escalada és una mica exposada perquè tampoc hi ha massa possibilitat d'afegir-hi res més. A més a més, la roca no dóna molta confiança perquè hi ha crostetes que es trenquen. A la R1 només hi ha dos espits, es veu una mica cutre. Nosaltres ens la vam saltar i vam empalmar els dos llargs fins a muntar reunió a les alzines del cim. No sé si és la millor opció perquè vam fer un ensamble de 10/15 metres. Potser en algun punt al voltant de la R1 es pot muntar una reunió als arbres de la canal de la dreta.Hi ha una falsa R1 a uns 15 mètres del terra.

-Cordada: Macau i Busquets.

-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€.

-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles ( senyalitzat ). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi i agafem la Canal Ampla fins a localitzar la cara est del Dumbo. Després pugem pel bosc fins a peu de paret. La resseguim cap a la dreta fins arribar a un esperó separat de la paret principal, i amb una canaleta a la dreta. La via va per aquest esperó, si ens hi fixem veurem una xapa rovellada a uns 5 metres del terra.

-Orientació: Est.

-Material: Cintes exprés. Nosaltres hem pogut posar un friend tipus Camalot petit (0.5 o 0.75) en una fissura al final de la via.

-Grau Obligat: En general és IV/IV+ però hi ha un pas de V.

-Descens: Desgrimpem sense problemes per l'aresta nord. I després baixem per dins el bosc fins la Canal Ampla.

-Ressenya: Nosaltres hem anat amb topo de la guia nova d'Agulles.

Pirates de la Boira a la Paret de la Cascada.

Dels 300 metres que te la via n'hi ha uns 150 d'aritjols i feixes diverses.Tot i aixó hi ha llargs bons i la via és prou variada malgrat la predominància dels díedres i fissures.La cova de la quarta reunió i la sabina de la vuitena l'hi donen el toc variat a la via.A la sortida de la quarta reunió ens ha costat veure el camí:cal sortir un pèl a l'esquerra de la reunió a caçar un pont de roca mimetitzat amb la roca. El penúltim llarg és molt guapo.

Accés: Hem de circular per la carretera que va de Coll de Nargó a Oliana ( C-14). Si venim d'Oliana l'aparcament ens quedarà a ma esquerra,just abans d'entrar al segón túnel. És el mateix aparcament que per anar a fer la Ferrada,te una caseta de la instal.lació elèctrica i a la dreta del túnel hi ha la carretera vella. Podria ser que aquest aparcament estigues prohibit,una alternativa és agafar una carretera uns cinccents metres abans a ma dreta que baixa a un embarcadero i aparcar al mateix. Després caminem paral.lels a la carretera fins que som davant de l'aparcament i creuem la carretera,uns cinc minuts més.
Aproximació: Cal anar direcció al torrent,primer el vorejem per la dreta,caminem un tramet per dins del torrent i de seguida agafem un camí a l'esquerra del torrent que fent una mica de marrada ens portarà a la base de la Paret de la Cascada. Durant l'aproximació cal vigilar dues coses:
1. No seguir el torrent,hi ha traça però acabes tallat.
2.No agafar una traça que marxa a la dreta del torrent cap a la ferrada.
Un cop a la base de la Paret de la Cascada la seguim cap a la dreta, la via queda cap al final. Uns cinquanta metres abans del Passadís del Diable.
El peu de via està estassat i hi ha un cordino en una sabina. Per iniçiar el primer llarg cal grimpar un petit contrafort herbós d'un parell de metres,dalt del qual veurem el primer pitó.

Orientació: Sud,sudest. Vàrem tenir sol fins cap allà les 4. 
Material:Joc de tascons i un de friends des de l'Alien verd al Camalot del 5. A la penúltima tirada hem fet córrer els dos camalots grans força trams,sinó es vol fer així pot anar bé portar-los repetits però no els hem possat enlloc més. Al primer llarg ens hagués anat bé repetir alguna peça mitjana ( 0.5-1)
Grau obligat: V+/6a i A1.
Descens: Del final de la via sortir cap a l'esquerra a buscar la baixada de la ferrada que es troba marcada amb punts vermells i que ens retornarà a peu de via. Aquesta baixada es troba equipada amb cables i graons, fa anys que no s'en fa cap manteniment i cal anar alerta.