Esperó de Mordor.

-Cordada: Edu Cubí i Jesús Teixidor.

-Ressenya: Portàvem la guia de Roca Cliente en los Pirineos de Cavallers i es segueix bé la via. Només hem vist que a la ressenya marca el “pirulí paranoico” a L4 quan interpretem que és l’agulla fina de L3. També en la foto que surt d’una cordada escalant marca que estan a L2 mentre estan a L3. Res, parides, la ressenya és de puta mare.

-Aproximació: Nosaltres hem pujat des de la presa de Cavallers. Es segueix el camí del Ventosa i un cop érem a l’alçada de l’estany de Tumeneja de Baix varem anar-lo a buscar directament. El segon estany el varem voltejar per la dreta (hi ha fites).

-Material: Camalots 0.3, 0.5, 0.75 , 2x(1,3,4) ,3x(2) i  HB mida 2 i tascons. 15 cintes. Il·lusionats per fer una via de fissura ens varem envenar les mans i no ens en varem panadir.

-Via: Comença el L1 amb una fissura massa ampla per empotrar, tot i així es protegeix bé i es pot anar pujant, a mig llarg tomba i és més senzill. L2 comença fàcil i cap al final es supera un tram de fissura de mans perfecta. L3 comença amb una agulla “enganxada” a la paret que es va fent fina, si et fies de l’agulla es puja bé i un cop acaba l’agulla continua una fissura ampla que es va fent estreta. Suposem que cal continuar la fissura, nosaltres un cop s’ajau la paret, varem anar per l’esquerra i la roca és dolenta i les possibilitats de protecció molt escasses i precàries. L4 , llarg estrella, cal anar la dreta de la reunió i agafar una fissura que comença ampla i es va fent estreta, el tram inicial és el més dur de la via, fissura massa ampla per empotrar i molt vertical, un cop superat el tram s’ajau la fissura i s’estreny convertint-se en una fissura perfecta per empotrar mans i peus. Encegats per la fissura varem continuar-la amunt sense veure la reunió de la via, tot i així al final de la fissura i hi ha un parabolt i un merlet. Vaja que varem allargar la fissura uns 8 o 10 mts. L5 llarg curt i fàcil però de mal protegir, cal agafar el díedre de la dreta i anar a muntar reunió sota un sostre. L6 comença fàcil i a mig llarg hi ha un pas tot curiós per ser Vè, els dos el varem fer en oposició, la sortida la varem fer per una placa de l’esquerra. L7 llarg de sortida sense més. En definitiva, la via ens va agradar molt, els quatre primers llargs són boníssim i et permeten fer empotraments poc usuals a les nostres terres.

-Dificultat obligada: Nosaltres li posaríem 6a, amb el V+ just has de passar-ho força malament.

-Descens: Anem a buscar el peu de via per una canal a la dreta de la via (mirant l’estany). Un cop a baix, bany revitalitzant a l’estany.