divendres, 11 de gener de 2013

Jerónimo a la Presidenta

Vista de La Presi des del mirador de la plantació
-Cordada: Clara Centenera i Teo
-Ressenyes: La guia de la plantació i la d'escalatroncs
-Aproximació:Aparquem al parquing del clot de la mónica, seguim el cami que puja a St. Joan seguint les marques blaves fins al collet que es separa en dos camins i que porta d'un costat cap als pollegons(marques grogues) i de l'altre continua cap a St. Joan. Pujem cap a St Joan seguint les marques blaves durant 10 minuts més fins que arribem a un planer (a la guia li diuen el mirador de la plantació) que queda a la esquerra del cami des d'on es veu perfectament la presidenta i la via que anem a fer. Busquem unes fites que ens duran al peu de la via per una baixada guapa. El peu de via queda a l'ombra a l'hivern, la resta de la via la fas al sol.

-Material: Cintes exprés. Está totalment equipada amb parabolts. Vam ficar un camalot 0.75 a l'últim llarg, però no és necessari.

-Via:Guapa tot i que es un xic curta: 75metres 3 llargs. La roca es molt bona. Comença amb un primer llarg molt peleon de 6a+ que costa fer-lo en lliure si vas justet de grau. Tot i això les assegurances estan prou aprop per fer en A0 els 3 primers parabolts, després festival de bolos i cantos en paret vertical. L'ultim llarg només té un parabolt a l'esquerra. Després pujada evident però molt descomposta fins al cim. La reunió queda a l'est a una savina. Cal tenir molta cura de no fer caure gaires pedres, i tot i això al recollir la corda caurà algo segur. Molt de compte si hi ha gent a peu de via.
La Clara al cim
-Descens: Per un ràpel de 15 metres de la mateixa savina que ens durà a un collet. Si voleu podeu portar un cordino per reforçar. Després nosaltres vam girar cap a l'esquerra i vam anar a petar a la canal dels llorers. Sembla que també pots girar a la dreta i vas a parar al peu de via. També seria molt recomanable rapelar de la segona reunió que está preparada. Ens estalviariem una pluja de pedres, però ens quedem sense les vistes privilegiades de l'agulla de St Cugat i cia.

3 comentaris:

  1. Felicitats per la via! els primers passos els vaig trobar molt durs quan la vaig fer, per mí més de 6a+, però sobre la graduació ja se sap...

    ResponElimina
  2. Je je je vaig anar-hi amb el Jaumegrimp i el primer tram ens va constar força, força durillo per nosaltres que ja estem granadets.
    Enhorabona, l'agulla és molt maca, llàstima que quan estas escalfat la cosa s'acaba.

    ResponElimina
  3. El dia que la vam fer amb en Marc hem sembla que és el que més hem caminat per Montserrat!! Molt bona via amb un primer llarg ben dur, però per nosaltres hem sembla que lo més difícil va ser trobar el peu de via, veiem la presidenta i vinga a fer-li voltes!! deu ser que ens agrada perdre'ns per la plantació...per cert, a veure si quedem un dia per escalar, no??

    ResponElimina