dimarts, 29 d’octubre de 2013

Montserrat Clotet a la Paret de Catalunya.

ENS VA CAURE UN ESTREP A LA TERCERA TIRADA SI ALGÚ EL TROBA I       S'ENROLLA SERÀ RECOMPENSAT!!!!!!!!!

-Cordada: Txus i Busquets.
-Ressenya: La d'en Luichy
-Orientació: Sud Oest, el Sol l'hi va començar a tocar cap a les dues.


-Aproximació: Des de l'aparcament del Pont de Montanyana seguim el camí tallat a la paret. La via comença just on acaba aquest camí, el diedre del primer llarg és ben visible des de el terra així com el primer pont de roca.


-Material: Només hem posat ferro a la primera tirada: tascó petit, Alien verd, Camalot 0.5,2 i un Alien groc. La resta l'hem fet només amb les cintes exprés, si es va just de grau en algún tram pot anar bé col.locar alguna altre peça. D'altra banda a la primera tirada on la topo marca expo o clavar,nosaltres portàvem pitons però com que no ho hem vist tant expo no hem clavat, tens un pont de roca a uns tres metres del terra, després t'entra un tascó a caldo en un clavadero, tot en roca sanejada i IV de dificultat.De cintes exprés jo en portaria una vintena. Portàvem una antena per si de cas, però no va caldre, de fet anant de primer no vàrem ni utilitzar l'estrep amb una vaga es feia bé ( escalador d'1.80).


-Via: La primera tirada és guapa, l'Ae una miqueta monòton però te ambient i la part de dalt un xic herbosa però amb trams de placa xulos. Al primer llarg hi ha una reunió intermitja que no surt a la ressenya i que si hem gestionat bé el fegament no ens caldrà fer. La R2 és totalment penjada, si no tenim guíndola i ens la volem estalviar podríem intentar fer-la a la repissa on comença l'Ae triangulant algunes expansions. El tercer llarg te una part final de lliure fàcil (V) peró prou guapa. Per trincar la primera expansió de la quarta tirada hi ha un pas de V+ obligat i amb caiguda a repissa ( possar cinta ben curta al pont de roca ), hi ha un forat on crec que alguna cosa podriem possar. Hem enllaçat les dues darreres tirades.


-Dificultat obligada: V+/A1e.
-Descens: Hem de pujar més o menys un quart d'hora fins a trincar la traça que baixa del Díedre Gris. Jo feia ben bé set o vuit anys que no hi baixava per aquí i ho vaig trobar molt fressat i fitat, difícil perdre's. Ja no és una baixada de senglars com crec que ho havia estat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada