Voie de la Rampa al Gran Manti.

-Cordada: Martí, Txus i Busquets.
-Orientació: Est.

-Accés: Quan arribem a Grenoble seguim l'autopista en direcció a Chambery. La circumval·lació de Grenoble és gratuïta i hem de sortir a l'última sortida abans del peatje per anar al poble de Crolles, la sortida està a cinc cents metres del peatge. A Crolles hem de seguir les indicacions de La Terrasse. Passem de llarg aquest poble i pujem a la Flachere. Creuem la Flachere i agafem la D282 ( al final del poble a l'esquerra ). Pugem per aquesta carretera i agafem la D30c en direcció a Bellechembre. Passem aquest poble, creuem un riu, passem el refugi forestal de Bresson ( tancat ) i just abans de creuar un segon riu veiem l'aparcament a ma esquerra. A l'altre cantó de la carretera hi ha una pista forestal tancada al transit amb el corresponent cartell i valla que és per on aproximarem.

Des de Grenoble crec que és més ràpid pujar al Col Marcieu i arribar a l'aparcament per l'altre banda.
-Aproximació: Hem de seguir per la pista que he comentat abans. Per passar en cotxe tingueu en compte que hi ha una torrentera al principi que pot ser crítica. Seguim per per la pista, arribem a una cruïlla i agafem la pista de ma dreta. Continuem per la pista fins a un gran bloc, en aquest punt cal agafar un camí-pista just pel cantó del bloc. El seguim fins que comença a planejar en direcció Sud, en aquest punt unes fites ens marquen que pugem drets pel bosc,primer rectes i al final amb  tendència a la dreta. Quan estem a peu de paret cal seguir-la cap a la dreta, creuant un barranc sorrenc fins a un coll.El barranc o torrentera terrossa es creua bé i a més hi ha parabolts al terra on ens podem assegurar en cas de necessitat.

-Material: Un estrep, algun tascó i un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2. Nosaltres ens vàrem despistar i no dúiem el del 3, per tant es passa sense peró si el portem el farem anar. Els claus en general són bons peròno està de més el martell i un parell de pitons per no quedar cardats.
-Via: Típica clàssica a la recerca del punt més feble per avançar, te alguns trams herbosos ( tot el penúltim llarg ) i en alguns punts la roca demana precaució. A banda d'això també te algun llarg guapo, a la part de baix la via és com indica el seu nom ramposa i a dalt ja te més ambient. Els llargs que passen de V+ estan  pitonats per fer-se pràcticament en A0, en canvi les tirades més fàcils estan molt poc equipades.

A la webb de Camp to Camp hi ha les ressenyes i la foto que he penjat. A més hi ha unes explicacions molt útils sobre els llargs. Les he mig traduïdes mig explicat el que hem fet:
R0 en dos pitons, seguim per la zona de grades mirant d'anar per l'esquerra de la rampa arran de cingle. Ressalt més dret que hem escalat per una fissura-díedre a l'esquerra més difícil ( IV+ ) i on cal vigilar la roca.
R1 a 40 metres ( 2 pitons ), sortim rectes fins a sota d'un desplom amb un arbret a la dreta. Punt clau on cal flanqueijar a l'esquerra, al final del sostre hi ha una mena de díedret canal fressat amb un altre arbret per on hem de baixar a una nova feixa ( 2 pitons ).

R2 a l'arbre mort, incòmode i que no hem sabut reforçar. Sortim a l'esquerra i passem de l'evident díedre que tenim al damunt. Ja veiem més a l'esquerra la rampa que caldrà seguir. Per entrar-hi cal flanquejar per una placa sota un sostret fissurat ( pitó ). Entrem a la rampa on hi ha un pitó i un arbust al díedre, ho xapem i escalem per terreny tombat un pèl a l'esquerra i després a la dreta per fer reunió prop del díedre.
R3 sobre dos pitons,50 metres. La següent tirada és curta i evident pel díedre, diria que desquipada.

R4 sobre pitons. Seguim el díedre i trobem un clau, en aquest punt fàcilment podem flanquejar a la dreta i escalar per una rampa ( ? ). Nosaltres en comptes d'això hem seguit rectes pel díedre i hem trobat una reunió de tres pitons amb cordino i maillón. En aquest punt hem sortit un pel per la placa de l'esquerra i més amunt hem tornat al díedre. Hi ha una nova reunió amb cordino i maillons que queda un pèl baixa i que deu venir de la placa de la dreta. Hem seguit pel díedre que ara és una fissura ample amb un arbret al mig on crec que alguna ressenya diu que surtis a la dreta ( ? ), nosaltres hem seguit rectes pel díedre fins a una repissa on hi ha un clau que assegura l'entrada d'un curt flanqueig a la dreta. Aquest ens deixa en una petita repissa amb un díedre que escalem i damunt del qual hi ha un clau.

R5 sobre pitons, 50 metres. La següent tirada està pràcticament equipada, només hem ficat un 2 per trincar el primer clau.
R6 a uns 25 metres, pitons. Següent llarg per la rampa fins a  trobar un clau que ens assegura un flanqueig a la dreta fins al peu del díedre del següent llarg. Aquesta tirada per metres segurament es deu poder enllaçar anterior però compte amb el fregament i amb les pedres soltes que hi ha l'inici de la rampa.
R7 al peu del díedre. Primera part del llarg gens obligada ( A0 ), sortim a una feixeta i hem d'encarar una fissura. Te un clau a l'inici i dos al final, però el tram del mig deu ser obligat ( V+ ).

R8 nosaltres l'hem fet just a sobre la fissura que comentava sobre dos pitons que podem reforçar amb algun tascó o alien. Per metres segurament ens podem saltar aquesta role però de nou compte amb el fregament i amb el tram de pedres soltes que hi ha arribant a la R9. Sigui com sigui seguim rectes per la fissura ( 1 pitó ) i encarem un petit balmat. Sortida amb pedra solta, la reunió queda recte amunt sota un desplomet.
R9 de dos pitons. Sortim cap a l'esquerra per la feixa i quan acaba el desplom ens fiquem en una placa amb un díedre a la dreta. Al final d'aquest díedre hi ha un parell o tres de pitons que asseguren un curt flanqueig a la dreta. Just passat el flanqueig pujem un parell de metres i hi ha una role de tres pitons, si anem bé de fregament millor ens la saltem perquè és incòmode. Seguim rectes amunt per un díedre amb dos claus i acabat aquest díedre hem de flanquejar a la dreta per arribar a una còmode reunió.
R10 amb quatre claus. No seguir rectes amunt per un díedre, flanquejar a la dreta fins a un bon pi. L'encintem i anem a l'esquerra per trincar un clau. Escalem una placa amb una vague fissura ( 1 clau ), és fàcil ( IV ) però compte amb la pedra, costa d'assegurar. Arribem al peu d'un díedre que ara no escalem, pujarem per la fissura de l'esquerra, aquesta fissura és vertical però amb bones presses. Te un parell de pitons al mig, un taco de fusta i dos tres pitons seguits al final. Quan arribem a aquests tres pitons hem fer un curt flanqueig a la dreta per trincar el díedre que abans no hem seguit. A la fissura de la dreta hi entra un 2 o un 3, si no ho fem en lliure haurem de posar el friend a cegues. Per fer-ho en lliure busqueu bé que hi ha un punt concret en que la fissura fa una bona pressa. Seguim el díedre uns parell de metres i arribem al relleu.

R11 amb dos claus, incòmode i no crec que ens la poguem saltar ja que la següent queda a uns 30 metres. Sortim rectes pel díedre i trobem un pitó. Seguim el díedre fins que acaba en una feix, aquí hi ha una reunió de claus. Si el fregament i els metres ens ho permeten flanquegem a l'esquerra fins a una reunió de bolts de la Titànic.
R12 de bolts. Sortim per la feixa,just passat un arbre ( n'hi ha diversos ) i quan s'ha acabat el desplom pujem per un curt tram de placa fins a un pi. Seguim per un díedre amb tendència a l'esquerra fins a una repisseta, la reunió queda a l'esquerra.

R13 de dos pitons, a la topo aquesta se la salten...deu fregar molt!. Hem de pujar primer per un díedre rocós i després per l'herba fins a un gran pi mort, passem per la seva esquerra per terreny que continua herbós i arribem a una feixa. Fem un pas terrós i guanyem una nova repissa. Seguint a la dreta trobarem una nova role de dos bolts de la Titànic.
R14 queda un xic alta. Seguim per la feixa cap a la dreta i ja veiem un curt mur assegurat amb tres claus. Acabat aquest mur fem un petit flanqueig a la dreta i sortim per terreny fàcil a la carena on fem reunió de qualsevol arbre. 60 metres.
-Descens: Nosaltres hem baixat pel S, crec que pel N. és més ràpid peró hi ha desgrimpades. Del final de la via carenar cap a l'esquerra, el Pas du Aup du Seuil en teoria està a la mateixa cota que el final de la via. Nosaltres hem baixat al vessant oposat i hem enganxat una traça, primer amb pinta de ser del bestiar i després ja tenia més aspecte de camí. La traça ens ha deixat ben bé al coll ( cartell i valla de filferro ). Aquí hem agafat el G.R. fins al coll de Marcieu. Un cop aquí ens tocarà caminar un parell de quilometres per la carretera fins a on hem aparcat, a no ser que anem amb dos cotxes i en deixem un al Coll.