divendres, 16 de setembre del 2016

Días de Furia a la Roca Gris.


Guapa via de placa on destaquen els dos llargs centrals per la seva continuïtat i qualitat. L'últim llarg ens sorprendrà amb un desplom poc habitual a Montserrat, llàstima que a la sortida d'aquest trobem un llastra que té força mala pinta... En teoria hauríem de sortir en bavaresa agafant-nos d'aquesta llastra, però la reunió queda just a la vertical. El llarg més cutre és el primer, amb una mica de vegetació i roca a controlar, sobretot durant la primera meitat, després la cosa ja millora.


-Cordada: McCateur.
-Accés: Explanada d'en Nubiola, al costat del restaurant de la Vinya Nova.
-Aproximació: Pugem per la pista forestal fins que trobem un camí a mà dreta (marques blanques)El camí ens baixa al torrent del Pont, el seguim de pujada. Al cap d'uns cent metres agafem un camí a la dreta del torrent. Pugem per aquest camí i un cop superada la Roca de Ponent pugem per la canal del Pollegons (entre la Roca de Ponent i la Roca Gris). L'inici de la via és poc clar, comença en un mur amb una mica de vegetació a la vertical de la fissura de la Logos. Atenció a no confondre's amb els parabolts que surten cap a la dreta, que són de la via Stress.



-Orientació: Sud-est.
-Material: La via està equipada amb parabolts, només calen 16 cintes exprés.
-Grau obligat: 
6b

-Descens:. Nosaltres hem rapelat per la mateixa via (les reunions tenen argolles) amb una corda simple de 80 m. Potser no és la millor opció perquè cal guiar el guiar el primer ràpel (que és desplomat i en diagonal) per arribar a la tercera reunió. I el segon ràpel també va bé guiar-lo una mica. Ens ha semblat que és molt millor rapelar per la Urquiza-Olmo, però llavors cal portar doble corda.
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la ressenya del llibre d'en Luichy de la cara sud, ens servirà per localitzar la via. També pot anar bé la ressenya dels oberturistes:




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada