divendres, 29 de gener de 2016

Ressenyes del Totxo del Pi i l'Agulla del Pi al Sot de la Guillota. Tagamanent.


Petit sector amb una vintena curta de vies de màxim uns vint metres, la majoria de vies per sota del 6b encara que hi ha tres vies més difícils per si volem apretar una mica més. A més hi ha un seguit de vies d'iniciació a ml'esquerra.La roca és calcaria i en algun punt un xic pul.lida, em va semblar ferma, tot i això he sentit que fa poc hi va haver un accident al Sot de la Guillota per caiguda d'un bloc, desconec si va ser en aquest sector o en un altre del Sot però en tot cas el de sempre: compte on ens agafem i casc. La orientació deu ser S.E., jo sempre hi he anat a la tarda i he tingut ombra però no se exactament a quina hora hi deixa de tocar el sol.




L'accés el fem pel municipi de Tagamanent, si venim des de Vic per la C-17 hem d'entrar a la benzinera i just passada aquesta baixar a la dreta. Només baixar creuem el riu congost per un pont un xic estret,després d'un tram de carretera,creuem la via del tren ( compte no hi ha barrera !!!) i enfilem per una pista amb forta pujada. Si no anem amb un tot terreny,no ens volem complicar la vida i no ens fa res caminar millor aparcar al començament de la pista. Més o menys a l'alçada d'un primer trencant a ma dreta que no hem de seguir ( pista tancada ) i just abans s'una primera pujada força dreta. Jo amb una Kangoo vaig aconseguir pujar tota la pista però molt just per la forta inclinació de la pista. L'Aproximació consistirà en seguir pujant per la pista fins que arribem a l'alçada d'una tanca que cal obrir i poc després deixar la pista per un corriol fitat a la dreta fins al peu del mateix sector. Molt bones ressenyes del blog Grimpantenelscingles 






dimecres, 27 de gener de 2016

Via Central al Morrón.


-Cordada: Pablo i Busquets.
-Accés: Si arribem a Montanejos des d'Onda o Xèrica creuem el poble, els túnels que hi ha als estrets de Millars i arribem a un embassament a on aparquem. La presa es troba a uns cinc quilòmetres de Montanejos.
-Aproximació:
-Material: Nosaltres hem fet servir un joc de tascons i un de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. El col.lega va enllaçar les dues darreres tirades i va comentar que l'hi hagués anat bé repetir els Camalots del 0.75 i 1.
-Grau obligat: 6a/A0.No se si amb V+ i A1 es passa.

-Descens: De la R

dilluns, 25 de gener de 2016

Via Rat Penat al Folló.

Sostinguda via de díedres de diferents mides.Tot i que s'hi veien els tacos d'antics espits m'imagino que la via no es fa massa i per aixó la roca demana certa precaució. La R1 te un bolt amb anella i dos antics espits a més d'un pitó.Els llargs fan 30 i 20 respecti ament

Accés: igual que la Bavaresa o la Overload.
Aproximació: igual que Bavaresa i Overload.
Orientació: sol a partir de les 12.
Dificultat obligada:V+/A1.L'hem trobat més difícil del que diu la ressenya,sostinguda en el V+/6a amb dos trams més malparits a cada llarg que hem solucionat amb A1.
Material: si anem en lliure una desena de cintes exprés. Nosaltres he fet servir un tascó petit i un joc de friends de l'Alien groc al Camalot de l'1 i un estrep.

divendres, 22 de gener de 2016

Faits d'hiver al Roger des Nugues. Presles.

Juntament amb el Pilier de Nugues són les dues clàssiques de la paret. Potser la Faits d'hiver te algún tram de placa més obligadet però en general crec recordar que són força similars. La via en si te bona roca, no està pul.lida i és majoritariament de plaques amb un bonic díedre al tercer llarg per donar el toc de varietat al tema. Si volem combinar les dues vies tot rapelant em sóna haver sentit que és millor rapelar per Pilier de Nugues, tot i que crec que és una via força freqëuntada i potser ens trobem gent pujant. Ah! final de via molt apretat encarar que gens obligat.


-Accés: Si venim des de Catalunya hem de sortir de l'Autopista a St. Marcelin. Aquí anem en direcció de Pont en Royans, indicat. Un cop a Pont en Royans creuem el poble, passem un pont i enganxem una carretera a l'esquerra amb un cartell que porta al poble de Presles. Seguint sempre la carretera principal passem per sota les parets principals, per sota la paret de Nugues ( esquerra ) i després per un túnel. Just passat el túnel arribem a un coll que dona pas a un gran plató al final del qual hi ha Presles. Aparquem en aquest coll a ma dreta. Si aquest aparcament està ple podem seguir la carretera que hi ha a l'esquerra i que va cap Gazon, a cent metres hi ha un altre aparcament. A sota de la paret de Nugues hi ha un cartell que diu prohibit aparcar.
-Aproximació: Reculem per la carretera i després de passar per sota dels túnels hi ha un revolt a l'esquerra on surt un traça que va per sota la paret de Nugues. La seguim, la via comença a sobre d'un pedestal de bon grimpar. A la seva esquerra hi te Eóle,Voie de les 3 fissures i Pilier de Nugues.
-Material: Totalment equipada amb parabolts.
-Dificultat obligada: Fent A0 es passa amb V+/6a.
-Descens: Crec recordar que la via està equipada per rapelar. Nosaltres hem baixat caminant. No recordo molt bé com era però crec que sorties a l'esquerra a buscar un repetidor i d'aquí baixaves a uns camps, sorties dels camps a l'esquerra per sota una linea elèctrica i anaves a parar a uns masos,Gazon. D'aquí per la carretera fins a l'aparcament. Més o menys uns quinze minuts. 

dimecres, 20 de gener de 2016

Ressenyes del Segón Pis esquerra de Collbató.



Sector ideal si ens movem entre el V i el 6c, ja que hi podrem trobar una vintena de vies d'aquests graus a més d'un 7a. El peu de via és una mica polsegós i poc ampli en alguns punts, si hi anem amb nens o gossos a part hem de tenir en compte que hi ha cingle i que l'aproximació te una desgrimpada amb corda fixe de II i d'uns deu metres. La corda fixe de la desgrimpada comença a estar una miqueta tocada. Les vies estan força bé, en general són plaques entre tombades i verticals, que rarament arriben als 20 metres. També hi ha algunes vies de fissura i de díedre. La roca és bona encara que una mica polida en algun dels cinquens. D'altra banda a la via Esperó de la Martina (6b+) hi ha un bloc immediatament a sobre de la reunió que fa mala pinta però no cal tocar-lo. La orientació del sector podria ser S/SE,sol a la majoria de vies des de primera hora, allà les dues algunes vies van quedant a l'ombra encara que em va fer la impressió de que algunes romanien al sol fins la posta.
Les ressenyes que he penjat són del blog hip,hip,huuurra!!!!,gràcies!. La via pintada de blau és la Sense pedestal (7a). Crec que algunes vies estan decotades en aquestes ressenyes en relació a la guia de la cara Sud.
L'accés el farem des de el municipi de Collbató, cal anar a la part alta del poble a la cantonada dels carrers Graus i Dreçera. Aparcar a Collbató en caps de setmana pot costar: o matinem o ens tocarà aparcar a la part baixa del poble i sumar uns cinc minuts a l'aproximació.
L'aproximació dura uns trenta minuts. A l'esmentada confluència de carrers pugem a munt fins una pista, ens queden uns dipòsits d'aigua i una paret amb presses artificials a la dreta. Pugem per un camí molt ampli i enllacem amb el G.R. en direcció a l'esquerra muntanya amunt. Podem agafar alguna drecera o bé seguir fil per randa el G.R. Passem per sota del sector Primer pis, i ja veiem el sector a ma esquerra. Continuem pujant pel G.R., passem per un pas estret entre dues pedres i ens situem més o menys a l'alçada de la base del sector. Aquí cal prendre un corriol en lleugera baixada a ma esquerra fins a un ressalt amb corda fixe, desgrimpat el qual ens situem al sector.

dilluns, 18 de gener de 2016

Diada del Pais Valencià.



Malgrat la part central de rostollosis la via no està malament.Bones plaques de gota d'aigua,fissures i díedres.Crec que hi ha polèmica amb els parabolts d'aquesta via i que sobre ella hi pesa uns orfre de desquipent.Nosaltres la vàrem fer al Desembre del 2.015 i la via tenia yotes les xapes. De ressenyes penjo el dibuix d'en Joan Jover i la fotografia del Nevasport. Gràcies a tots dos, en breu miro de fer la meva i penjar-la. Compte a la tercera tirada a no ficar-se a les xapes que hi ha a la dreta de la WIWY, anar a la dreta i fer la reunió,evident.


-Accés: Poble de Finestrat. Un cop aquí seguim les indicacions de Font del Molí, al capdamunt del poble. Des d'aquí caldrà seguir la direcció que portem per la carretera que du a Sella. A uns cinc quilómetres de la Font del Molí, a l'alçada d'un heliport hi ha l'aparcament.
-Aproximació: Des de l'aparcament agafem una pista en forta pujada. Després d'aquesta forta pujada prenem un camí més petit a la dreta que supera un contrafort rocós. Pugem per una ample carena, quan estiguem més o menys sota de la paret hem de deixar la carena ( traça de baixada ) i flanquejar a l'esquerra. Passem pel peu de via amb el nom de la Júlia, de la Danza de la llúvia i finalment arribem a l'inici de la via on hi ha el nom picat i es veuen parabolts. Crec que els dos primers són del 8.
-Orientació: Sud.


-Material: Hem fet servir un joc de tascons i un altre de friends de l'Alien groc al Camalot del 3. El del 4 entra en algun punt del díedre superior.
-Dificultat obligada: 6a/A0, potser es passi amb V+/A1.
-Descens: Des de la R???, fem un llarg per terreny fàcil i herbós i enllaçem amb l'Esperó Central. Fem dos llargs de l'esmentada via (IV/IV+, 30+45?). De la darrera reunió grimpem una miqueta i enganxem una vira equipada amb cables,fitada i marcada amb punts vermells que ens condueix a la tartera del Puig Campana. La seguim de baixada fins a retrobar-nos amb el camí de l'aproximació. Si hem deixat motxilles a peu de via caldrà pujar un xic per recuperar-les, crec que és millor deixar-les a la pineda de sota.


 

divendres, 15 de gener de 2016

No a la guerra


Bonica via esportiva,en paraules d'en Canito:"linea elegant i directe al cim,roca molt bona,festival del canto.Si t'enganxa per la zona no te la perdis".A mi m'ha semblat prou guapa i variada.Ràpida i de bon combinar amb les veïnes Mata domingueros i ? o també amb el sectot esportiu de la base.Nosaltres així ho hem fet així:20 vies aproximadament,d'uns 20 metres,parabolts,entre el V+ i el 8a+ i de placa i desplom.

Cordada: Canito i Busqvuets.
Ressenyes: Penjo tot lo que em va passar en Canito,no són arxius baixats sinó pantallazos o sigui que igual no es veu massa bé.t
Orientació: Crec que NO,només te sol a les tardes de primavera/estiu.Nosaltres hi hem anat un dia de vent i tota la zona quedava molt a reçer.

Material: Nosaltres l'hem fet amb 14 expresos.Si es vol fer amb artificial cal unganxo i un pedal.
Difi cultat obligada: 6a/A0 o V+/A1 amb ganxo.
Accés: Poble de Gestalgar.Passem per davant del cuartel de la Guardia Civil i enganxem un seguit de pistes que tot creuant el riu un parell de cops ens deixen a l'area recreativa de Penya Maria, just sota la paret
Aproximació: Evident,reculem una,miqueta i creuem el riu per un passallís.Trenquem a la dreta i seguim paral.lels al riu.Trobem el sector esportiu,la última de les viez és la nostre.

Descens: Del final de la via acabar de grimpar al cim. Carenar a la dreta i enganxar un PR  a l'esquerra que en poc més de 15' ens retorna al cotxe. Les reunions estan equipades per rapelar però la tercera tirada és de flanqueig i al primer ràpel les cordes potser van a l'aigua.

dimecres, 13 de gener de 2016

La fuga de los parabolts.




No està malament tot i que te un punt de bruta.Ens ha semblat un pèl més difícil del que marca la ressenya. Per lo curta que és te un bon ambient i l'escalda és força variada.




Orientació: Sud,hem tingut sol tot el dia.Em sóna d'algú que comenta que a l'estiu te ombra a primera xhora del matí.
Accés: 
Aproximació:


-Material: Totalment equipada amb parabolts, igual si es va just de grau podem portar artilleria. La via no és expossada però si obligada i si volem trampejar pot anar bé portar ferro.
-Dificultat obligada:
-Descens:



dilluns, 11 de gener de 2016

Intent a la Sant Isaias de la Bitlla.

Baixant de la Mae West a l'Esquelet amb l'Albert intentem aquesta via. Montem R0 a sobre d'una llastra i encarem el primer o segón llarg segons es miri.Arribem a la base del díedre i ho veiem massa trencat i massa rovellat pel nostre nivell. Desgrimpem fins als pitons del flanqueig i abandonem.

divendres, 8 de gener de 2016

Pitufosis a la Pared del Aguazil.


Antiga via d'autoprotecció oberta per bsix convertida en una bonica via esportiva a cop de trepant.Ens ha semblat una vua bastant homogènia en el 6a i variada d'escalar,amb trams de placa i també de díedre.La roca és bona.

Cordada: Pablo i Busquets.
Orientació: Sud Est.La base de la paret te sol des de les deu fins a la una.A aquesta hora comença a quedar a l'ombra i a les 3 hi ha tota la via a l'ombra.
Material: 18 cintes exprés per xapar-ho tot a la segona tirada,a la resta hi ha menys parbolts.Mola alguna llarga pel fregament al segón llarg.
Grau obligat: Entre el V+ i el 6a.

Accés: Poble de Montanejos,apariquem al davant del refugi o a l'altre banda del Barranc de la Maimona.
Aproximació: Hem de remontar un tram del Barranc de la Maimona,passar un parell de sectors esportius i la primera paret gran que veiem a la nostre dreta és la Pared de l'Aguazil.Grimpem un sócol senzill i ens plantem a peu de vis.Amb la foto es veu bé la via,sobretot el bloc damunt el que fem R2.
Descens: la via te totes les reunions equipades per rapelar menys la darrera.
Nosaltres hem baixat caminant a la dreta,de seguida hem trobat el camí que amb uns 30' et torna al poble.

dimecres, 6 de gener de 2016

Lefty saca gran







 Una altre via de placa d'Agulles, totalment equipada amb parabolts rovelletas i algun buril. La roca és bona en general, però hem aconseguit fotre alguna llastreta avall. Ideal per fer-la en acabat de la Jimmy Jazz, tal i com marca la bona ressenya d'en Romànticguerrer. Merçi!.










-Cordada: Albert Macau i Busquets.
-Accés: Aparcament de Can Massana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris.
-Aproximació: Des de l'aparcament pujem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella. Anem carenant a l'esquerra seguint un camí amb marques vermelles. Aquest camí passa pel peu de la cada sud de la Saca Gran. Per accedir a la via pugem per la canal de la dreta de l'agulla. L'inici està uns deu metres abans del collet. Es veu el primer bolt rovellat, encara que queda una mica tapat per un arbre i un pèl alt. Per fer la primera tirada cal barallar-se una mica amb les branques d'aquest arbre.





-Orientació: Est.
-Material: Cintes exprés. Si anem justos de grau el pedal pot ajudar.
-Dificultat obligada: V+/A0.
-Descens: Rapelem pel vessant oposat (uns 20 metres). Tranquils que hi ha quelcom més del que surt a la foto!. Arribem a un coll i desgrimpem per la canal que ens queda a l'esquerra d'esquenes a la paret. Crec recordar que si portem cordinos de recanvi podem rapelar per la mateixa via.



dilluns, 4 de gener de 2016

Colombiomania als Órganos de Montoro.


Escalada d'aventurilla,amb algún tram ben xulo i d'altres de rostoll.Te un primer mur guapo,una curta tirada de díedre ben parida i una aresta entretinguda.La roca als trams fàcils no acompanya massa.Entorn solitari i tranquil


-Orientació: Sud, vàrem tenir sol tot el dia.
-Accés:
-Aproximació:



-Material: Un parell de tascons mitjans i un de friends des de l'Alien verd al Camalot del 2. Si anem justos de grau igual entra un 3 o fins i tot un quatre. A la guia demana pitons però la veritat és que no els vàrem trobar a faltar.
-Grau obligat: V/A1.
-Descens:
-Ressenyes:




divendres, 1 de gener de 2016

Via Extraplomos al Veleta.


Intel.ligent i sinuosa via que resol un pany de paret a priori inexpugnable per una via de V+/A1. L'escalada és sostinguda i compte amb un bon ambient des de el primer metre. A nosaltres ens ha agradat molt i ens ha semblat bastant més dura que la seva veïna El vuelo del Aguila,que ens ha anat molt bé per aclimatar-nos a la roca que és una mica especial. A la ressenya que he fet he intentat marcar les possibles escapatòries encara que caldria confirmar-les.



-Accés: Carretera que puja a l'Albergue Universitario punt on estacionem.
-Aproximació: Podem agafar un bus a l'Albergue que ens estalviarà aproximadament una hora de pujada fins a un revolt conegut amb el nom de Las Posiciones del Veleta. El bus val 5€ anar o 9€ anar i tornar, el primers surten de l'Albergue a les 9,10 i 11 del matí, el bitllet es compra a l'Albergue mateix. Nosaltres no havíem reservat i tot i ser temporada alta no vàrem tenir cap problema amb el bus però ens vàren dir que calia reservar plaça trucant al 671 564 407.


Un cop a Las Posiciones del Veleta només cal prendre un evident camí que ens acosta a un coll a tocar de la paret, baixem a peu de paret i de seguida estem a peu de via en un díedre evident.
-Orientació: A mitjans d'Agost la via tenia sol fins la una aproximadament.
-Material: Hem fet servir un parell d'estreps, un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien blau al Camalot del 3. Potser si es va just de grau algun pitó pot servir.


-Grau obligat: V+/A1.
-Descens: Del final de la via baixar unes tarteres sense massa dificultat fins a la carretera per la que hem aproximat.
-Ressenyes: La dibuixada és pròpia i la fotografia és del Nevasport. Merçi!.