En general és una bonica via d'autoprotecció, m'imagino que s'ha repetit ben poc i per aixó te alguns trams un pèl bruts i amb la roca per sanejar...malgrat que curta una mica salvatge!.
Accés: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció a l'ermita de Montalegre, alguns cartells. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Arribem a un revolt a l'esquerra just abans de que la pista fagi una forta pujada. Aparquem en una explanada a ma dreta.
Aproximació: Anem a buscar una evident tartera que hi ha a la base de la paret i anem pujant per una traça més o menys definida. A la fissura de l'iniçi hi ha una sabina seca podada i amb un cordino ennegrit que costa força de veure.
Orientació: Sud.
Material: joc de tascons i de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Aquest darrer friend mola posar-lo a l'iniçi del flanqueig del primer llarg.
Dificultat obligada: V+.
Descens: Des de el final de la via cal desgrimpar i pujar a la carena. Un cop a la carena seguim un corriol a l'esquerra fins a un coll evident. En aquest punt agafem una traça canal avall que ens retorna al peu de via.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada