Maricel al Pic del Martell.

L'havia fet fa una desena d'anys i no recordava res, al blog hi vaig anotar que no ens va acabar d'agradar per ser poc mantinguda. L'altre dia la vaig repetir i em va agradar, la via és la mateixa per tant suposo que el meus criteris hauran canviat. També és veritat que aquest cop hem fet el primer llarg per la variant de l'esquerra que pinta més guapa que el díedre de la dreta. En tot cas,a dia d'avui crec que és una bonica escalada amb plaques i díedres de naturalessa ben atlètica. Aquest caràcter atlètic només es veu alterat per la placa fina de la segona tirada assegurada amb dos burins amb gairebé 40 anys de solera...quasi res!. Ens hem saltat la primera role de dos ponts de roca i hem tingut un fregament quasi inadmisible,millor parar a R1. Com que amb aixó no en teniem prou hem enllaçat les dues següents tirades amb més èxit en quant a fregament. Roca abrasiva,amb cantell i de fàcil autoprotecció que fan que l'escalada resulti súper agraïda. Els dos punts foscos de la via hi continuen siguent: les feixes i la vegetació per una banda i les interferències amb les xapes de l'Àcid Làctic.

Accés: Des de Barcelona es fa per l'autovia de Castelldefels en direcció Sitges i Castelldefels. La deixem a la sortida 42 amb la indicació "Port Ginesta". Seguim paral.les a l'autovia en direcció Sitges. De seguida arribem a una rotonda i ens desviem a la dreta per entrar a l'urbanització " Rat penat ", crec que hi ha una tanca però està sempre oberta. Després d'una petita avinguda amb pins trobem una altre rotonda, seguim rectes per una carretera de revolts amb forta pujada i amb un cartell que indica " Parc Natural del Garraf". Quan portem 1.8 quilómetres des de la segona rotonda arribem a l'aparcament que ens queda a ma esquerra i que te un cartell que diu " Pic del Martell ".

Aproximació: Tot i no durar més de vint minuts és una mica incómode. Baixem uns metres i creuem la carretera. Pujem per traça força definida fins a un coll on ja veiem la paret Est del Pic del Martell i baixem pel vessant oposat en forta baixada seguint una de les múltiples traçes que hi ha. L'iniçi de la via està uns deu mètres abans de l'esperó amb sostre caracterísitic de l'Espolón Bomberos.
El peu de via es situa a la base d'un sócol on hi ha el nom guixat amb espray i mig esborrat,just passat l'iniçi amb el nom de la Lafayette.

En Joan Asín a L1,útil per localitzar l'iniçi.

Orientació: Ombra a partir de les 4.
Material: Unes catorze cintes exprés amb algunes de desplegables,cinc vaguetes fines per ponts de roca,un joc de tascons i un de friends des de l'Alien blau al Camalot de l'1. Si es va just de grau potser ens pot anar bé repetir alguna peça com ara el semàfor.

Grau obligat: V/A1.
Descens: Des del final de la via caldrà acabar de grimpar una sèrie de ressalts pel millor lloc possible, nosaltres hem fet algún pas de III+. Quan no quedin més ressalts per grimpar acabar de pujar una mica amb tendència a l'esquerra fins a trobar una traça que ens reconduirà a la traça d'aproximació si la seguim a l'esquerra.