dilluns, 25 de maig del 2020

Gran Manitú al Llop Blanc.



Itinerari feréstec en una paret poc freqüentada,segueix una línia ben lògica per fissures connectades a través de plaques.La via està parida i deixada anar de manera que hi trobarem alguns trams herbosos i d'altres de roca delicada,segurament els mateixos que es debien trobar els primeres ascensionistes.Potser amb una mica de lifting la via es podria convertir en un recorregut clàssic: quatre cops de martell,quatre xerracades,algún pont de roca llaçat...
De moment és la proposta ideal per esperits aventurers,força ambient i la gran majoria de trams de bon assegurar.
Alguns afegits a la bona ressenye d'en Parce:

L1: 3 espits i 3 pitons,R1 2 pitons i 1 espit.
R2 un espit reforçat amb #2.
R3 l'hem fet a uns 30 metres un pitó amagat a ma dreta darrera dels boixos.
L5 a l'alçada de l'arbust deixar el díedre i anar a l'esquerra.
R5 només 1 espit, te un pont de roca a ma esquerra.
L6 millor desencordats o ensamble curt,blocs.




 Accés: Cal agafar la L-401 que va de Coll de Jou (Solsona ) a Organyà.Passarem de llarg la paret de Canalda i el Zoo dels Pirineus.Al km. 34.8 hi surt una pista forestal a ma dreta.Nosaltres no hi hem circulat perque hem errat l'accés.De baixada n'hem fet un tros i semblava transitable amb qualsevol turisme.Teòricament hi hauria d'haver un cartell prohibint la circulació,no l'hem vist.Aquesta pista ens condueix fins al Mas La Borda (1km.),punt on estacionarem.


Aproximació: Des de la Borda sembla molt evident arribar a la base de la paret.Segons hem llegit al blog d'en Parce: "recte amunt, primer per camí després per corriol (molt dret) i quan el corriol tomba lleugerament a la dreta (segona fila de d'arbres), planejar fins a peu de paret (30min)". La via està situada a l'extrem esquerra de la paret,arrenca en una fissura evident ( espits i pitons visibles ) en un circ tancat per una gran agulla. El primer espit enlloc de xapa te rebló de cadena,el segón te xapa estandard ( és el que hem vist des del terra ). A la dreta hi ha el gran gendarme amb una fissura caracterísitica de la CEBA.

Orientació: Sud.Te sol tot el dia però el primer llarg potser que a primera hora estigui a l'ombra.A les 11 era al sol.Tingueu en compte que la paret es troba a 1.800 metres.
Horaris: Per fer la via unes 6 hores i la baixada 30'.L'aproximació em sona que era entre 30' i una hora depenent on aparquis,nosaltres ens hem perdut per tant no ho puc confirmar.


Material: Nosaltres hem fet servir un estrep,15 cintes exprés,un joc de tascons,força vagues per sabines i ponts de roca així com un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 4 ( repetint 0.75 i 2 ).Els més bons deixaran el del 4 i les repeticions,si hi ha algú més paquet que nosaltres pot repetir algún Alien entre el groc i el vermell i potser el posa.En aquestes vies d'aventurilla escalo més tranquil amb un martell i quatre pitons,no els hem fet anar.
Grau obligat: V+/A1.A la segona tirada hi ha un pas de V+ després de l'spit on el de segón cal que escali o controli la maniobra del pèndol.
Descens: Acabades les dificultats seguir una feixa cap a l'esquerra mirant a la paret fins que sortim a una ample carena.Devallar per la mateixa seguint tarteres i boixedes fins que arribarem al mas que hi ha sota la paret.

4 comentaris:

  1. Això espero.Uns companys hi van ser fa poc i també es van perdre a l'aproximació.
    Salut i vies!

    ResponElimina
  2. Va anar-hi aquest diumenge, a la pista que puja al Mas la Borda hi ha una cadena que impedeix el pas amb cotxe. Passada la casa hi ha un gran tancat per una plantació d'alzines tofoneres, hi ha una porta per entrar, però no n'hi ha per sortir.

    ResponElimina