Cresta de la Gavarra a Tapis

Una cresta a l'empordà!

-Cordada: Manel i Teo

-Material: La cresta està neta i l'hem deixat tal qual. Hem utilitzat un joc de frinds fins al 3, aliens i tascons.

En Manel assegurant des de la 3a reunió

-Aproximació: 2km passat Tapis direcció Costoja, després d'una corba agafem la pista a ma esquerra. Seguim la pista fins al mas de la Gavarra (molt gran i ben vallat) i hi deixem el cotxe. A partir d'aquí comencem a baixar bosc a través seguint el rierol que hi ha a la dreta del mas fins a arribar a l'inici de la cresta.La baixada ha sigut una mica salvatge. una mitja hora llarga. Segurament hi ha una manera millor d'arribar-hi.Nosaltres deiem des de Tapis, direcció els vilars i quan ets a sota de la cresta remuntar el rierol i la baixada després bosc a  través. Sinó també pot ser factible per el camí de tornada que hem agafat nosaltres.

Via: Si el que busqueu és una cresta amb bona roca, aèria i on et fas un fart d'escalar, aquesta no és la teva cresta.És una cresta amb roca delicada i trams rostollosos, però s'ha de dir que també s'ha d'escalar en varis trams i encara es pot escalar més del que ho hem fet. Ens hem escaquejat en algun tram. Ens han sortit 4 llargs amb trams de fins a V i una última grimpada per arribar a dalt. Podria sortir un primer llarg guapo i força llarg, però dur, nosaltres hem començat una mica més amunt de l'inici de la cresta per una paret amb varies possibilitats d'enganxar la cresta (vaja que es pot començar una mica per on es vulgui). Un segon llarg que t'enfiles a un pirulo (V roca delicada), potser el llarg més vertical. Un tercer llarg de transició senzill per arribar a la base d'un altre pirulo (és el que es veu a la foto) i el 4rt llarg ha estat una escaquejada per la esquerra per pujar-hi. Es podria fer resseguint la fissura evident que es veu,seria lo més lógic, però la roca no era massa bona i ens hem rilat, es veia un xic dur . Les reunions les hem fet d'alzines des de les quals es podria rapelar per abandonar sense gaires problemes i d'un ressalt per fer la 3a reunió.
Potser no es una cresta 5 estrelles (ni 4 ni 3 potser), però és una cresta a l'alt empordà que ja és molt!


 
  Arribant a dalt
 
 -Descens: des del final de la cresta (estàs en un coll), puges el turó que et queda al davant per una traça de caçadors i en 15 min ets al mas. Li pots donar la volta per la dreta o l'esquerra, millor l'esquerra i ja estàs un altre cop al cotxe.

En definitiva, és una cresta amb roca que varia entre podrida i bona a estones, no gaire llarga i al cul dedl món, però un xic més neta i obrint el primer llarg des de baix sortiria una cosa més arreglada, a veure si un dia hi tornem ..... que collons, que aquí no hi han virgueries, aixì que ens hem de buscar una mica la vida per fer coses aprop de casa!!

Akhenaton a Àger.

-Cordada: Kiko i Busquets.
-Ressenya: La que surt a Montsec Oeste d'en Luichy.
-Material: La via està pràcticament equipada ( bolts del 8, claus, ponts de roca i burins ). Malgrat aixó hem possat alguna peça de tant en tant: Camalots 0.75, 1 i 3 i Aliens vermell i blau ( totalment opcional, es pot possar una altre peça, peró el col.lega el volia estrenar ). L'estrep pot resultar útil i també alguna plaqueta recuperable perquè hi ha algún burí on la han deixada i potser algú se l'emporta.

-Aproximació: La via està a la Paret de Sta. Lis. Aquesta tàpia es troba abans de les clàssiques d'Àger, abans fins i tot que la Nue recupera. Mola portar una foto de la via, ja que es veu perfectament des de la pista. Nosaltres hem aparcat a l'eixamplament més gran que fa tota la pista. Hem reculat uns metres per la pista i hem pujat rectes ( més o menys ) cap a peu de via. Hem trobat el nom i una sageta picada a l'inici,nosaltres ho hem repicat i a més hem fet una fita. Si teniu bona vista potser veureu el segon clau i fins i tot algún parabolt. No confondre amb una linia d'expansions daurades que hi ha més a l'esquerra ( espits ? ), algú en sab res?.

-Via: La tirada estrella és amb diferència la darrera, molt bona ( potser no la millor d'Àger, com es comenta en algunes piades peró guapa ). La resta no és res de l'altre mon peró te trams bonics, també trams un xic rostollossos i una tirada directament rostollosa. La roca excel.lent en el darrer llarg i a la resta una miqueta de tot. La via és prou variada, de dificultat obligada deu rondar el 6a.
- Descèns: Malgrat que la via es troba equipada per rapelar no se si és gaire bona idea fer-ho degut a les feixes que travessa. Nosaltres hem baixat caminant, hem carenat cap a la dreta per seguir el camí de baixada a la pista que fem servir quan baixem de les clàssiques ( Redrum, Fanal...). La baixada bona crec que és entre no se quina antena i no se quina altre agafar una canal i baixar-hi.

Bon Pas a Sant Corneli.

-Cordada: Salip, Berta i Busquets.
-Ressenya: http://lanochedelloro.com/resencata/lleid_scorneli.html# 
-Accés: Nosaltres vàrem arribar a Basturs de nit i no vàrem saber trobar la pista. L'endemà al matí amb la paret a la vista va ser molt fàcil seguir les indicacions de la ressenya i amb una furgoneta tipus California vàrem arribar sense massa problemes al Corral d'en Torres.

 -Aproximació: De darrera del corral en surt una traça molt dèbil que creua el vessant de la muntanya cap a l'esquerra, buscant els trams més rocosos que són els més nets. Mola fer-ho a certa alçada perquè més ensota hi ha una torrentera escarpada i no la podríem creuar. Un cop a l'altre cantó del vessant baixem a un altre corral arruïnat. Per uns prats atenyem a la pineda repoblada i seguim una estona paral.lels a un torrent, més o menys quan el torrent acaba pugem a la dreta, al cap d'una estona tallem amb una traça més marcada i la seguim cap a l'esquerra. Nosaltres hem pensat que aquesta traça se n'anava molt a l'esquerra i l'hem deixada per pujar cap a la paret, pel dret...potser l'havíem d'haver seguit més estona. El peu de via no està en una fissura evident del sócol sinó més a l'esquerra. Hi ha una fita gran a uns deu metres de la paret i es veuen una miqueta els parabolts de la primera tirada.

-Material: La via està pràcticament equipada però hem posat alguna peça ( Alien vermell, gris, dos tascons i Camalots 1,2 i 3 ).

-Via: Hem empalmat les tirades 2 + 3 i 5+6, de fet sortint de la xemeneia hem tirat recte per lo més evident i anem a parar a la darrera reunió ( 55-60 metres ). La primer tirada i la darrera ( almenys per on l'hem feta nosaltres ) es fan una miqueta per que estan allà però rostollegen força, la resta ( 100 metres ) són bons. Per tant si la voleu anar a fer ja sabeu: 2 hores i escaitx de caminadeta ( anar i tornar ) per escalar aixó. A nosaltres ens va compensar l'activitat però això és molt personal. La roca és bona i la dificultat obligada entre el V+ i el 6a.

-Descens: Sembla que la via es podria rapelar,millor no fer la darrera tirada i portar material d'abandono perquè la via no està preparada per rapelar. Nosaltres hem baixat caminant peró ho hem fet una miqueta diferent de com ho marca la ressenya d'en Luichy. En comptes d'acabar de pujar al cim, hem pujat un pèl i de seguida hem tirat a la dreta. No hem anat cap a la carena on en Luichy hi marca pista i bon camí, hem baixat directes al segon corral. Hem anat trobant alguna traça de bestiar ( seguiu la llana enganxada als matolls! ).

Integral Freekópata a la Salamandra.

-Cordada: Berta, Salip i Busquets. 
-Ressenya: http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=704
-Material: Unes setze cintes exprés ( algunes de llargues ). Portàvem els Aliens peró no els vàrem possar, el Camalot de l'1 el vàrem posar tres vegades ( Llargs: 1, 3 i últim ).

 
-Aproximació: Nosaltres hem pujat des de Santa Cecília, agafem el Camí de l'Arrel ( G.R. ) en direcció a Can Massana. Arribem al trencall de la Canal de la Font ( cartell ) de la Llum i la seguim de pujada fins al Coll del Migdia. Baixem cap a la cara Sud per la Canal del Migdia. Deixem un primer trencant a la dreta en direcció als Ecos ( cartell ) i seguim baixant canal avall, atents a pendre el camí a la dreta que puja al Montgrós ( 5-10 minuts desde el Coll del Migdia ). Seguint aquest camí de seguida passem entre una llastra i el contrafort de la Salamandra on comença la via. Per iniciar la via pujem a sobre de la llastra. Parabolts amb xapa de buril visible.

-Via: La via ens ha agradat molt. És sostinguda i sobre bona roca. La via està oberta per baix amb espitador, per tant no espereu trobar-hi les assegurançes a tocar. Ens ha semblat una via bastant obligada i amb algún tram concret una miqueta exposat ( algún factor 2 i alguna repissa que podem tocar ). Respecte al grau obligat deiem que la tirada més obligada seria la quarta, ens ha semblat que el global del llarg és 6a+ i que per anar a caçar les xapes s'ha de fer 6a, amb aquest grau creiem que per les altres tirades es passa bé. Els de ressenya.net diuen que a l'última tirada te un pas fi per trincar la darrera xapa de la via. Potser amb el reequipament han baixat la xapa i s'agafa bé ( fem 1.80 ), no vàrem mirar si veiem el casquillo de l'espit.
-Descèns:  Per l'aresta Sud amb dos ràpels de 60 i desgrimpada fins a un collet,aquí agafem una traça a l'esquerra que ens retorna a peu de via.

Parachutti di colori a la Paret de Zaratrustra.

- Cordada: Jordi Vilà i Busquets.
 -Ressenya:
http://romanticguerrer.blogspot.com/2010/12/mar-de-nuvols-i-parachutti-di-colori-la.html

La del bar, no es veu massa bé peró és el que hi ha...

-Material: Via totalment equipada amb parabolts de colors, només cintes exprés.
-Via: Ràpida i curteta ( 80 mètres ), bona roca i gens sobada. La primera reunió és comuna amb la Txubascos Bascos. V-V+ obligat.
-Descèns: Ràpel de 60 metres ( justos,compte ). Suposo que es deu poder fraccionar amb la primera reunió.

Airgambois a la Roca dels Arcs.

-Cordada: Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya:http://romanticguerrer.blogspot.com/2011/01/lairgambois-la-roca-dels-arcs.html
-Material: A les tres primeres tirades hem seguit la via i només hem possat un Alien vermell ( segon llarg al tram herbós ) i un Camalot 0.75 ( tercera tirada ). A la quarta hem anat per la dreta i la placa estava desequipada peró es podia anar possant ferro a discrecció,aquí hem possat el semàfor i un Camalot de l'1. Reunió al cim en una sabina. Estreps útils per passar el sostre del primer llarg.

-Via: No és cap maravella peró te algún tram bonic. La primera tirada és guapa, la segona al tram de 6a que és el més dret de la via la roca , sense arribar a ser dolenta, està una miqueta bruta. Aixó si, hi ha equipament com per passar en A0. Després ve un tram herbós, la tercera tirada poc sostinguda peró amb algún tram bonic i la sortideta que hem fet nosaltres també està prou bé. Una miqueta com les altres vies del sector. V-V+ obligat.
-Descèns: A la dreta seguint una de les tres o quatre traçes que baixen,sembla que la més bona és la que segueix al màxim la carena.

Perfil Sud Est a la Roca de Sant Cugat.

-Cordada: Manel i Teo.
-Aproximació: Des de el pàrquing del Clot de la Mónica ( entre Vinya Nova i Collbató ) pujem per una pista en més mal estat que creua un olivar. A on mor la pista hem de pendre un camí a la dreta amb marques de pintura. L'anem seguint una mitja horeta fins que arribem a una bifurcació senyalitzada: Pollegons ( esq. ) i St. Joan ( dreta ). Nosaltres anem en direcció als Pollegons. El camí baixa al Torrent dels Llorers, nosaltres hem de deixar el camí principal i pujar pel Torrent dels Llorers ( fites ). Trobem els trams més drets del torrent equipats amb ferros, compte que algún es mou. Quan portem un quart d'hora pujant pel torrent ja veiem la caracterísitca roca se St.Cugat amb els seus sostres. Acabem de pujar pel torrent fins a situar-nos a la seva base. La Perfil Sud Est comença a la vertical d'un arbre ( parabolt visible a uns 7 metres ).

-Ressenya: Anàvem combinant la de Rocktopo i la guia de la plantació d'en Joan Vidal. Amb més bones intencions que resultats n'hem fet una:

-Material: A les dues primeres tirades no pogut possar cap peça,encara que segurament amb una mica de traça podem posar quelcom. A l'últim llarg sembla que podem posar un Alien groc de la reunió estant ( nosaltres no el duiem ) i seguidament un Camalot 0.75 ( potser l'1 quedaria més bé). Un cop xapat hem anat a l'esquerra,cap a un díedre. Aquí hem posat un Camalot del 2 que queda a caldo peró hi ha una bona sabina just a sota, per tant si no el volem dur ens el podem estalviar.

-Via: Ens ha semblat més dura que la seva veïna La Porta de la roca. Potser no teniem el dia peró la segona tirada ens ha semblat de 6a+ en conjunt i obligat 6a/A0 ( els estreps sembla que no et solucionen massa el tema ).La roca és bona i el traçat molt encertat, xapó amb en Picazo que la va obrir en solitari, a posteriori se li han afegit parabolts per mitigar l'exposició. La primera reunió està amb dos espits en bon estat, la segona amb dos bolts i al cim hem fet reunió d'una alzina.La via resta equipada amb tot tipus d'expansions: els parabolts són ben nous, els espits estan bé i els burins estan rovellats peró semblen ferms.

-Descèns: Al cim hi ha dues instal.lacions de ràpel, una per la cara Est ( 45 mts. ? ) i una altre per la cara Nord,nosaltres hem baixat per aquesta. Per arribar-hi hem de fer una desgrimpadeta, en aquest punt hi ha una sabina amb un cordino per facilitar la desgrimpada, estaria bé deixar-hi un tros de corda d'una 3 metres. Un cop al coll seguim en direcció N. enganxats a l'agulla del damunt ( la deixem a la dreta ), després la traça baixa a l'esquerra en direcció a la Canal del Porró. La seguim de baixada fins que enllaça amb la Canal dels Llorers per on hem aproximat.