dimecres, 10 de desembre del 2014

Sector les Patates.



Per arribar-hi hem de pujar a Caplac, per carretera senyalitzada a l'entrada de Le Rozier.La seguim en forta pujada fins a les inmediacions d'un dipósit d'aigua on aparquem, a partir d'aquí la circulació resta restringida només per als veïns. 
Seguim a peu per la carretera, creuem el poble de Caplaca i agafem un PR que va en direcció a les parets. El sector són unes agulles d'uns trenta metres abans de les parers més altes. Un cop a sota el sector ja trobem un camí fitat que ens porta a les vies.

dilluns, 8 de desembre del 2014

Coll Roig Sector esquerra.



L’altre dia vàrem anar al Coll Roig i aquest cop ens vàrem centrar a la part esquerra de la paret on vàrem fer el que ens va deixar l’afluència de penya. Després vaig parlar amb en Santi Sanz, l’aperturista dels itineraris i he intentat fer una ressenya de totes les vies d’aquesta banda de la paret:
1.Derzu Uzala: És la primera via que trobem quan arribem a la paret. Més informació aquí..
2.Només hi ha funcionaris i jubilats: Dues tirades que ens deixen a la primera feixa. Aquí podem baixar amb un sol ràpel de 40 ( molt just amb corda de 80 ) o fraccionar el ràpel. També podem continuar tant per les vies  1.Derzu… ( anant a l’esquerra ) o bé per les 3. Nil… o 4. Patxaran… A la segona tirada hi ha un pas de 6a una miqueta obligat, en aquesta tirada no confondre’s i anar a l’evident díedre de la dreta ja que pertany a la 4. Nil Marín.


3. Nil Marín: El peu de via és el mateix que la 2. Només hi ha… , amb una sola tirada ens plantem a la primera feixa. Si tenim problemas de fregament, amb facilitat podem abastar la R1 de la 2.Només hi ha… A la segona meitat del primer llarg escalem un evident díedre on els químics allunyen un xic més i on si volem podem afegir-hi alguna peça ( friends mitjans i-o grans ¿ ). El segón llarg de 6b va per l’esquerra de la tercera tirada de la 4. Patxaran…D’aquest tram no puc aportar información per que no el vàrem fer.


4. Patxaran: Peu de via uns pocs metres a la dreta de les 2. Només… i 3. Nil Marín.

5. Via d’en Joni: Un sol llarg de díedre, no ens hi vàrem fixar ni la vàrem veure.  No se exactament on comença ni com està per enllaçar amb les altres.

divendres, 5 de desembre del 2014

Esperó de la Tosquera al Puigsagordi.



Pràctiques d'escalda nocturna amb en Niss en aquesta via. Si heu escalat a la zona ja sabeu el que trobareu..., si no us agrada l'Ae i voleu escalar a la zona potser us anirà més bé El díedre del Plec del Llibre.
He mirat de ressumir tota la informació a la ressenya.
Només hi faltaria l'accés que cal fer-lo des de Centelles. En aquesta població prenenm una carretera que puja al Puigsagordi, està indicat com a restaurant, però compte que el cartell només es veu sortint de Centelles no entrant. Seguim la carretera, sermpre la  principal ( diria que a l'esquerra ). El punt on hem aparcat és en un revolt on hi ha un cartell de la ferrada que indica la pujada i un altre de la ferrada que indica la baixada. A sobre d'on hem aparcat hi ha un totxo.
L'Aproximació des d'aquest punt és anar baixant per uns prats que hi ha a l'esquerra de la carrtera i anem a parar a sobre del cingle on hi ha la ferrada. Hem de baixar a baix del cingle, ho podem fer a través d'un ràpel de 30-40 metres molt net i desplomat. Hi ha una sirga per accedir a la instal.lació de ràpel ( dos químics amb cadena i anella ). L'altra opció és baixar a través de la ferrada o pel camí vell de Centelles al Puigsagordi.
Si tinc temps penjo alguna foto més i info de la ferrada que pot ajudar a localitzar el tema.

dimecres, 3 de desembre del 2014

Pista tallada a la Paret de Catalunya.

Foto i info Salla.


Sembla ser que les plujes d'aquest cap de setmana han provocat una esllavissada que impedeix circular per ls pista que va d'Àger al Prat de Sant Llorenç. Per la fotografia sembla que és força al principi i que segurament també deu ser impossible arribar amb vehicle a l'aparcament del Serrat de la Corona. La informació l'he tret del Facebook d'en Salla, on també hi ha el comentari de que sembla que la cosa va per llarg. S'agraeix la informació i si algú sap res més que ho digui!.

dilluns, 1 de desembre del 2014

Sectors Jet Lag i Guacamole. Tartareu



Un parell o tres de visites a aquest sector que ens ha agradat molt, Les vies són força variades, a bloc, de continuitat, desploms, díedres...Abundància de sisens. Ombra a partir del migdia aproximadament.
Per l'accés cal anar a Tartareu. Sortim en direcció Os de Balaguer i uns vint i cinc metres abans d'arribar al cartell del poble de Tartareu agafar una pista a ma dreta en direcció al Barranc d'Espinau, aquesta pista s'agafa just abans d'una granja i en una zona amb contenidors.
L'Aproximació és evident, aparquem a la vertical del sector ( foto ), a les vores de la dreta de la pista. Hi ha un camí fitat que ens deixa a la base del sector.
Penjo les ressenyes que hem fet...




divendres, 28 de novembre del 2014

Via del Mika a la Paret d'Aragó.




-Cordada: Salip i Busquets.
-Accés: A Viacamp hem d'agafar la pista en molt bon estat en direcció a Montfalcó. Més o menys uns cinc quilometres després del poble trobem una linea elèctrica i una pista a l'esquerra. La seguim, passem una bassa i arribem a una cadena. Hem de començar a caminar en aquest punt,podem aparcar a la cadena o a la bassa ( més lloc ).
-Aproximació: Seguim la pista fins a les imediacions del cim del Montsec d'Estall, aquí carenem de baixada a l'esquerra fins a l'entrada a la Feixa dels Espàrregs, bon lloc on deixar les motxilles. L'entrada es troba marcada amb tres fites. Seguim la feixa de baixada, passem el peu de via de la Engrunes de Montrebei., Una mica més endavant trobarem el peu de via a tocar de la traça de baixada, pocs metres a més endavant de la Pilastreta dels Pardals ( fletxa i P picades ). Hi ha una fletxa picada.
-Orientació: Sud. 
-Material: Un joc de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Si es va just de grau pot anar bé repetir alguna peça per la segona tirada ( entre Alien groc i Camalot 0.75 ? ). El Camalot del 4 només el vàrem acabar possant en un tram de la tercera tirada, suposo que és prescindible.
-Ressenya: lanochedelloro.com
-Via: A nosaltres ens va agradar molt. Te una segona tirada de franjes que és una maravella, amb una roca de putíssima mare. La resta de la via està bé i és força variada. Hem partit la segona tirada en dues i ens hem saltat la reunió següent.
-Dificultat obligada: El 6b del terçer llarg és totalment factible amb A1. La segona tirada està plena de franjes on els friends potser no s'hi queden a caldo peró s'hi aguanten. En cas de necessitat suposo que es deu poder trampejar i anar de xapa a xapa amb A1 però amb una feinada de por.
-Descens: Del final de la via carenar a l'esquerra fins a retrobar l'aproximació.

dimecres, 26 de novembre del 2014

Joanet el cosinet i Tio Juan a Roca Maura.

Final de la J.C.
La via va per l'evident diagonal herbosa que ratlla la paret d'esquerra a dreta, per on jo tenia entès que hi anava la pionera Mandràgora, algú ho sap?. En general és una via herbosa i de caminar amb alguns resalts curts.El tram de la Gran Cova és curiós però l'hem trobat ple de sorra, el darrer resalt és guapo peró molt curt ( 10 metres ). Si la volem fer jo crec que amb un joc de tascons i força vagues sabineres es fa. L'estrep pot anar bé per la darrera tirada, que és la més difícil, el tema aquí queda en V+/A1.
Si algú s'animès i la netejés potser quedaria una " alpinada " prou decent, aixó sí al costat de l'urbanització.

Topo del Vèrtex.Falten vies!.


Uns dies més tard amb en Salip anem a provar sort a la Tio Juan, hi anem una tarda sortint de currar i a més hem de tornar a casa d'hora...la començem i no l'acabem . Hem arribat fins a un espit amb un vagueto ben visible des del terra, a l'esquerra de la Patafísica i la Directa Gresca. Res a veure amb la Joanet...
El tram que hem fet era ben vertical i amb la roca una mica crostosa ( zona de gruyeres ). Hem baixat a l'inici de l'A2: hi ha un clau que no es veu des de el terra i es veu tota l'estona fissurat, aixó si algú hi ha deixat una falca...potser millor portar pitons!.

Entrant a la Gran Cova.