Sánchez Martínez a Diables.

Gran clàssica del vessant Nord,segurament la manera més fàcil d'escalar la impressionant paret de Diables. La via és súper variada: placa fina,xemeneia,bavaressa atlètica,placa de forats,artifo aeri....Suposo que per aquest motiu,juntament amb el fet de trobar-se reequipada amb parabolts i la seva dificultat assequible s'ha convertit en la ultraclàssica . Hem enllaçat L2+L3, algunes reunions tenen anelles, nosaltres una vegada vàrem desfer la primera travessia per abandonar.Després ràpel de 45 a R3 ( aquesta no te anelles,55 metres),d'aquí a R1 i de R1 a terra, compte amb aquest últim que diria que fa més de 30 i no ho sembla!.
Cordada: Pablo i Busquets.
Accés: Refugi de Sta.Cecilia, convé no deixar res al cotxe ja que els robatoris hi són freqüents.

Aproximació: Creuem la carretera i prenem el GR cap a l'esquerra en direcció al Monestir. Abans d'arribar a sota del Cavall Bernat i passada la paret dels Patriarques ja veurem la paret dels Diables. Més o menys a la vertical dels sostres que esquiva la via i uns metres rabans d'una carbonera cal estar atents a agafar un corriol a ma dreta amb una fita que puja cap a la base de la paret. Cal grimpar un curt i fàcil ressalt tombat, superat aquest pas arribem a la base de la paret i anem a l'esquerra fins a situar-nos al peu via. Placa més o menys tombada amb parabolts.Placa commemorativa arrrencada.
Orientació: Crec que l'orientació de la paret és Est. En tot cas crec que és una via per escalar a l'ombra en dies calorosos. La placa de L1 te sol fins la una, les xemeneies diria que sempre estan a l'ombra i la part de dalt queda a l'ombra sobre les 11/12.

Material: Nosaltres hem fet servir unes 16 cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3. Si volem xapar-ho tot al segón llarg de travessia caldrà dur unes vint cintes. En els llargs de travessia hi ha peçes velles i si es trenquessin, depenent del nostre nivell podriem quedar ben cardats. Potser val la pena dur material divers d'improvització (recuperables,cordinos fins,gantxo,algún pitó....).Al primer llarg hi manca la xapa i el cargol del darrer bolt, resulta més útil pel segón que pel primer.
Dificultat obligada: Teoricament es passa amb V+/A1. Jo no m'hi he fixat massa perquè anava de segón i en lliure però m'ha semblat que el primer 6a de després de les travessies era una mica obligat.
Descens: Al cim carenaral S,desgrimpar un coll i després prendre un camí penjat que baixa en direcció a la Canal dels Avellaners ( dreta ), petita desgrimapada amb burí ( antiga cord fixe ) i baixada per la canal a retrobar el GR.

Via d'en Clerc a la Roca de les Onze hores.

Ens ha agradat molt, encara que és tota de placa és molt variada d'escalar amb trams fins, d'altres atlètics i també un pas de bloc. La roca m'ha semblat bona,només alguna llastreta sospitosa de tant en tant.
Cordada: Aniol i Busquets.
Accés: Aparcar al final del carrer de les Belles Roques de Matadepera.
Aproximació: La via es veu desde l'aparcament i s'arriba al seu iniçi en deu minuts.Seguim una pista i quan som a la seva vertical pujem pel bosc seguint rstres de pas.Parabolt platejat visible en un petit díedre cec.
Orientació: Sud?.
Grau obligat: V+/A1e.
Material: 14 cintes exprés. Podem portar una plaqueta recuperable per un cap de burí a L1 i un Camalot del 2 per asegurar un pas de V al darrer llarg. Igual va bé el pedal per trampejar. L'equipament és majoritariament  base de bolts,però hi ha alguns burils i pot anar bé dur alguna disipadora.Rapelable abandonant material.
Descens: Del final de la via pujem una mica per rastres de pas fins a trobar un camí que si el seguim a la dreta retornem a l'aparcament.

Que pum que pan a la Granota

Personalment el sector del Camping mai m'ha atret massa. Està molt a prop del Monestir, i això comporta molta gent, soroll i, en definitiva, poca tranquilitat. A més, és un sector que està molt enclotat, de manera que hi ha molt poc ambient i les úniques vistes són del Monestir i de l'Aeri.
Però és una molt bona opció per aquells dies que la meteo no pinta massa bé i no ens volem arriscar: l'aproximació és curta, moltes vies són rapelables i estan equipades per no patir. I després, quan t'hi poses, t'adones que hi ha vies molt guapes, amb bona roca i tirades espectaculars.

-Cordada: Macau i Busquets.
-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.
-Aproximació: Des de el Monestir agafem el camí que va al càmping ( darrera el cremallera ), el seguim un moment fins que trobem un rètol que diu “Mirador de Fra Gari”. El seguim una estona, i després d'una forta pujada, arribem a un tram pla. El camí pasa per la base de la Granota. La via comença en un petit desplom a l'esquerra d'uns bancs de pedra  (hi ha el nom escrit però potser costa de veure).

-Orientació: Est.
-Material: Cintes exprés.
-Grau obligat: V+. L'inici de la via és explosiu, jo el graduaria d'A0. Qualsevol altra graduació que trobeu només servirà per augmentar la vostra frustació.

-Descens:. De la R4 (que coincideix amb la Pique Longue) fem un ràpel curt fins la R3, i d'aquesta un ràpel llarg fins al terra.
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la ressenya del llibre d'en Luichy del Vessant Nord. També està molt bé la ressenya de l'Escalatroncs:

Via Laffranque al Tossal del Molar Gran.

Petita escalada amb una gran caminada.Si us agrada la muntanya us molarà l'activitat però si només voleu escalar millor que busqueu un altre objectiu.Dit aixó,la via en si te un parell de tirades prou sostingudes sobre bona roca  i amb un quadre espectacular.El ramonage horitzontal és prou curiós.Hem fet la via en quatre tirades: un ensamble de 80 ( II/III), fins al peu del díedre característic on hi ha el primer pitó, d'aquí uns seixanta llargs fins a sota de la tirada on hi ha el ramonage horitzonal i després dues tirades fins al cim.
-Accés: Boca sud del túnel de Vielha. Convé estacionar a l'aparcament del Refugi de Conangles, deixar la carretera al km. 149.5, entre dues senyals lluminoses a ma dreta.
-Aproximació: A l'aparcament ja trobarem un cartell que ens indica, sense pèrdua, el camí valizat i senyalitzat que condueix al refugi de Besiberi on cal fer cap per fer la via. Nosaltres hem trigat unes dues hores llargues fins al refugi i una altre hora llarga per arribar a peu de via. Quan siguem a sota del refugi, al final de l'estany de Besiberri no cal pujar fins al mateix refugi. Agafem una vall-canal- torrentera-tartera que hi ha a la dreta del refugi i la remontem. Quan arribem a la part alta d'aquesta vall hi ha un coll i la via ja es comença a veure a l'esquerra. Just abans d'arribar al coll veiem una gran canal a l'esquerra. Nosaltres hem baixat per aquesta canal i pot ser un bon lloc per deixar la motxilla.

-Orientació: Sudest, crec que la via ha estat al sol fins les quatre més o menys.
-Material: Nosaltres hem fet servir deu cintes exprés llargues,un tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3. Si tornés a repetir la via crec que el 3 el deixaria. Portàvem pitons però no els fet servir, crec que si en faltessin hi ha prou possibiltats alternatives com per passar tranquilament sense. Només hem trobat una petita congesta a l'entrada, que es passava bé per l'esquerra per tant no hem fet servir grampons ni piolet.
-Dificultat obligada: En general la via va per díedres de bon trampejar, per tant suposo que amb IV+/A1 es passa bé.
-Descens: Pel que hem llegit hi ha diverses opcions. El que hem fet nosaltres ha sigut del final de la via acabar de desgrimpar al coll i un cop aquí vessant avall en direcció al refugi de Besiberri. Hi ha un primer cingle que hem salvat per una canal ben evident, més aviat a l'esquerra en el sentit de la baixada. El segón cingle l'hem salvat també anant a l'esquerra a enganxar la canal que hem vist a l'aproximació.
-Ressenyes: Del blog Un munt de muntanyes, i de  Benvinguts al paradís
Posso també les piades de Caranorte.com i Camp to camp:

"  Via guapa en el seu grau, amb passatges curiosos i entorn solitari.

Aprox: Des del picnic de Conangles pujar cap a la vall de Besiberri fins al nou refugi de llauna (2'30h. si vas carregat). D'allà pujar cap al NE fins a un petit circ, des d'on ja veurem per on va la via (contar uns 30' o 45' més).

LL1: grimpada fàcil fins que s'acabi la corda. Muntar la R en algun bloc. (II, net).
LL2: seguir el diedre que es va redreçant i sortir a muntar R a l'esquerra (IV-, 1 pitó a la R).
LL3: diedre fisurat i vertical, molt guapo, alguns trams cal anar per la placa, fàcil de protegir amb friends (IV++, 1 pitó a la R).
LL4: sortir cap a la dreta per la vira fins a trobar un diedre herbós, que seguirem fins a l'interior d'un "passadís" on muntarem R. Amb cordes de 50m. no s'arriba! (III+, 1 pitó a la R).
LL5: llarg super curiós. Sortim a la dreta a caçar un friend abandonat (llaçar amb un cordino, no es pot xapar directament) i seguim la fisura com puguem fins a pujar en xemeneia vertical fins a un bloc empotrat. D'allà seguim a l'esquerra en ramonage horitzontal fins a una repisa on muntem la R. (IV+, 1 friend, 1 bong, R neta a muntar).
LL6: sortim pel diedre fisurat fins a una repisa. Sobre nostre tenim una bavaresa molt vertical i ampla. NO la seguim, sortim a la dreta a caçar l'esperó. Llarg guapo i amb ambientillu. Muntem la R quan la cosa comenci a tombar. (IV+, net)
LL7: amunt fins que s'acabi la paret! (III, net). Muntar R en algun bloc de cim.

Descens: les ressenyes diuen carenejar i agafar una canal cap al NE per tornar al circ. Nosaltres vam baixar pel vessant Oest (direcció al refu) per una canal d'herba primer i uns prats d'herba i roques que ens duran directes al refugi (30').

La via es troba gairebé desequipada (4 pitons, 3 en R's).
Recomanable 2 cordes de 60m., joc de friends complet fins al 3, algun tascó i un parell de pitons (prescindibles) "

"Inicio, evidente, se ubica al nivel de una especie de diedro chimenea en el eje de una linea de fisura que sigue la via.

L1	III+	50m	subir el diedro chimenea (un paso de III+) luego unas terrazas herbosas hasta grandes bloques donde montar la reunion. cuidado a las piedras inestables que pueden caer.(aprovechar si escalas con tu suegra)
L2	III+	40m	Seguir el corredor (III+) hasta un piton con mallon, y llegar a la repisa de hierba encima a la izquierda (un paso de V). Reunion con bloque o friends.
L3	V	40m	Sequir el diedro fisurado bordeado a la derecha por una bonita placa con pequeñas presas (V). Reunion al nivel de una pequeña cornisa en un bloque grande (un piton a la izquierda y otro abajo mismo).
L4	IV+	40m	subir encima de la reunion (IV+) y seguir la cornisa de hierba a la izquierda (algun paso de escalada, III). Reunion en un bloque (un piton encima)
L5	IV+	30m	despues del inicio con lajas dudosas, subir a lo largo de la pared despegada (un piton, fisuras, IV+). Al nivel  del bloque empotrado, llegar a la izquierda a la cornisa de hierba por un ramonage horizontal. Largo muy original, final impresionante pero facil, mejor sin mochila, la espalda contra la pared, los pies enfrente. Reunion con bloques.
L6	IV+	50m	Seguir el diedro empotrado. dejar lo cuando la fisura se hace mas ancha para llegar a al arista a la derecha por unos escalones evidentes. Seguir mas o menos esta arista hasta la cumbre (IV+). Reunion con bloque (posibilidad de montar la reunion antes).

Descenso: bajar al S por un corredor de hierba empinado (mas bien hacia la derecha). llegar a unas tarteras.
Desde entonces o bajar recto hacia el refugio (camino ente hierba y rocas), o sea rodear la base del espolon S del Tossal y seguir unas repisas herbosas que llevan al pie de la via."

Aventasia a la Paret de Sta.Cecilia.

Força variada amb una primera part de díedres,un segón tram d'artificial i dues darreres tirades de placa.La roca del primer llarg ens ha semblat dolenta, sort que està força equipada i es pot afegir material. El terçer bolt del segón llarg queda una mica desplaçat a l'esquerra,no recta com marca la ressenya,al terçer llarg ens ha saltat el darrer pitó,està al tram de V.
Accés: Refugi de Sta.Cecilia,lloc típic de robatoris:no deixeu res al cotxe!.
Aproximació: Creuem la carretera i agafem el Camí de l'Arrel a la dreta (G.R.),creuem la Canal de St.Jeroni tot baixant una mica i ens situem a sota de la paret de Sta.Cecilia.En aquest punt cal estar atents,hem de deixar el camí er agafar una traça poc fressada a l'esquerra,just abans que el camí fagi unapetita baixada.Seguirem aquesta traça fins a peu de paret on anirem flanquejant a la dreta passant per sota dediferents vies.L'Aventasia és la que comença al final de la paret,on s'acaba la traça en una gran canal,pont de roca blanc visible.
Orientació: Oest, sol a partir de les dues.
Material: Nosaltres hem fet servir un estrep pel primer de cordada,un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alienblau al Camalot del 2.A les dues primeres tirades ens hagués anat bé portar els Camalots méa grans,del 3o 4. A l'artificial del L3 si falta algún pitó no podrem possar cap altre peça.
Dificultat obligada: 6a/A1.
Descens: Baixem pel vessant oposat al que hem escalat, seguint la ferrada Teresina fins a la part baixa de la canal de st.Jeroni on retrobem el camí de l'aproximació.

Via de la Rita a Canalda.

Suposo que no és de les millors de Canalda però si de les assequibles. Te dues tirades força bones,la primera i la darrera.
-Cordada: Aniol Coma i Marc Busquets.
-Accés: Solsona prendre la carretera que puja a Port del Compte per Coll de Jou ( arribant de Manresa recte ). A coll de Jou girar a l'esquerra direcció Cambrils, aparquem al principi de la paret on  hi ha una pista que surt a l'esquerra i ben a prop un dipósit d'aigua.
-Aproximació: Seguim l'esmentada pista del dipòsit d'aigua fins a l'alçada d'aquest dipòsit d'aigua. Aquí surt una traça a l'esquerra que va en direcció a la paret. La  primera tirada va per un esperó característic a la dreta de l'evident canal/xemeneia de la Pota boja. Espits visibles, tant d'una via com d'una altre.

-Orientació: Diria que sud est, però el dia que hi vàrem anar estava núbol i no us se fdir a quina hora hi entra l'ombra.
-Material: Algun tascó i un joc de friends de l'Alien blau al Camalot del 2.Estrep útil per trampejar.
-Dificultat obligada:  V+/A1.
Descens: La via es pot rapelar però nosaltres hem baixat caminant,seguir rastres de traça a la dreta fins que enganxem la traça ja fitada que ens porta a una pista.
-Ressenyes: Edu i Parce. Merçi!!!

Chiricahua Roc al Roc de Comiols, Benavent de la Conca.

Bonica i sostinguda via esportiva de placa conglomerada. L'escalada és més aviat fineta amb algún pas un pèl més físic. La roca està sanejada.
-Orientació: Oest, te ombra fins cap allà les dues-tres.
-Accés: Cal anar a Benavent de la Conca. Un cop aquí agafem la pista que porta al cementiri i en comptes d'anar al cementiri seguim rectes per la pista de sota, sempre recte. La pista mor en uns camps, nosaltres hem aparcat uns cinc cents metres abans, més ampli i si baixem caminant anirem a parar directament al cotxe.
 -Aproximació: Seguim la pista fins als camps on acaba. Aquí pujem als camps de sobre i ens encarem cap a la via. Per acabar d'arribar del camp a peu de via no hem estat capaços de trobar cap traça digne i ens hem embardissat una mica.

-Material: Via totalment equipada amb parabolts, amb quinze cintes ja farem. Nosaltres anàvem amb cord simple, no hem enllaçat llargs i hem utilitzat alguna cinta ben llarga pel fregament. Els catxarros no calen però a part diria que difícilment podrem possar alguna peça. Igual un estrep pot anar bé per trampejar.
-Dificultat obligada: 6a/A0.
-Descens: La via està equipada per rapelar, una anella i cordino per reunió. Si volem rapelar pot anar bé dur cordinos de recanvi. Nosaltres hem baixat caminant. Carenem a la dreta, primer per camps/prats i després per pista. Arribarem a un coll força ampli i evident. Aquí hi ha una canal força evident, als primers metres hi ha una mica de deixalles i dues fites. A la part final, quan la cosa es possa més dreta trobarem unes cordes fixes en prou bon estat. A la part final baixarem pel bosc, cal anar buscant la traça.
-Ressenyes: Edunz i Joan Asín. Merçi!!!!