Via Pirates a les Garrigoses.

Llarga escalada d'aventura on trobarem força vegetació,trams de roca a estudiar i feixes. A part d'aixó la via te dues tirades ben guapes ( 1 i 3 ) així com una bonica xemeneia que tot i ser bona també te una mica de verd.És una via que amb quatre passades de xarrac i de parperina quedaria prou arreglada,però suposo que és la gràcia d'aquestes vies d'aventura és escalar-les de la manera més semblant possible a com les vàren trobar els aperturistes. Com sempre si es repetís més sovint la cosa milloraria bastant. A la darrera feixa,farts de caminar, ens hem enfilat per un esperó a la vertical de la via en comptes d'esquivar-lo com fa la via. Ha quedat una tirada d'uns 50 metres de V amb roca bona menys al tram de tornar a sortir a la feixa ( Variante Pezón ).
Com a via llarga del sector ens va semblar molt més recomanable la Sant Baró.
Orientació: Sud
Accés: Collbató,cal estacionar a l'àrea recreativa de la Salut.
Aproximació: Pujem per la carretera que va a les coves fins al primer revolt.Aquí cal agafar un corriol més o menys fressat per peu de paret. Fins a peu de via, uns vint metres abans de l'iniçi de l'Aranya. Espits visibles en una plada fissurada amb espits.

Al primer llarg de la via

Grau obligat: V+/A1
Restriccions: Les dues primeres tirades estan prohibides entre l'1 de Gener i el 31 de Juny mentre que la resta de la via ho està de l'1 de Març al 31 de Juliol.
Material: Pel que he vist a internet l'habitual és fer la via amb un joc de friends fins el #3 i santes crismes.Nosaltres que som desconfiats,porucs,exagerats...hem portat i fet servir el següent:16 cintes exprés,el tricam rosa,2 pitons ( universal curt i estret a L2 i un extraplà curt a la variant de la última feixa), un joc de tascons i un de friends des de l'Alien Blau al Camalot del 5.
Horari: 9 hores.
Descens:Nosaltres hem fet una tirada més de II/III i uns 20 metres per acabar de sortir al cim de les Garrigoses presidit per una gran senyera.Un cop aquí m'imagino que podem anar a la dreta a buscar els ràpels de l'Aranya o la canal.L'altre opció que tenim és baixar caminant cap a l'esquerra com hem fet nosaltres.Des del cim seguir una traça més o menys bona fins a un coll,aquí trobarem traça als dos vessants del coll.La que ens interessa és la de la dreta que sense pèrdua ja que està acabada d'estassar i ben fitada ens condueix al Camí de les Bateries. Seguirem aquest camí de baixada fins abans d'arribar a la gran estelada pintada a la paret. Abans tindrem la opció de prendre la Dreçera del Fra Garí a ma esquerra. Aquesta dreçera romàn senyalitzada com a P.R. i ens deixa de manera més directa a l'àrea de la Salut.

Xamaredumarentisa a Busa.

Típica via de l'Indi:recorregut atraient,roca sanejada i un reguitzell de xapes.La terçera tirada ens ha semblat molt guapa,la primera i la segona no estan malament mentre que la terçera és l'inevitable rostoll.
 Accés: Compte que l'aparcament i l'aproximació no són els mateixos que per anar a la Maneras de vivir. A Solsona hem d'agafar la carretera C-26 en direcció a Berga i seguir-la aproximadament fins al km. 114 on trobem una desviació a ma esquerra que indica Busa i Bessora. Agafem aquesta carretera i anem seguint els indicadors de Busa. Uns 12 km després hem d'estar atents a agafar una pista que baixa a la dreta, si anéssim seguint la carretera que portem pujaríem al Pla de Busa. Així doncs agafem una pista que baixa a la dreta, al principi està asfaltada i després és de terra,compte si anem amb un turisme baix i/o ha plogut.Al cap d'un parell de quilómetres d'haver-se acabat l'asfalt veurem una bassa a ma esquerra.Si anéssim a la Maneras de vivir aparcariem aquí.Enlloc de fer aixó cal seguir davallant per la pista.Arribem a una bifurcació amb un petit gorg,cal prendre la pista que puja a l'esquerra amb un cartell que diu Orriols.Arribem a una masia ( antiga runa) i afagem una pista que puja,aparcant a uns cent metres de la casa,en un bon entrant de la pista a ma esquerra.
Aproximació:  La via crec que està situada entre la Teresa Romero i la Jardí Botànic.
Seguim la pista a la que hem estacionat, no per la que circulàvem. La pista després de fer una petita pujada devalla i nosaltres la continuem seguint fins que veiem una traça amb algunes fites que ens portarà a peu de via,després d'esquivar un parell de ressalts rocosos. L'entosta de la Teresa Romero és una bona referència. Peu de via en una incómode canal amb un buril a mode de R0 i un os penjat.Bolts Fixe visibles.
Orientació: Sud(?).
Material: 15 cintes exprés.
Grau obligat:V/A0.
Descens: La via està equipada per rapelar amb una anella i cordino per reunió. Nosaltres hem baixat a peu.Caminant a la dreta,fins que veiem que acaba el cingle.En aquest punt conve anar a buscar un grau a la dreta. A l'iniçi del grau hi ha un cartell indicatiu i un bon camí. La part final del grau disposa d'una escala per arribar a peu pla. Un cop a la base del cingle seguir el camí cap a l'esquerra, passarem unes baumes,una font i arribem a un mas. En aquest mas trobem la pista on hem aparcat,seguim la pista a la dreta fins al cotxe. Conteu uns 30/45 minuts des del final de la via. 
Restriccions: Un grup d'escaladors ha arribat a un acord amb el propietari per intentar evitar que s'escali a Busa durant els mesos de Gener,Febrer i Març.

Wounded Knee als Mullapans.

Però per què t'agafes a la roca????!!! Això li va preguntar el tercer de la cordada al segon quan aquest va arrancar un còdol intentant passar en lliure al final del primer llarg. Crec que aquesta pregunta resumeix perfectament el que ens trobarem en aquesta via. És cert que hi ha algun tram del segon llarg i l'inici del tercer amb bona roca, però en general trobarem molts trams d'artificial equipat, mala roca i herba. Els tres de la cordada vam estar d'acord en que era una de les pitjors vies que havíem fet últimament.

-Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.

-Aproximació: Des del Monestir prenem el camí que va cap a la Santa Cova. El seguim fins abans d’una corba força tancada. Ens desviem per un corriol (camí de l’aigua GR-96). Baixem pel camí fins tenir la Roca del Corb a la nostra dreta. Ens desviem per un camí que surt a mà dreta i el seguim creuant tota la paret fins a localitzar un gran bloc que queda per sota el camí. Aquest bloc ens ha de servir de referència per sortir del camí i començar a baixar cap al cingle. Hi ha un corriol amb rastres de pas, però no és fàcil de localitzar. Aquest corriol ens porta fins al cim de la paret dels Mullapans, a l'alçada e la Woundeed Knee. La reunió del cim queda una mica amagada, són 3 parabolts del 8, un d'ells amb anella i units amb cordinos cutres. Des d'aquesta reunió fem dos ràpels: 30 m i 60 m fins al terra. Preveure cordinos recanvi.

-Orientació: Sud-est.
-Restriccions: Prohibit escalar entre el 15 de Febrer i el 31 de Març.
-Material: Moltes cintes exprés i cordinos per canviar-los als ràpels.
-Grau obligat: 6a.

-Descens: Des de l'última reunió tornem pel mateix camí de l'aproximació. A gaudir de les esgarrinxades!!
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la guia de la cara nord d'en Luichy. Però a la web de Lanochedelloro hem trobat la topo de l'oberturista:

Congost del secret,Sector Crack Pont.

Recuperat material a la Pirates de les Garrigoses.

El dia de Sant Esteve vàrem fer aquesta via i vàrem recuperar un material que no era de retirada.Si el seu propietari vol recuperar-lo ja dirà.

Heroes del Silencio al Montroig.

Molt guapa via esportiva sobre roca excel.lent malgrat parell de rostollets molt punktuals.Plaques de pressa petita,ens han semblat tots els llargs igual de difícils,sobre el 6a+. Per tant és una via homogènia i sostinguda.Hem enllaçat el segón i el tercer llarg. Via ràpida amb aproximació i baixada súper curtes ideal per apurar el dia.
Accés: Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció a l'ermita de Montalegre, alguns cartells. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Arribem a un revolt a l'esquerra just abans de que la pista fagi una forta pujada. Aquí aparcariem en cas d'anar a la Pala dels Pelats,actualment la pista està arreglada per continuar pujant,només cal vigilar en un tram pla de més amunt. Avançem per la pista,que després d'una forta pujada comença a planejar per sota de les parets. Passades les parets arribem al Coll de Porta. En aquest punt cal estacionar a la nostra dreta,abans de que la pista fagi un marcat tomb a l'esquerra. Tanca de fusta.
Aproximació: La Pala del Coll ens queda just davant i a l'esquerra hi ha una traça que la va vorejant per sota. Just abans de que començi una feixa deixem aquesta traça i ens enfilem a l'esquerra fins al peu de via. Hi ha una H gravada a la base i es veuen els bolts. La primera assegurança és una escàrpia. 10 minuts.
Orientació: Sud.El dia que hi vàrem anar la via va estar al sol tot el dia des de les 10 que vàrem arribar fins les 5.30 que es va pondre.
Material: A la guia del Montroig l'hi marca joc de friends i de tascons. Nosaltres vàrem fer servir unes 18 cintes exprés per enllaçar L2+L3 així com doble corda. Crec que algú parlava de possar alguna peça petita o microtascó a la primera tirada.
Horari: Una hora i mitja.
Dificultat obligada: 6a/A0. Amb ferro i pedal potser V+/A1.
Descens: A l'esquerra de la paret hi ha un bon camí que ens 5' ens deixa al cotxe. Les reunions ténen totes una anella,si pensem rapelar la via portar cordinos per vincular ja que els que hi ha a la via estan un pèl tocats.
Ressenya: Rocaineu,moltes gràcies!

Esperó Jaume Caselles al Tossal de la feixa.

Més que per l'escalda en si la via ens ha semblat atractiva pel racó solitari on està ubicada i per lo curiós del canvi de roca. Iniciarem l'escalada sobre el típic conglomerat del Prepirineu i a mitja paret farem un canvi radical de roca per catar un excel.lent cal.lcari gris i aderent com ell sol. La via te trams xulos encara que discontinus i amb una mica d'herba,suposo que si es fes més aixó darrer canviaria. Hem enllaçat les tirades 4 i 5 sense problemes de fregament.

Orientació: Sol partir de les 12.
Material: Alien groc,camalots .5 i .75,12 cintes i força vagues sabineres.Mola alguna cinta llarga i doble corda ja que molts llargs es poden enllaçar.
Accés: Des de Coll de Nargó prenem la carretera L-511 direcció Isona. Passem un primer pont i just passar un segon prenem un trencant a mà dreta direcció Sallent (rètol indicatiu). Continuem fins arribar a un revolt molt tancat on ens queda la paret davant i estacionem.

Aproximació:  Des de l'aparcament agafem un corriol que ens porta a un mas i després continua pujant paral·lel a la paret. Quan siguem a l’alçada del peu de via el deixem i acabem d’arribar per terreny una mica més abrupte,tartera una mica emboscada. En aquest darrer tram hi ha alguna fita que ens encara cap al veu de via,des de la tartera es veuen les assegurançes de la via ( espits del 8 ).

Descens: Des de la reunió sortim a la dreta. Ens trobem un mur que nosaltres hem esquivat per una cornissa a l'esquerra.Creuem una canal i arribem a una carena. Cal baixar a l'esquerra entre boixos i pins cercant rastres de pas per terreny embardissat.Arribem a un coll i a l'esquerra trobarem una traça
horitzontal que després de passar per sota d'una paret ens deixarà en un bon camí.Si seguim aquest camí a l'esquerra anem a espetagar al camí de l'aproximació.
Ressenyes: Escalatroncs,gràcies!.