Aresta Brucs a la Inclinada.

La típica Aresta Brucs, escalada fineta i on un servidor sempre veu les assegurançes més lluny que a prop. Sort que mentre pujes per aquests quarts de Déu et pots anar repetint el mantra de" tranqui que hi ha xapes i els sonats/valents que hi varen pujar el primer cop ho vàren fer a pèl". Si us agrada optimitzar la ràtio escalar/caminar busqueu-vos alguna cosa per combinar, nosaltres ho hem fet per l' Unglanegre al Contrapuntal.

Accés: Aparcament del Monestir de Montserrat. 4€ si estàs federat, si no crec que són 6.5€.

Aproximació: Del Monestir agafem les Escales dels pobres. Un cop al Pla dels Ocells ( trencant per anar a St. Benet a la dreta ) continuem recte, passem per sota la Panxa del Bisbe i després d'una bona pujada arribem al camí de St.Jeroni a St. Joan. El seguim a l'esquerra, veurem la via i poc després agafem un corriol que baixa cap al vessant sud. Aquest camí ens porta a la base de la cara est del Puntal de l'Albarda, tot passant pels peus de via de la Reina Villar, Mas Guasch i Aresta Ribes. A sota del Puntal hi trobarem la Inclinada, peu de via evident amb les xapes visibles en plena aresta sud.

Material: Molaria deixar un pont de roca muntat en un llavi que hi ha al primer llarg. A part d'això nosaltres hem possat els Camalots 0.75,1 i 2. Porteu unes vuit cintes exprés.

Grau obligat: IV+.

Orientació: Sud.

Horaris: Aproximació des del Monestir 1 hora, via i rapelar 2 hores. De peu de via al Monestir una altre hora.

Descens: Nosaltres hem rapelat des de la darrera reunió en direcció a l'esquerra ( Oest ) hem fet un ràpel de 60 amb desgrimpada de III que no hem vist fraccionable. Compte que si us passeu de frenada us mateu. Amb aquest ràpel hem acabat aterrant a una canal per on hem retornat al peu de via.

Ressenyes: Desventurasymilagros,Col·leccionistadevies i Manel&Ita. Moltes gràcies a tothom!!.

Via Vintage al Serrat dels Monjos.

 

Itinerari típic del sector amb la genuïna escalada de ressalts que el caracteritza. La via te dues parts ben diferenciades: la part inferior relativament equipada i una segona part on només hi trobarem dos pitons de progressió. La quarta tirada és la clau d'aquesta ascensió,l'hem trobat tant enrebesada ( no em sabem més! ) que hem decidit explicar-la,si us mola l'aventura no llegiu el que segueix.Asolit el primer pitó cal enfilar-se damunt d'una gran llastra amb roca a controlar per trincar un clau invisible, xapar-lo i flanquejar a la dreta cap a una placa de bona roca però amb una mica de líquen i de mal protegir. Pont de roca i abastar un petit llentiscle a l'eix d'un díedre. Assolir un relleig i anar a l'esquerra a caçar una sabina cremada. Pujar recte fins a un llentiscle  i flanquejar a la dreta cap a la role.

Accés: Aparcament de la Salut a Collbató.

Aproximació: Des de l'aparcament cal pujar per la carretera fins a l'antic a aparcament de les Coves del Salnitre. Aquí pugem les escales i just abans de la Cova deixem les escales a l'esquerra i prenem un camí que baixa fins la base del Serrat de les Garrigoses. Seguim per sota d'aquesta paret i arribem a sota del Serrat dels Monjos. Seguim el camí creuant la paret. La via està a la meitat del Serrat dels Monjos, a l'esquerra de la clàssica Planetes Transparents. Amb la foto d'en Parce que penjo a sota la via es troba des del camí.

Orientació: Sud.

Horari: Aproximació 25',via 4 hores i retorn al vehicle 1 hora.

Material: Unes setze cintes exprés desplegables, doble corda , un estrep ,algun tascó i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 3. L'alien groc pot ser útil de doblar a la quarta tirada i a la fissura d'inici de la quarta tirada mola més el 4 que el 3.  A l'entosta de la quarta tirada hem clavat una V mitjana, quan hem vist que la cosa era expanding hem deixat de clavar. Si tornés a fer la via enlloc de clavar provaria de protegir el tram amb un Alien groc,passar-hi en artificial amb un ganxo o buscar-me un company que si tingués el nivell per poder passar sense tanta historia aquest tram.

Grau obligat: 6a/ A1+, no hem sabut protegir algún tram per sota del V/V+ per tant ens ha semblat expossada en aquest grau.

Prohibicions: De l'1 de Març al 31 de Juliol.

Orientació: Sud.

Horari: Aproximació 25',via 4 hores i retorn al vehicle 1 hora i mitja.

Descens: Hem de seguir pujant uns metres i després flanquejar per la carena cap a l’est ( dreta ) mirant de no perdre de vista el cantell del cingle. Localitzarem unes fites al cap d'uns 5/10' molt arran de l'espedat. Hi anem i trenquem 10 metres  a l'esquerra al fil d'un nou tallat perpendicular a la paret principal. Trobarem una instal·lació de ràpel. Fem aquest ràpel ( 60 metres podria ser fraccionable ,no ho hem vist) i prenem un corriol més definit que ens deixarà a una segona instal·lació, des d’on farem un segon ràpel ( 50 metres, fraccionable amb instal.lació bastant atrotinada ) que ens deixa al camí.

Eva Solans al Pelat.

 

Escalada prou reeixida,arreglada i equipada per no patir el més mínim. Te trams ben guapos com la placa final i d'altres on la roca no és gaire agraïda ja que s'esmicola i tampoc fa canto.Hem enllaçat Ll1+Ll2 i Ll3+Ll4,saltanos xapes,amb doble corda i cintes desplegables.

Accés: Des de Vilanova de Meià prenem la carretera amunt, passem de llarg el trencall de l’Ermita de Meià, i just després d’un dipòsit d’aigua dels Bombers prenem un trencall a la dreta. Passem per davant de la Font Blanca i aparquem uns 200 metres més endavant.

Aproximació: Reculem uns 50 metres per la pista en direcció a la carretera i ja veurem un corriol fitat que s'enfila cap a l'espedat. Quan arribem a la base de la paret deixem la traça fitada que mena a la ferrada de baixada i anem a la dreta per localitzar el peu de via. Cúrrua de bolts visibles i ES escrit amb retol·lador a l'inici.

Material: 16 cintes exprés desplegables.

Horaris: Aproximació 20',via 2 hores i baixada 40'.

Grau obligat: V/V+.

Orientació: Sud.

Descens: La via disposa de dues anelles a totes les reunions llevat de la darrera que es fa sobre una bona sabina podada a tal efecte. Des d'aquesta sabina seguir un corriol a l'esquerra que ens mena a una ferrada per la qual baixem a la base de la paret on retrobem la traça fitada de l'aproximació.

Bages a la Portella Petita.

Seguint els passos de Copitos de roca fem aquesta agulla de la cara oest de la Portella Petita. El primer llarg és difícil fer-lo totalment en lliure, per la dificultat i la mala qualitat de la roca. De segon hem arrancat algun còdol que semblava bo. 

El segon llarg és molt curt, potser només uns cinc metres. Val pena empalmar amb el primer, però per fer això cal portar força cintes (si ho xapem tot) i guiar bé les cordes. El tercer llarg és una travessa amb prou ambient. I el quart llarg coincideix amb la part final de la GAM

 Està bastant equipada amb burins rústics i espits, però nosaltres hem fet anar algun alien i un camalot del 2 per protegir l'inici del flanqueig del tercer llarg.

Per acabar d'arrodonir la tarda fem la Drakkar Negre a la Savina Inferior. Ens ha agradat força, equipada amb espits rovellats sobre molt boca roca, tot un contrast vist d'on veníem...

Whiskeria al Gegant Encantat.

Via de bonys amb les assegurances prou espaiades i rovellades com per fer-nos escalar ben concentrats. La roca majoritàriament bona ens ho posa fàcil. Recorregut 100%  plaquero amb només un llarg de tràmit. Un altre al·licient d'aquest itinerari és assolir un cim emblemàtic de Montserrat com és el Gegant Encantat a través de l'Aresta Brucs que acaba anant a enllaçar amb la Via Normal on una recent restauració ( tardor 22 ) n'ha eliminat les expansions, 20 metres de IV/V on no podem caure si volem seguir escalant.Al cim hem fet reunió de dues sabines sobre la cara Est, teòricament hi ha d'haver una escàrpia per reforçar aquestes sabines però no l'hem trobada.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat.

Aproximació: Sortim de Sta. Cecília i prenem el G.R. en direcció Can Massana. Agafem un trencant a l’esquerra senyalitzat que puja per la Canal de la Font de la Llum ( el G.R. continua a la dreta cap a Can Massana ). Seguim la canal fins al capdamunt on i ha el Coll del Migdia. En aquest punt davallem en la direcció oposada ( Sud, Canal del Migdia ). Uns dos cents metres per sota el coll hem d’agafar un camí a l’esquerra que diria que va cap a St. Jeroni ( marques grogues i/o P.R. ). Primer planeja i de seguida s’enfila en direcció a les Talaies, a l’alçada de la base d’aquestes el camí torna a planejar a la dreta. passar de llarg La Pilota i la següent paret que trobem és la nostre deixar el PR i recular una mica en pujada.Atac per una cúrrua d'espits a l'esquerra d'un díedre descompost. 

Material: Nosaltres hem fet anar 14 expressos,els Aliens blau,verd i groc així com un estrep. Algun pas d'artifo llarg on pot ajudar una tramposa així com dur una clau per apretar espits del 8.  

Orientació: Sudoest,sol a partir de les 12.

Grau obligat: 6a.Trams de V exposats especialment a la part comuna amb la Via Normal ( últims 20 metres ) on una restauració feta la tardor del 22 n'ha retirat les expansions i cal fer-lo a pèl.

Horaris: Aproximació 1 hora, Via i ràpel 4 hores mentre que pel retorn a Sta.Cecília hi hem esmerçat 1'5 hores.

Descens: Anar a buscar el ràpel per l'Aresta Nord, desgrimpant uns metres de II/III cap al nord. Baixarem amb un sol ràpel de 50 metres ( dos bolts amb anelles ). Un cop acabat el ràpel remontar per dins el bosc fins a trobar el camí que puja a Sant Jeroni. Seguir-lo de baixada a la dreta fins a trobar l'entrada de la Canal de Sant Jeroni ( linea de llum ).

Ressenyes: Kpujo, Funkiclimbs i Lanochedelloro. Gràcies!

La Pajara i Zuruk zur natur al Doll.

 

M'imagino que cap dels tres som prou Dolladictes ni Homo Dollianus com per poder saborejar els encants d'aquesta integral. Un cop al cim el trio ha coincidit a exclamar " Només ens ha agradat el darrer llarg!". Com que som uns llepafils hem anat tensos a totes les tirades amb la roca i cada dos per tres ens semblava que s'ens desmontava la paret o trobavem sorra o ens passava per sobre el gat un escurçó o haviem de traccionar de mates o tot de cop...no haviem d'haver sortit mai de l'Indoorwall!. Si tots aquests encants que acabo d'esmentar us la posen dura o s'us humiteja la vagina aneu-hi que gaudireu o potser no i la trobeu massa domesticada i nosaltres no som més que una colla de matats de rocodrom que ens caguem als quarts de via llarga.

Accés: Si venim des de Camarasa just després del cartell de la Fontllonga hi ha una pista a ma esquerra. Entrem en aquesta pista i de seguida en prenem una altre a l'esquerra, recte aniríem a una granja.Seguim aquesta pista aproximadament un quilòmetre i aparquem sota la segona línia elèctrica que trobem havent deixat enrere una bassa antiincendis. Em sembla que amb un tot terreny es pot apurar una mica més.

Aproximació: Seguim la pista i després un camí fitat i estassat que ens porta a les Escales del Doll que passant per sota el sector esportiu del Clot de Miqui ens deixa al peu de la paret i l'anem seguint a l'esquerra. Convé anar atents a la morfologia de la paret per distingir-ne l'Agulla de l'Abat, immediatament després d'aquesta caldrà pujar per una breu traça i anar seguint la base de la paret. A l'inici hi veurem una sageta gravada així com una sabina llaçada.

Material: Unes catorze cintes exprés millor que siguin desplegables i un joc de friends des l'Alien blau al Camalot del 5 ( un 6 hagués molat ). Si teniu pingos de corda i no sabeu que fer-ne els podeu deixar en múltiples blocs,arbres i ponts de roca en aquesta via.

Grau obligat: 6a. Hi ha trams de IV/V sobre roca discreta.

Orientació: Oest.

Restriccions: Segons l'any l'escalada al Doll pot estar prohibida de l'1 de Febrer al 31 de Maig.

Descens: Al final de la via trobarem una traça fitada que ens retornarà sense pèrdua la vehicle

Via GEDE a l'Agulla Gran del Pas del Príncep.

Probablement ens trobem davant d'un dels itineraris més clàssics i repetits del vessant sud dels Frares. De motius no en falten: molt d'ambient, línia elegant i una roca envejable. S'ha de dir que la via també te els seus detractors ja que no deixa de ser una burilada, malgrat que el lliure obligat sigui pràcticament anecdòtic és cert que aquest és sostingut i de V+ ben posat. De cavall estant podríem dir que si fem V+ farem el 80% de la via amb Ae, fent 6a el 60%, fent 6a+ 70%, fent 6b/+ ens quedaran dos o tres trams d'Ae i si fem 6c/+ amb solvència escalarem tota la via en lliure. La via es troba mig restaurada amb parabolts, quan més amunt menys en trobarem. La darrera reunió tant sols te un parabolt que no hem sabut reforçar. Hi ha qui enllaça algunes tirades.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Desde ahí caminar siguiendo las indicaciones de Agulles o Refugi de Vicenç Barbé. Tendremos que pasar por el Pas de la Portella que nos llevará a la región de Agulles, seguiremos y bajaremos por un sendero dirección refugio por el camino de la Portella. El refugio lo pasaremos de largo y seguiremos el camino más evidente. Al cabo de un rato veremos unas marcas amarillas, las seguiremos hasta llegar a un collado. A nuestra izquierda nos tendría que quedar la Agulla del Pas del Príncep. Para el inicio de vía tenemos que situarnos en la cara este. Nos emplazaremos debajo de un gran agujero característico.  La roca tiene un ‘montículo’ adosado de unos 6 metros de altura con un árbol en la parte superior.

Orientació: Primera tirada Est i la resta de la via Sud.

Grau obligat: V+/A1e.

Horaris: Aproximació 50', via 3 hores i del cim a l'aparcament 1 hora 15'.

Material: Nosaltres hem fet el fet amb 18 cintes i un pedal.

Descens: Un cop acabada la via acabem de pujar al cim. La instal·lació està situada a la cara nord, al costat oposat pel que hem escalat però no hi anem directes sinó que la bordejem per la banda oest. Trobarem una instal·lació formada per un mosquetó i una cadena de tres punts. Rapelarem amb tendència esquerra mirant a la paret amb un sol ràpel de 50 metres que costa molt de recuperar i que diria que no és fraccionable. El ràpel ens deixa just on comença la recomanable Via Normal. Baixem per rastres de pas fins que retrobem el camí de l'aproximació.

Ressenyes: Silenciomineral, Escalatroncs i Arañitaescaladora.Gràcies!!