dijous, 30 de juny de 2011

Realitat Virtual al Lloro de Frares

 

-Cordada: Marc, Jordi i Manel
-Ressenya: Nosaltres portavem el llibre de la cara nord, però per internet s'en poden trobar, per exemple
  http://escalatroncs.files.wordpress.com/2009/06/realitatvirtual.jpg
-Aproximació: Aparcar a Can Massana i agafar el camí direcció frares ( GR-172), i després de passar la Cadireta d'agulles agafem un camí a la dreta. Al cap d'un moment tornem a girar ( ara a l'esquerra) en direcció al coll del porc. Sempre tindrem com a guia el Bisbe de frares.Just passat aquest trobarem el lloro i el sostre de l'asiàtica  que ens serveix com a referència. just a la dreta hi han dues canals i la nostre és la de la dreta.al peu d'aquesta trobem la R-0. (45min-1h)


 
-Material: La via està equipada. portar estreps i 25 cintes si volem xapar-ho tot als llargs de dalt i algun friend mitjà-petit per als diedres de baix (nosaltres només vam fer servir l'alen vermell, però us ho podeu estalviar).
-Via: La via té dues parts ben diferenciades. 4 primers llargs en lliure i de xemeneies (IV+, V+, V+,V+), i els altres que es pot anar forçant si es vol ( o es pot).Els 2 últims llargs són d'artifo menys algun pas aillat.l'últim supera el sostre que forma la part inferior del bec del lloro i l'anterior és una placa desplomada amb bon "ambientillo". En general la part de dalt és força aéria i es contraposa del tot dels primers llargs encaixonats.
La via està totalment equipada amb espits i parabolts i  no és gens exposada (potser en algun pas del tercer llarg).La roca és prou bona, s'ha de vigilar de no llençar pedres a la part de les xemeneies i arribant a la cinquena reunió també es pot fer caure algun regalet al companys de baix. El grau deu ser V/V+ /Ae.Tot i anar a fer-la el 28 de juny amb un sol de justícia, la via està a la cara nord, i entre que els primers llargs són encaixonats i la part de dalt ventada i cap a nord, no vam patir gens per la calor.
-Descens: Un rappel per la cara oest ens deixa en un coll on agafem les marques blaves que ens porten direcció al coll d'agulles, i d'aqui al cami d'anada i fins a can massana (45 min-1 h. ). També es pot baixar per el refugi d'Agulles.

dimarts, 21 de juny de 2011

Aresta nord-est del Gra de fajol Gran

-Cordada: Teo i Manel
-Ressenya: nosaltres anavem bastant a pél;la via és molt evident i fàcil, tot i això es poden trobar algunes ressenyes a internet.
-Aproximació:Arribant a Vallter cal aparcar el cotxe a la curva d'on surt el camí que porta al refugi d'Ulldeter,en 15 min arribem a aquest i llavors hem de seguir direcció al coll de la Marrana.a mig camí, ja podrem veure l'aresta. nosaltres vam començar al peu de la mateixa, per lo més lògic. des del cotxe a peu de via 30 min.
-Material: al gust del consumidor.nosaltres vam enssamblar i amb 4 empotradors i uns friends mitjans vas sobrat, però com que no passa de III+ cadascú farà el que li roti, no?
-La via: es pot fer a pèl. el recorregut és evident i ens porta fins el cim en una horeta + o -. l'escalada no supera el III+, la roca és bona i no és gens obligada, ja que sempre podem sortir cap a la dreta i escapar-nos quan vulguem.Passant arran  de la cara nord les vistes sobre aquesta són bones, i només al final (últims 150 m.) la grimpada passa a ser més una caminada.Com diria un company, una bona love-climbing.Tot i ser molt fàcil vam disfrutar-la més del que ens pensàvem.Per dies "tontos".Nosaltres pensavem carenar fins al gra de fajol petit i llavors baixar a fer "la vall d'en Bas" "o la vall d'Hostoles", però el dia no va acompanyar.Potser d'aquesta manera el dia surt més rodó...
-Descens:Evident per la normal fins el coll d la marrana i d'aqui al refu i al parking(45 min).

dilluns, 20 de juny de 2011

Sam Belluga a les Moles del Dom.



-Companys: Manel i Salip.
-Ressenya: La de ressenya.net,alguna foto pot anar bé si no hem escalat mai a la paret per distingir el díedre caracterísitc de la segona tirada.
-Aproximació: De l'aparcament continuem cap al riu, no fem cas d'un pont per creuar el riu i seguim a la dreta. Creuem per uns rocs a sota de la via i pugem un tram herbós fins a peu de paret. Es veu el parabolt de la primera tirada i hi ha el nom mig esborrat a la base.
-Material: Joc de Camalots fins al número 3,joc d'aliens i de tascons. El company que va anar de primer al tercer llarg comenta que potser li hagués entrat un 4.
-Via: Molt guapa, per lo curta que és te molt bon ambient i és ben lógica. A la primera tirada només hi ha un parabolt, a nosaltres ens va semblar que no estava en el pas més difícil, sinó més amont. El tram més complicat seria un pas que hi ha a uns quatre metres del terra per sortir d'una petita vira. Un metre a la dreta hem pogut enfilar un pont de roca bo, per problemes de comunicació entre la cordada no l'hem deixat,estaria bé fer-ho. Al segon llarg podem hem fet dos passos d'artificial entre els dos darrers parabolts ( alien vermell + alien gris ), estem parlant de dos metres amb caiguda neta sobre parabolts...que ningú s'espanti!. En teoria hi havia un clau entre el darrer parabolt i la reunió peró no l'hem vist. L'últim llarg hem pujat més o menys rectes uns quatre metres fins a una feixeta i si la seguim a l'esquerra a buscar lo menys dret trobarem un burí en un llavi. Sembla que la reunió final original seria en una sabina llaçada peró per arribar-hi hi ha un tram de pedres soltes que mola esquivar i anar per la dreta a buscar una reunió de dos bolts amb anelles ( cec que més alta que la sabina ) per la que rapelarem.
-Descèns: A ràpels. El primer curtet, el segon de 60 fins a R1 de la Sam Belluga i d'aquí al terra.

Fissura Carrasca al Masmut.



-Companys: Salip i Manel.
-Ressenya: Nosaltres no en dúiem però he trobat aquesta per internet.


-Aproximació: Del coll on s'aparca agafem el camí que va per sota les parets,la via puja a la segona agulla de la paret. Entrem per una mena de vira ( clau ) fins a un arbre a sobre del qual hi ha el primer parabolt.
-Material: La via està generosament equipada amb parabolts i algun clau. Recomanable portar un alien vermell o similar per evitar un pèndol al segon de cordada al darrer tram del primer llarg.
-Via: Està prou bé i tant l'escalada com l'aproximació i el descens són molt còmodes i ràpids. La via està equipada per rapelar. V obligat. Algun tram de roca més discreta però com que hi ha moltes xapes no es passa por.
-Descens: A l'esquerra a buscar el coll que hi ha damunt de l'aparcament i d'aquí rectes al cotxe.

Teruel existe



-Companys: Salip i Manel.
-Ressenya: La dels kutreescaladors.
-Material: Cintes exprés. Via totalment equipada amb parabolts,algún clau i pont de roca.
-Aproximació: Nosaltres hi vàrem anar baixant de l'Abraxas,queda més al principi que aquesta. La primera tirada és una placa equipada amb parabolts.
-Via: La via no és cap maravella peró va anar bé per sumar metres. Travessa algunes feixes i canals així com trams herbosos que li treuen ambient. La darrera tirada està prou bé i algún tram puntual bonic. V/A0 obligat.
-Descèns: Caminant cap a un gran coll amb una fita ( esquerra ), baixem per una canal que mor en una tartera. Baixem per la tartera un xic emboscada fins a un ràpel ( 60 metres,es poden desgrimpar els darrers metres ). El ràpel ens deixa en una vira descendent ( esquerra ) la seguim fins a un altre ràpel curt ( 20 mts. possibilitat de desgrimpar III+ ). Arribem a peu de paret.

diumenge, 19 de juny de 2011

L'Indi Solitari al Serrat del Duc.



-Company: Jesús.
-Aproximació: Des de Sta. Cecília prendre el Camí de l'Arrel ( G.R..) en direcció al Monestir, passem per sota de l'Aeri i just abans d'arribar a Patriarques hem d'agafar un torrent rocós a la dreta ( Canal del Moro ), fita a l'entrada. Trobarem cordes fixes als trams més drets. Espits visibles.



-Material: Una dotzena de pitons ( universals,plans, uves ) i una vintena de cintes exprés. Hem utilitzat una corda simple de 80 i hem rapelat bé per la via. Porteu algunes cintes llargues per evitar fregament. També hem utilitzat una falca petita i un alien gris,prescindibles. Guíndola recomanable ( sobretot per R1, incómode ).



-Via: A nosaltres ens ha semblat una bona via per practicar l'artificial. Hi ha forçes expansions ( espits als dos primers llargs algún treballa malament i bolts després ) que fa que no tinguem por alhora de penjar-nos del ferro que anem possant. El compromís és nul ja que podem abandonar en qualsevol punt. Tot i així haurem de treballar per progressar en alguns punts. La dificultat obligada deu ser de V+/A2, potser amb un ganxo o una punteta de clau es pot resoldre la sortida de l'Ae de la primera tirada que és on hi ha el pas de V+ ( s'hi veia un forat petit on semnblava que s'hi havia clavat ),la resta de sortides més aviat de V. Les dues primeres tirades són les més treballoses, mentre que la tercera està totalment equipada ( tot i aixó ens haurem d'estirar molt a la sortida del desplom, sinó invent en un petit forat ? ),al darrer llarg només hem col.locat un parell de uves per enganxar el segon parabolt i després ja tot equipat.
-Descèns:  A ràpels per la via, amb una 80 arriba a totes les reunions. Portar algún recanvi pels ràpels que començen a estar vellets.

divendres, 17 de juny de 2011

Aresta del Gas al Masmut.


-Companys: Salip i Manel.
-Ressenya: La d'en Luichy.


-Material: Via equipada amb expansions noves, vàrem posar un alien verd o blau a la primera tirada,opcional.
-Aproximació: Del coll on aparquem agafem el camí que va a peu de paret. Anem seguint per sota la paret fins que localitzem l'esperó per on va la via. Espits visibles i nom picat.
-Via: Ens ha agradat molt. Bona roca i amb tirades boniques,amb cert ambient. M'imagino que és de lo més assequible del Masmut. V obligat.
-Descèns: Cap a l'esquerra,pujarem fins a una zona més rocosa on anem a caçar les pendents que baixen al coll on hem aparcat.

Abraxas als Organos de Montoro.

-Companys: Manel i Salip.
-Ressenya: Més que ressenya feiem servir les explicacions que hi ha en els blocs.
-Material: Semàfor d'aliens,joc de tascons i un altre de Camalots fins al número 3. En cas de voler repetir alguna peça recomanaria que fossin 1 i 2.
-Aproximació: Evident,si tenim una fotografia de la via la podrem distingir perfectament des de la carretera. Penseu que la via entra una miqueta a l'esquerra de la vertical del díedre. Baixem de la carretera al riu ( nosaltres ho hem fet pel dret peró sembla que hi ha un camí ) i l'anem seguint per un camí. Cal descalcar-se per creuar el riu,nosaltres ho hem fet uns cent metres abans del peu de via. A peu de via hi ha una sageta picada i a la dreta una linea de parabolts.

-Via: La via te dues parts ben diferenciades. La part de baix no te massa ambient i és una miqueta herbosa,en canvi el díedre és ben vertical i amb ambient. La via obliga poc ja que el díedre es pot equipar al gust. V/A1 obligat,en cas de voler passar el díedre en artificial portar més material. La darrera reunió del díedre està equipada amb dues expansions rovellades ( burí i espit ),podem acabar d'arribar al cim. La via està poc equipada peró s'assegura molt bé,es podria rapelar encara que no està equipada per fer-ho.

-Descèns: Primer fem un ràpel d'uns quinze metres,anem a la dreta cap a un coll i baixem per una tartera que es va acanalant. La canal gira a la dreta i veiem una instal.lació de ràpel en una alzina. Dos ràpels: 50-60 ( fraccionable ) i el segon crec que més curt. De tornada podem passar per peu de via.

dilluns, 6 de juny de 2011

No vols sopa?9 plats!!

-Data: 28/5/2011
-Company: Marc
-Ressenya: la d'en Luichy (http://www.lanochedelloro.com/resencata/lleid_colle2.html#)
-Material: 17-18 cintes express .Via equipada amb expansions i algun pìto aïllat.els estreps poden anar bé en algun pas si no es va amb un grau consolidat.
-Accés: Aparcar al petit "parking de la carretera",just després de l'àrea de picnic que hi ha al costat de la caretera, hi queven 4 cotxes.
-Aproximació: Evident, pujar en direcció a l'agulla del gos per el camí que surt del parking.Just sota l'agulla, agafem un corriol que ens porta fins a la via. Comença a la dreta de l'agulla, just entre  la "tànger" i la via "Maleses".15 minuts.
-La via: La via és prou maca, amb llargs variats per plaques, diedres i travesses, amb alguna panxa tipus Riglos. El primer llarg ens va agafar per sorpresa, és vertical i té una sorreta que no comvida a correr, ja que els seguros no estan a tocar. tot i que la via està ben equipada, la roca no acaba de ser molt bona i depén del llarg el casc és imprescindible.Encara li cal el pas de més cordades per quedar amb una roca més neta i consolidada. L'últim llarg  (i l'últim pas concretament ens va semblar el més obligat).
-Orientació: sud-est?
-Descens: la via acaba casi en un camí que si seguim cap a l'esquerra ens porta en 10 min. a la ferrata de baixada, i un com feta aquest seguim pel camí fins al cotxe (30-40 min).

Merchely

-Data: 28/5/2011
-Companys: Marc
-Ressenya: luichy
-Material: nosaltres hem portat un joc de friends fins al 4 i un d'aliens complet (però només hem posat fins el 2)i els empotradors. No hem agafat pitons, però potser anirien bé per el llarg de 6c7/a, que nosaltres hem pasat com hem pogut(sobretot aliens i empotradors).Aquest llarg té algún pitó que fa força mala pinta.A la via es van trobant pitons i les reunións amb expansions. La part de la falsa feixa amunt no està tant equipada, a part del primer llarg, equipat amb parabolts.
-Accés i aprox: El normal de les bagasses, la via comença sota el dau característic, per anar a agafar el diedra de la dreta del dau.
-Via: la via és molt maca i variada per plaques i diedres per on es disfruta força en lliure fins la falsa feixa, i per sobre més dura si no es va molt fort. L'últim llarg (després de la feixa) no el vam fer, sembla un quart i després es rapela.
-Orientació: Sud.
-Descens: Caminant per el cami normal de baixada de la feixa fins la carretera i d'aquí cap al parking de la font de les bagasses.