dimecres, 23 de maig de 2012

Cara Oest de Sant Jeroni: Torres Nubiola i Esperó del Migdia.



-Cordada: Marc Segarra, Jordi Vilà i Busquets.
-Ressenya: La guia de la cara Nord de l’Hita, perfecte.
-Material: Hem fet les dues vies amb cintes exprés i prou. A la T.N. podem dur dues plaquetes recuperables per si volem muntar la R1 ( un burí amb xapa i dos sense ). A l’E.M. he llegit a internet que es pot posar un Alien verd arribant a R1.

-Aproximació: Podem pujar a St. Jeroni ( Monestir o Canal de St. Jeroni ) i baixar per una canal arbrada primer i rocosa després. Primer desgrimpant pels arbres ( senzill ) i després amb dos ràpels; el primer d’uns 40 des d’un arbre i el segon desde tres espits ( paret de la dreta ) d’uns 30.
Nosaltres, però, hi hem arribat caminant a la base. Sortim de Sta. Cecília i prenem el G.R. en direcció Can Massana. Agafem un trencant a l’esquerra senyalitzat que puja per la Canal de la Font de la Llum ( el G.R. continua a la dreta cap a Can Massana ). Seguim la canal fins al capdamunt on i ha el Coll del Migdia. En aquest punt davallem en la direcció oposada ( Sud, Canal del Migdia ). Uns dos cents metres per sota el coll hem d’agafar un camí a l’esquerra que diria que va cap a St. Jeroni ( marques grogues ). Primer planeja i de seguida s’enfila en direcció a les Talaies, a l’alçada de la base d’aquestes el camí torna a planejar a la dreta. Hem de deixar l’esmentat camí per una torrentera rocosa a ma esquerra. Aquesta es troba uns dos cents metres abans de l’agulla anomenada la Pilota. Pugem per la torrentera fent alguna grimpada i quan aquesta acaba anem a la dreta en direcció a la paret, nosaltres en lloc d’això hem grimpat una rampa rocosa. Al capdamunt de la rampa hem trencat a la dreta i després de grimpar un petit ressalt arribem a la base de la paret.
La T.N. és una xemeneia evident, del terra estant no veurem res d’equipament. L’E.M. queda a la dreta de la Canet Rosales Alonso, amb unes fissures molt característiques, just a l’esquerra del final de la canal per on es rapela si es ve del cim. Es veuen els espits rovellats amb xapa semblant a les de burí des de la seva base.


Via Torres Nubiola:  Bona via de xemeneia, és de dificultat assequible i en cap moment claustrofòbica ni agònica . El material emplaçat , si no em falla la memòria ni la vista, és el següent:  hi ha un bloc encastat a uns quinze metres del terra que podem llaçar, la primera reunió cinc metres per sobre que nosaltres no hem fet ( 3 burins, dos sense xapa ), un burí sortint del tram més dret que domina l’esmentada reunió i un altre buril entre aquest darrer i la segona reunió ( que per nosaltres ha estat la primera , 50-55 metres ). Per sortir d’aquí al cim hi ha una corda fixe. La roca és bona, tret d’un tram de la darrera tirada però es fa bé i a més hi ha la corda i sabines per assegurar-se. Suposo que algun friend o tascó deu entrar...El grau obligat de la via deu estar sobre el IV+/V.
Esperó del Migdia: Bona via de placa, amb els seguros justos. Aquests són espits del 93 amb una plaqueta tipus buril, això si estan ben possats i el clau se la segona tirada és bo. La primera tirada comença amb un tram més dret on les assegurances són força properes, no per fer Ae però si com per no haver de patir per la caiguda. Un cop la cosa es tomba progressivament les assegurances també es van espaiant progressivament. En algun punt costen de veure, la consigna es tirar amunt ja que on hi ha el pas hi ha l’assegurança i aquesta es trobarà més o menys a la vertical de l’anterior. La R1 es de tres punts i a la R2 sembla que si tirem a la dreta trobem una reunió de bolts o acabem de tirar i ens fotem a dins de la canal de baixada. Nosaltres hem fet la R2 de la via i després un tram d’aresta d’uns 50 metres senzilla on no hem trobat cap assegurança ( III+ ). La roca és bona però hi ha algunes crostetes que cal controlar. La dificultat obligada jo la situaria a l’entorn del V+.

-Descèns: Si volem fer una altre via a la paret anem a enganxar la canal que he explicat a l’aproximació. Sinó del cim seguir les ecales i camí a la dreta. Just passada l’ermita de Sant Antoni agafem una traça a l’esquerra que mena a la l’entrada de la Canal de Sant Jeroni ( liniea elèctrica ). Baixem per la mateixa fins a enllaçar amb el camí de l’arrel pel que retornem a Santa Cecília.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada