divendres, 22 de febrer del 2013

Estereotip al Serrat dels Monjos.



-Cordada: Manel i Busquets.
-Ressenya:  Nosaltres anàvem combinant la de la Moliclimb i la d'en Jaumegrimp. Encara que el croquis sigui sobre fotografia la via es segueix molt bé gràcies a l'equipament.


-Orientació: Sud.
-Restriccions: Pel que hem entès nosaltres la via no es pot fer de l'1 de Març a 30 de Juliol.



-Aproximació:  Des de les Coves del Salnitre prenem el camí que passa per sota del Serrat de les Garrigoses. Un cop superat aquest serrat arribem a la base del Torrent Fondo que separa el Serrat de les Garrigoses del Serrat dels Monjos. La via comença al principi del Serrat dels Monjos, a peu de camí en una zona amb uns grans blocs caiguts. Parabolts visibles i nom inscrit.


 

 -Material: Nosaltres hem posat un tascó entre els dos primers bolts de la segona tirada, un Camalot del 2 per treure pèndol al segon de cordada a la tercera tirada ( no cal massa ) i un parell de Camalots ( 0.5 i 0.75 ) a la fissura de la quarta tirada, que està equipada amb sabines llaçades, si ens en refiem d'aquestes no fan falta els friends.




-Via: A nosaltres ens ha agradat molt. El rocam és fantàstic, en tota la via enganxes deu metres de mala roca i que a sobre ha estat sanejada. L'equipament molt correcte, pel nostre gust ni massa ni massa poc. .La majoria de via és de placa amb algun tram de díedre per variar i tots els llargs són d'escalar. L'única pega que l'hi podriem trobar seria el tram intermedi de caminar, però la paret és la que és. Totes reunions estan equipades per rapelar, a la segona tirada a l'alçada del tercer bolt no seguir recte amunt que seria el més lògic; cal flanqueijar a l'esquerra ja que el següent llarg aprofita una llastra molt xula que ens queda a l'esquerra.



-Descens: Cal rapelar les dues darreres tirades de la via, compte amb el primer ràpel ja que creuem una zona de mala roca i ens podem fotre algun roc per barret. Un cop a la feixa hem d'anar flanqueijant a la dreta ( d'esquenes a la paret ) seguint unes traçes. Hi ha fites peró nosaltres les hem trobat cap al final. Desgrimpem unes lloses i entrem al Torrent Fondo, el seguim de baixada. Cal desgrimpar alguns ressalts equipats amb cadenes en bon estat i finalment fem un ràpel de vuit metres volat que ens deixa a pocs metres de l'inici de la via.



9 comentaris:

  1. Bona via, ens va sorprendre força ja que l'esperàvem més discontínua i al final et fas un fart d'escalar. Tot un descobriment i un encert per part dels aperturistes que van treure profit d'un pany fins ara força ignorat.

    Salut, tàpia i alegria

    ResponElimina
  2. Hola!, nosaltres ja imaginavem que la via estaria bé, més que res perquè haviem llegit a alguns blocs com el vostre que la via està bé. El que també ens va sorprendre molt va ser la bona qualitat de la roca. Els aperturistes la varen ben clavar!, segur que d'aquí a quatre dies serà una clàssica!.
    Salut i metres!!!!

    ResponElimina
  3. Com a un del pares de la criatura, es del tot plaent veure que en parleu tant be. Que us semblant els graus proposats? no se si heu vist la nostra ressenya http://www.lanochedelloro.com/montserrat/imagadalen/monjos_estereotip.jpg

    Gracies per repetir la via.

    Antoni Aymamí.

    ResponElimina
  4. Hola Antoni,

    1. No coneixiem la vostre ressenya, només haviem vist la de la Moliclimbs que no marcava la longitud de les tirades i per aixó hem indicat a la piada els metres que feien els llargs, ja veig que ens hem colat una miqueta,jajaja...Ara ho treuré.

    2. Si no et fa res penjo la teva ressenya al bloc.

    3. La graduació ens ha semblat correcte.

    4. Gracies a vosaltres per treballar de valent en aquesta via i que els altres poguem gaudir-la. Felicitats perquè creiem que és una bona via.

    Salut i esperem més apertures!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cap problema, pots fer-ne us, la longitud de les tirades, a la nostra ressenya, es orientativa dons tampoc ens vàrem matar massa a mesurar-les.

      Antoni Aymamí.

      Elimina
  5. Ei, una via molt recomanable tot i la caminada intermèdia, d'aquelles que repetiries amb algú que no l'hagi fet, de fet així algun dia ho faré, només cal canviar els llargs que fas de primer i ja hi ha quelcom de diferent. Certament serà una clàssica.
    Ah, ja a posaré el metres de cada llarg!

    ResponElimina
  6. Ei Molimolano!, la teva ressenya ens va anar molt bé!, tens tota la raó amb el que comentes de la via...
    Salut i metres!

    ResponElimina
  7. Una via molt ben trobada, sorprèn que la roca hi sigui tan bona, però coneixent els autors i els dies que es van passar buscant els millors trams, ho entens. Con diu la Moli, jo també la repetiré si es presenta la ocasió.

    ResponElimina