diumenge, 25 d’agost de 2013

Primo Espigolo a la Tofana di Ròzes.


 
 
-Cordada: Txus i Busquets.
-Ressenya: La veritat és que no la miràvem,anàvem seguint a la cordada que téniem davant. De totes maneres aquí escanejo una del llibre:


-Material: Semàfor d'Aliens,Camalots fins al 2 i algún tascó.
-Accés: De Cortina d'Ampezzo cal agafar la carretera que porta al Passo Falzarego. En algún punt d'aquesta carretera ( diria que un xic abans del coll ) hem d'agafar un trencall a ma dreta senyalitzat que porta al Refugi Angelo Dibona on aparcarem. Si hi anem un dia festiu i de bon temps ens pot costar aparcar.


 

-Aproximació: Evident, ja que l'esperó és perfectament visible des de el refugi. De totes maneres cal fer el següent: eguir el camí número 403 fins a una instal.alció de telefèric. Aquí agafarem un altre camí amb la indicació de " Ferrata Lipella ". Aquest camí ens deixa a la bas de la paret Sud de les Tofanes que reseguim cap a la dreta fins a la vertical de l'esperó on només caldrà pujar uns metres fins a peu de via. Díedre evident.

 


 

-Via: Si busquem una via ben llarga i amb un grau de IV-V aquesta és la nostre via. Arxiclàssica i molt concorreguda ja que conjuga la poca dificultat amb la bona roca i longitud. A més te una aproximació i descens ben ràpids i cómodes.Si hi aneu un dia de bon temps segurament hi trobareu cua. Els llargs de V fan de "coll d'ampolla " i sol ser on es formen embusos, si volem fer la via tocarà esperar a sota d'aquests trams i llestos. La roca està una mica pulida peró res exagerat.


 Hi havia algunes reunions amb parabolts ( a 60 metres ? ). La tirada de V+ no és obligada i hi ha un parell de  reunions incómodes de pitons que ens hem saltat. La travessa de més amunt que la ressenya marca de IV a nosaltres ens ha semblat més aviat de V i un xic obligada pel primer i pel segón.
La via creua algunes feixes i no se si en cas de necessitat podem escapar-nos'hi.



-Descens: Del final de la via seguir a la dreta per una vessant-tartera amb fites i marques vermelles. Compte perque al principi hi ha una traça que puja i que no cal seguir, nosaltres sempre flanqueijant en lleugera baixada. En algún punt aquesta travessia per la tartera és un pèl exposada i hi ha uns parabolts, nosaltres no ens hem encordat. Al final d'aquesta tartera baixem per una zona de grans blocs fins a un refugi abandonat i acabem de travessar cap un ampli camí que ens retorna al Refugi Dibona.


 

2 comentaris:

  1. Bé Marc bé... pel que estic veient la campanya dolomítica ho ha petat fort... Seguirem llegint les cròniques! Records ;)

    Marsi

    ResponElimina
  2. Ei Marsi!, la veritat és que vàrem tenir sort amb la meteo i vàrem aprofitar. Espero que per aquí hagis pogut fotre alguna pireniada o monserratinada ben parida!!!.
    A veure si coincidim i n'anem a fer alguna plegats!!!!.
    Salut!!!!

    ResponElimina