dijous, 10 d’octubre del 2013

Paraimara



-Cordada: Txus i Busquets.
-Orientació: Sud.
-Ressenya: Aquesta de l'aperturista està molt bé.


-Accés i Aproximació: Com a la Tashunke Witko. La via comença uns vint metres a l'esquerra, corda fixe a l'inici. Més cómode i segur assegurar des de el terra.
-Material: Algun tascó ( sobretot petits ) i un joc de friends des de l'Alien groc fins al Camalot del 2. El del número 3 només l'hem posat al final de la quarta tirada a un pam de l'espit.



-Dificultat obligada: V+/A1.
-Via: molt bona línia de fissures i díedres, carregada de lògica. La roca molt bona amb trams puntuals on cal controlar-la. La primera tirada un pèl herbosa i amb un xic de sorreta, la resta de la via és un festival.



-Descens: Podem rapelar per la veïna Tashunke Witko, útil si volem deixar coses a peu de via. Nosaltres hem baixat caminant per l'aresta cap a la dreta, no pujar el darrer ressalt. Baixar per una tartera cap a l'esquerra fins a l'alçada del coll. Aquí flanquegem a la dreta fins al mateixa coll.



4 comentaris:

  1. ja ja, wapa via!
    posa la penúltima foto recte i es veurà el què desploma!
    records

    ResponElimina
  2. Ei Edu!, al final ens vàrem llevar a Peramola per fer la de l'indi i estava ben enboirat i ens vàrem decidir per la Paraimara i ens va encantar!, felicitats per la via!!!!, la foto no va així?

    ResponElimina
  3. és una xorrada, la inclinació de l'horitzó ja ho ensenya
    va, a la balena si no l'has feta!

    ResponElimina
  4. La Balena si que l'hem fet, molt guapa també!!!!.
    Bon cap de setmana!!!!!

    ResponElimina