Markitos i Engrunes.

-Cordada: Jordi Berta i Busquets.
-Orientació: Sud.
-Ressenyes: A la web d'en Luichy,com sempre unes molt bones ressenyes.

-Accés: A Viacamp hem d'agafar la pista en molt bon estat en direcció a Montfalcó. Més o menys uns cinc quilometres després del poble trobem una linea elèctrica i una pista a l'esquerra. La seguim, passem una bassa i arribem a una cadena. Hem de començar a caminar en aquest punt,podem aparcar a la cadena o a la bassa ( més lloc ).
-Aproximació: Molt ben explicat a lanochedelloro.com. Al peu de la Markitos hi ha una fletxa, just a la dreta de l'arbret de peu de via de la Desliz, l'Engrunes queda bastant al principi de la feixa, en una placa tumbada amb un pont de roca i una fletxa.

-Material: Per la Markitos hem utilitzat un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot de l'1, si es va just de grau pot anar bé repetir el semàfor. Per l'Engrunes hem fet servir un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot de l'1.

-Markitos: Ens ha agradat molt, és sostinguda i amb ambientillo per ser la paret que és. La placa de la tercera tirada és molt bona. Hem enllaçat sense problemes de fregament els dos últim,s llargs. La roca en general és excel.lent però hi ha algun tram aïllat a controlar.
-Engrunes: La via més curta de Montrebei!, nosaltres hem fet la R2 però ens ha sobrat prou corda com per fer-la amb una sola tirada. El díedre és prou guapo i atlètic, hem fotut coses avall però més per vici que per una altre cosa.

-Dificultat obligada: L'Engrunes V/A0 i la Markitos  V+ sostingut/A1e. La tirada clau és la tercera, els bolts són escassos però estratègicament situats, on hi ha un pas més difícil hi ha una xapa.
-Descens: Carenar a l'esquerra i ràpidament retrobem el camí de l'aproximació.