dijous, 3 de juliol de 2014

Punta Trencabraços.

Finalitzant la travessa Suca Suca.
Després d'haver gaudit fent l'Escórpora, aprofitem un parell de tardes post laborals amb en Manel i en Salip per fer la resta de vies del sector. Es tracta de rutes d'uns quaranta metres, més algun metre que poguem afegir flanquejant arran d'aigua.La paret és força vertical i això fa que l'escalada sigui eminentment atlètica.El ràpid accés, la poca longitud de les vies i la relativament fàcil escapatòria en cas de mal temps converteixen aquesta paret en una bona opció per als dies de meteo insegura; sense el compromís de les seves parets veïnes de Miladones i Punta Ventosa. Per evacuar la paret en cas de necessitat pot anar bé deixar fixada una corda al ràpel per a les vies de la dreta; les vies de l'esquerra ténen una feixa a uns vint metres de l'aigua per la que diria que es pot sortir caminant cap als dos costats.

Roca amb incrustacions a la part alta de la paret.
L'Accés és el mateix que per anar a l'Escórpora. L'Aproximació varia segons la via escollida: les de l'esquerra ( 1,2 i 3 ) es fan a través de la primera tirada de l'Escórpora mentre que per les de la dreta ( 5,6,7 i 8 ) en comptes de baixar per la canal que porta a la R0 de l'Escórpora hem de continuar caminant una vintena més de metres i baixar a buscar un químic del que rapelarem,aquest químic te al costat la reunió de la via Desconeguda, que són dos o tres espits rovellats. Mola portar alguna vaga ben llarga i algun mosquetó per vincular el químic a aquesta reunió.El ràpel és d'uns 25 metres i si el fem amb una sola corda evitarem que s'ens enganxi el nus. La via 4 queda entre els dos sectors i s'hi pot accedir de la manera que preferim.

Sortida del díedre de la Nautilus.
El Material bastant relatiu, nosaltres hem fet anar algun tascó i un joc de friends de l'Alien verd al Camalot del 3. Segurament les vies es poden fer amb la meitat del ferro que vàrem traginar. Ah! el Camalot del 4 va molt bé a l'inici de la travessia l'Escórpora, m'imagino que el del 3 entra i a més hi ha un pont de roca, un xic esmicolat però deu aguantar.Mola portar alguna vaga llarga i un parell de mosquetons de sobra per vincular el químic de ràpel als espits vells i no baixar d'un sol punt. Penjo la topo que hi ha als blocs de Perversió Vertical i
Benvinguts al Paradís que juntament amb els Rumbateam diria que són els aperturistes de les vies:



1. Escorpora: La més variada de totes, a nosaltres ens va agradr molt. Per més informació mireu la piada.

Finalitzant la Nautilius.


2. Homes escalant, dones bronzenjant: Fem la travessa fins la R1 de l'Escorpora i en comptes de seguir l'evident díedre que marxa a la dreta escalem la placa que domina la reunió. Nosaltres hem aprofitat el primer pont de roca del segon llarg de l'Escórpora i després hem entrat a la placa de l'esquerra. La R2 te un pont de roca que hem reforçat amb un Camalot de l'1, en comptes de fer el tercer llarg hem flanquejat fins la cova on hi ha la R2 de l'Escórpora i hem sortit al cim pel darrer llarg d'aquesta via. Així s'escala més, ja que el tercer llarg de la Homes... és un petit resalt de III. La placa del segon llarg és molt guapa.

Bon mur de la Homes...
3. Nautilus: Per fer-la cal escalar el primer llarg de l'Escórpora i quan arribem a la R1 continuar travessant a la dreta fins arribar a una còmode repissa on farem reunió ( pont de roca equipat,reforçar amb algun tascó i/o Camalot 2/3 ). Nosaltres hem fet la R1 de l'Escórpora, per metres i fregament ens la podem saltar, però així podem veure al col.lega en tota la travessa. La següent tirada és molt guapa, hi ha un pont de roca a la vertical de la reunió, nosaltres hi hem arribat buscant la zona més tombada, bastant per la dreta. L'última tirada no l'hem fet per on toca, cal anar a la dreta a buscar una petita xemeneia que queda amagada a la paret esquerra de la gran canal. En comptes d'això hem sortit per un esperó tombat (III-IV).

Espit a la cova de l'Escórpora.
4. Escura Xemeneies: Hi hem accedit des de la repissa del ràpel, millor per l'altre cantó sembla que el pas per entrar a la xemeneia és guapo. Xemeneia poc sostinguda amb un parell de ressalts més complicats. L'hem fet amb un sol llarg. La reunió del cim te un químic i un bolt.

Travessa a la Benvinguts...
 5. Delfín Verde Base Camp: En comptes d'anar pels díedres de baix hem anat per l'esperó perquè semblava més guapo. Després si que hem sortit pel díedre de la dreta, que m'imagino que és per on va la via, i hem fet la role al ràpel. Feta amb una sola tirada, al díedre de dalt entren peçes grans ( C1 al C3/4 ).

Més o menys a la Delfín...
6. Desconeguda: No ens ha molat massa, si no ens refiem dels espits podem asegurar a la fissura de l'esquerra amb peçes grans ( Camalot 3-4 ? ). L'hem començat a la repissa on et deixa el ràpel,afegint així, metres a la via que deu començar en una R0 amb dos espits uns deu metres sobre la repissa.


Bonic esperonet de sortida de la Benvinguts...
7.Kalamar: Aquesta ruta escala la fissura que hi ha a la dreta de la linea d'espits de la Desconeguda, ràpida i fàcil. Ideal per acabar de fer metres. Crec que te dos ponts de roca: un per marcar l'inici i un segon al pas més complicat ( V, 1 pas ).

Baixant cap a la R0 de l' Escórpora.

8.Benvinguts al Paradís: Aquesta també està prou bé. El primer llarg ens el podem complicar més o menys segons ens sembli fins al pont de roca que marca el pas per un desplomet. R1 en un pont de roca i segon llarg per un esperonet dret i amb molta ganda.
L'aproximació l'hem fet fent el mateix ràpel  però un cop a la repisa on acaba el ràpel hem flanquejat, nosaltres ens hem encordat i hem trobat algun pas de IV, potser no ho hem fet bé!. Quan ja no hem pogut flanquejar més ( boveda desplomada ) hem fet una reunió i hem anat a caçar el pont de roca que assegura el desplomet del Ll1.  

6 comentaris:

  1. Bona manera d'aprofitar les tardas! sembla que us vareu fer un fart d'escalar aquestes vies curtes i agraides amb sabor mariner. Per cert... en quin estat els ponts de roca amb estatica de 11mm que vam instal.lar ara fa poc mes d'un any, amb tant de sol i salniltre?
    Salut i metres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones.els ponts d rok k vareu deixar stan b.d moment.guapes vies,com debieu disfrutar obrintles.aviam kuan podem anar a fer les d sant roc. salut i vies noves.

      Elimina
  2. Vam gaudir com cabrits amb tot aquell pany de paret agrait per nosaltres. Per anar a Sant Roc, espereu que passi la calor, ara allo es un forn! respecteu l'acces i no passeu mes enlla de la barrera en cotxe, sembla que la gent d'alla esta una mica mosca.

    josepilaura

    ResponElimina
  3. Si, si... ja tenim controlat que allò és cara Sud, anirem amb compte amb l'accés. Per cert, sabeu si hi ha restriccions per aus a la paret?

    ResponElimina
  4. A St Roc oficialment no hi han restriccions, mes que res perque fins ara no s'ha escalat. Obrint Le Petit Xocolat ens vam venir a veure els forestals (de bon rotllo) i ens vam dir que havia molt a prop un rapinyaire que feia anys que seguien i que miresim de no molestar-ho en l'epoca de nidificacio, febrer-juliol. Sembla que la gent que viu als massos de la vall no li fa gaire gracia que aqui s'escali i es dedican a desfitar el cami d'acces i crec que han tret la primera xapa de le petit bombon, els mateixos forestals ens vam informar que la paret no era pas propietat seva, pero la pista d'acces si que accedia per les seves terres. Millor deixar el cotxe just a la tanca d'entrada i fer 10 min mes a peu per evitar problemes. Salut!

    josepilaura

    ResponElimina
  5. D'acord!, mirarem de ser discrets i no fer gens de soroll!.
    Salut i metres!

    ResponElimina