dilluns, 28 de juliol de 2014

Voie Classique al Gendarme del Petite Cournuse.

Sortida de R2.

-Cordada: Pablo, Dani i Busquets.
-Accés: A Pont-en- Royans agafar la carretera en direcció a Villard-de-Lans. Seguim aquesta carretera un parell de quilometres i just pasar el pont hem d'agafar la carretera D 292 A en direcció a Châtelus. Seguim aquesta carretera de revolts, sense agafar cap trencant i sempre en direcció Châtelus, convé aparcar al Coll de Mezelièr que està un o dos quilometres abans de Châtelus. Hi ha una esplanada asfaltada a ma dreta, un cartell i una Font.

Entrant a R2.
-Aproximació: Des de l'aparcament el Gendarme és ben visible. Creuem la carretera i prenem el camí senyalitzat que porta al Pas de l'Allier. Seguim aquest camí fins a la vertical del Gendarme. En aquest punt deixem el camí i pujem per una tartera en direcció al Gendarme ( esqu., fita ).  Hi ha un moment en que cal deixar de pujar per la tartera i trencar flanquejant a la dreta, costa de veure. Si arribeu a una llosa tomabada on cal grimpar és que heu de retrocedir uns metres per agafar la traça que surt de la tartera i que porta a peu de via. Espits visibles, a la dreta hi te la Haki que també està equipada amb espits. 45 minuts.
-Orientació: Hi vàrem anar un dia de núbol però segons la guia és sud oest.
-Ressenyes: Penjo la d'en Joan Jover en català, la de Camp to Camp amb foto i la de Hotroc amb la Hoki que creua la via i permet fer combinacions més difícils. Merci a tots!.



Topos d'en Joan Jover i Camp to Camp. 
                  
 -Material: Hem fet servir un Omega mitjà ( aprox C 0.5-1 ? ) i el semàfor per la darrera tirada.
-Via: Està força bé ja que escala força trams guapos de fissures-díedres i alguna placa sobre bona roca i sense pulir. Tot i aixó te diversos trams herbosos que l'hi resten ambient i continuïtat. Si mentre fem la via ens aburrim sempre podem anar alternant amb la veïna Haki ja que es tallen constanment.
Per la seva relativa proximitat al vehicle i poca longitud pot ser una bona opció per als dies de meteo insegura; en aquests casos cal tenir en compte que la via no està equipada per rapelar ( roles amb dues expansions modernes peró molt separades, cordino molt llarg per eventuals retirades ) i amb les nombroses feixes que creua la via no ha de ser gaire cómode abandonar rapelant per la via.

Bonic díedre final.

-Dificultat obligada: V+/A0.
-Descens: Primer hem de fer un ràpel al coll que hi ha entre el Gendarme i la paret del darrera, 40 metres per la cara oposada a la que hem escalat. Al coll caldrà trincar una línea de ràpels i per fer el primer d'ells tenim dues opcions: la nova reunió i la vella. La nova queda ben penjada a la paret del Gendarme, no se si s'arriba directament pendulant ( probablement si ) o si cal grimpar. La vella en canvi queda més cómode al mig de la bretxa i està en bon estat.  El problema que te aquesta instal.lació és que te una fissura a uns quatre metres on segur que s'ens hi encalla el nus, si tenim la precaució de fer passar el nus, aquesta instal.lació no te cap problema. Després hem anat rapelant per la canal, saltant-nos alguna reunió, amb cordes de 60 i diría que amb quatre rapels erem a la tartera. Si hem deixat motxilla a peu de via farem uns cinc minuts de volta per anar-la a buscar.



                                                     Escalant el penúltim llarg i la topo de Hotroc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada