divendres, 25 de març del 2016

Torras-Nubiola entrant per la Ribas-Velasco a la Figuereta

Una de les xemeneies més clàssiques de la cara oest d'Agulles. Sempre a la vista quan fem l'aproximació des de Can Maçana. Potser tindria més visites si no fos pel seu accés complicat. Hi ha diferents opcions, però cap és del tot senzilla. L'accés clàssic per l'interior del Sabre és llarg i exposat. També s'hi pot accedir pels ràpels de la cara oest de la Bandereta, però l'aproximació és encara més llarga i els ràpels semblen complicats. Nosaltres optem per entrar-hi des de sota, per la Ribas-Belasco. Així afegim un llarg d'escalada que acabarà sent el més picant de la via.


-Cordada: Busquets i Macau.
-Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe ja que és un lloc típic de robatoris.
-Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat).Al Coll de Guirló, en comptes de seguir el camí cap a les Portelles, agafem un caminet que surt a mà esquerra i que puja cap a la paret oest d'Agulles. Està bastant fresat i hi ha fites. Seguim aquest camí arribarem al peu de la Cerdà-Riera de la Bandereta, on també comença la Ribas-Velasco.
-Orientació: Oest





























-Equipament: Poc equipada amb burils que costen de veure (algun sense xapa) i pitons. Les reunions estan amb parabolts. El tram de la Ribas-Velasco està semiequipat amb espits i pitons.
-Roca: En general roca de bona qualitat a la Torras-Nubiola, tot i que a l'entrada de la R1 (la de la figuera) s'ha d'anar en compte perquè hi ha pedres i roques soltes. A la Ribas-Velasco la roca és força més discreta i caldrà que anem en compte!
-Material: Cintes exprés, bagues, joc de friends (d'Aliens fins al Camalot del 2) i una xapa recuperable. Nosaltres també hem fet servir algun tricam.



-Grau obligat: V+ per la Ribas Velasco. Per a la Torras-Nubiola IV+, però al lloro perquè hi ha algun tram exposat.
-Descens: Ràpels d'uns 20 metres per la cara sud-est. El ràpel cau directament sobre el camí que porta cap a la Portella (marques vermelles).
-Ressenya: Nosaltres hem anat amb la topo del llibre d'en David Hita de la cara nord. És molt clara, i a més hi ha marcades les assegurances. A la Ribas-Velasco comenta que fan falta pitons, però a nosaltres no ens han fet falta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada