Una tarda de finals de setembre ens vam posar en aquesta via, però vam quedar encallats a l'últim llarg. L'inici d'aquest és fàcil, però a la segona meitat hi ha un tram difícil amb les assegurances prou allunyades. No vam trobar la manera de passar. És una pena, perquè la resta de la via ens va agradar bastant. Aquest últim llarg desentona una mica (en quan a dificultat) amb la resta de la via, s'ha d'estar bastant fort per fer-lo. Una bona combinació és escaquejar aquest últim llarg per la via de l'Aranya (es comparteix la reunió). Així arribes a la feixa i encara pots decidir si continuar per una altra via fins al cim.
Tots els llargs són guapus, potser el tercer és el més ben parit de tots. I atenció amb el primer llarg, amb un desplom amb passos d'artificial bastant llargs i després una sortida d'estreps fina fina.
-Cordada: Busquets i Macau.
-Accés: Aparcament de la Salut a Collbató.
-Aproximació: Des de l'aparcament de la Salut seguim la carretera que porta a les Coves del Salnitre fins al primer revolt. Aquí comença un corriol que va resseguint la base de la paret. No està molt fresat, però es segueix bé. Després d'uns 10 minuts arribarem a la base del desplom per on comença la via. És bastant evident, es veuen les expansions al sostre.
-Material: Cintes exprés, dos estreps per persona, un Alien blau i el Camalot 0.75.
-Grau obligat: 6c (si no fem l'últim llarg és 6a).
-Orientació: Sud.
-Descens: En principi aquesta via acaba a la feixa. Des de la feixa es baixa a peu (cap a l'esquerra mirant la paret) fins a les Coves del Salnitre, primer per grades i després per una canal rocosa que caldrà deixar a la part final (cap a la dreta, trobarem una corda fixa).
-Ressenya: La del Romanticguerrer està molt bé. També ens ha anat bé la del llibre de la cara sud d'en Luichy.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada