Segons alguna guia aquesta és una de les millors vies de IV de Dolomites.Llegint això nosaltres pensàvem amb un espígolo infinit de bona roca, ple de canto i ben aeri. La veritat és que no és això el que ens hem trobat....Al final ha resultat una via més aviat alpina,amb algunes feixes.Hi ha pitons escampats aquí i allà però cal lógica i una bona ressenya per anar trobant el camí, no és la típica via clàssica on sempre hi ha un clau o un cordino per marcar-te el camí.El més característic de la via,però,són les dutxes. És típic passar la tarda anterior mirant la paret i intentant esbrinar si la via estarà seca...Nosaltres hi hem escalat un Agost que no se si ha sigut molt sec o no,feia dies que plovia un de cada quatre dies.Hem trobat un parell de llargs molls i dos més que directament eren un torrent i calia banyar-se literalment.Jo patia per poder escalar aquestes tirades molles però realment ténen un canto enorme i es poden escalar mullades sense el mínim problema. M'imagino que és una via que dificilment la trobarem tota seca i que si ha plogut molt la cascada de dalt pot ser perillosa.Mola portar roba de recanvi i anar-hi un pèl tard per fer les dutxes amb sol. Si es va bé de temps i forçes, el que fa la gent és enllaçar amb la part de dalt de la Dibona,així en comptes d'acabar a la feixa s'arriba fins al cim.
Accés: Aparquem a sota la paret,davant de l'hotel Ciavazes.Carretera de Canazei al Paso Sella.
Aproximació: Seguim un camí que surt a l'esquerra de l'hotel i que ens porta a un magatzem de llenya a l'aire lliure.Un cop aquí anem a una evident tartera i la seguim de pujada fins a una traça que surt a l'esquerra per dins el bosc.aquesta traça fins a un bon camí( GR).Continuem pel GR un tram i el deixem.per pujar oer la tartera que hi ha a la base de la paret.L'iniçi de la via no edtà massa definit,es pot començar per molts llocs.Nosaltres hem atacat bastant a l'esquerra per una zona de grades,hem grimpat uns 80 metres de II,fins a un díefre curt de III i awuí ens hem encordat.Llavors hem continuat per terreny de grades durant dos llargs:II/III amb algún pas aillat de IV,semore amb tedència a la dreta.Crec que hi ha molts atacs possibles,començant més a la dreta l'entrada és més direcre i sembla que més difícil.
Orientació: Oest,sol a partir de la una.
Material: Nosaltres hem fet anar algun tascó i un joc de friends de l'Alien groc al Camalot del 3.Segurament el del 3 és prescindible.Pot ser útil portar material e retirada per si trobem.massa aigua a dalt ( pitons?).
Dificultat obligada: V+.
Descens: Seguim la vira a la dreta,hi ha algúm tram delicat i un tram en que costa veure el pas,pujar lleugerament.Millor no fer-la de nit sinó la coneixem.La. ira es acaba deixant al camí que puja del Paso Pordoi al cim del Pordoi.El seguim de baixada fins al Paso Pordoi,una hora del final de la via.Aquí caldrà baixar per la carretera en direcció Canazei.Nosaltres vàrem fer dit i ens van pujar.Sinó crec que hi ha uns dei quilómetres i que hi ha un camí que fa dreçera darrera de la Casa Cantoniera.
Ressenyes: Penjo aquest parell que he trobat per internet, són una mica justes. Igual per trobar la via serveix però per escalar-la millor mirar la guia de la zona. Hi ha un llibre groc que te ressenyes que estan força bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada