Cobo Pamplona a Patriarques.

 

Aquest itinerari passa per ser el recorregut més assequible de Patriarques. En el context del vessant Nord aquesta és una via clàssica i repetida amb freqüència sense que això vulgui dir que hi trobem gent cada cap de setmana. M'ha semblat prou guapa, bastant variada amb alguna placa i díedre ben parits. L'artificial entretingut peró tot quedava a caldo.

Accés: Refugi de Santa Cecília, Millor no deixar coses al cotxe, tot i que ara està videovigilat. Aproximació: Des de Sta. Cecilia agafem el camí de l'Arrel ( G.R.) a l'esquerra, direcció monestir. Passem per sota del Serrat del Moro, l'Aeri i el Serrat del Duc. Després ve Patriarques, just passar-lo trobem la Canal dels Avellaners a la dreta. Pugem per la mateixa, amb la precaució de seguir-la per la seva banda dreta. Si així ho fem trobarem un petit torrent i poc després una mena de canal amb un ressalt amb corda fixe que pertany a la via Xavi Teixidor. Obviem tot aquesta instal·lació i seguim pujant fins a localitzar una segona corda fixe mimetitzada amb la vegetació, aquí comença el nostre objectiu.Actualment resta prohibit passar per la Canal dels Avellaners, si volem respectar l'esmentada prohibició caldrà rapelar per la via, el que probablement sigui més complexe que escalar-la.

Grau obligat: V+/A1.

Horaris: Aproximació 40',via 8 hores i baixada 1 hora.

Material: 24 cintes, tascons (11,10,9,8 i 7 B.D.), 2 estreps, un grapat de vaguetes,navalla i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot #1 repetint de l'Alien verd al Camalot 0.75. L'habitual és no doblar números però un servidor te més por que vergonya i va omplir de ferralla la fissura.Si sou desconfiats i poc amics del cop de gas in extremis agafeu algun pitó ( bong,uve,u i universal ) i si peta alguna escàrpia no haureu de fer-vos el valent.

 

Descens: Al final de la via caldrà escalar una estètica i espectacular aresta. Finalitzada la qual anirem superant bonys equipats amb alguna expansió ( Xavi Teixidor ?) fins que veiem que la cosa encalma. Llavors desencordats seguim grimpant,sempre en direcció Oest. Assolim una canal que ens baixa al camí de Sant Jeroni.

Ressenyes: Armand Ballart, Lacordadacentenària i Elsilenciomineral.