Ravier al Tozal de Mallo.

Ultra clàssica pirinenca que no necessita presentació, impossible trobar un cinquegradista que en surti decepcionat. Oberta al 1957 per una colla d'escaladors occitans probablement igual de sonats que de bons entre els quals hi havia el bo d'en Joanet que amb el seu celebre cognom ha acabat batejant la via. Per aconseguir el que alguns consideren el primer VI del Pirineu amb gran determinació creuen la frontera i esquivant la benemèrita es cruspeixen la vertiginosa cara est del Tozal.Quan la noticia va arribar a orelles de la baturrada aquests es van cardar les mans al cap i els hi va faltar temps per repetir la via i saquejar els 35 pitons que havien deixat la colla d'en Ravier. Collonades històriques a banda a nosaltres ens ha fet xalar de valent. A voltes tens la sensació d'estar escalant una via friqui on només has d'anar seguint les enfarinades de torn a vegades cal intuició per trobar el passatge correcte. Et fots un fart d'escalar i amb una gran varietat de passos: plaques, díedres i xemeneies s'alternen constantment amb el caràcter atlètic com a denominador comú. Abans de fer la via està bé comprovar si la xemeneia patinosa és eixuta. Ah! si us estimeu els vostres ronyons no feu les reunions que hi ha montades amb dos parabolts, millor buscar els emplaçaments clàssics!.

Accés: Pradera d'Ordesa, on s'arriba des de Torla. A l'estiu cal agafar un autobús a l'entrada de Torla. El bus costa 4.5 euros anar i tornar, el primer surt a les 6 i l'últim baixa a les 10.

Aproximació: Des de la Pradera baixar un tram de carretera fins a una casa, aquí es veu perfectament el Tozal. Agafar el camí clavijas de Carriata(?,cartell) al cap d'una hora passem per un torrent amb aigua i 5' més endavant prendrem un corriol a l'esquerra per  anar a la base del Tozal. Deixar aquest corriol per pujar a sota el contrafort herbós on anirem a la dreta del tot per escalar un esperó ajagut direcció un evident pi on nosaltres hem fet R1. 

Material: Joc tascons i de friends des de l' Alien blau al Camalot del 3. Nosaltres hem  portat el 4 així com les repeticions del 0.5 a l'1.Ambdues coses fan servei però suposo que sense es passa. 

Grau obligat: V+/A1. 

Horaris: Aproximació 1 hora 30 minuts,via 9 hores i retron 2 hores. Aquests temps són sortint i arribant de la Pradera on et deixen els busos.

Orientació: Podria ser sud est amb sol a partir de les 3.

Descens: al anar flanquejant cap a la dreta per pendents herboses, al final hi ha traça. Aquesta traça ens deixarà al camí de les Clavijas de Salarons d'on podrem retrobar el camí de l'aproximació a l'alçada d'un cartell on podem deixar les motxilles.

Ressenya: Com sempre la millor opció és el dibuix d'en Luichy.