Díedre Gris a Montrebei.

 

Gran clàssica de la paret, en el seu dia s'escometia havent passat prèviament per la Paül Lalueza i per la Delfos. Escalada consistent en un evident sistema de díedres i xemeneies que menen directament al mur final. És en aquest darrer tram on l'itinerari agafa el màxim d'ambient i n'esdevé la cirereta del pastis, sense oblidar el flanqueig inicial que cal superar per accedir a la part central. Sota el meu humil punt de vista una via totalment recomanable. Hem fet les reunions a les rodones blaves de la següent ressenya:

Accés: Pont de Montañana. Aquí seguir la carretera en direcció Tremp i agafar una carretera més petita a la dreta en direcció l'aparcament de la Masieta. Aquest punt d'estacionament actualment és de pagament i hi ha una tanca amb restricció horària.

Podem estacionar sense pagar en una explanada que trobem un quilòmetre abans a ma dreta.

Aproximació: Des de l'aparcament de la Masieta ens anem apropant al congost per camí senyalitzat, passem un pont penjant i seguim avançant per un camí tallat a la roca.

Quan el camí tallat s'acaba agafem una de les traces que s'acosten a peu de paret, primer per una feixa i després pel bosc arribem a peu de via. Reconeixible per una alzina perpendicular a la paret.

Grau obligat: V+/A1.

Material: Un joc de tascons i un altre de friends des de l'Alien verd al Camalot del 3. Va bé doblar 0.5,0.75 i 1 encara que no és imprescindible. Si es va just en el V+ jo agafaria uns pitons variats i els pedals. Hi ha molts ponts de roca que es podrien deixar posats.

Horaris: Aproximació pel Pont de Montañana 1 hora i quart. Per fer la via hi hem estat sis hores i mitja, mentre que en el descens hi hem esmerçat un parell d'hores.

Orientació: Sud oest, sol a partir de quarts de dues.

Descens: Del final de la via pugem una vintena de metres i localitzem un corriol que baixa a ma esquerra. L'anirem seguint amb algunes fites, rastres pas, branques xarracades i molta intuïció. Compte en el moment abans d'assolir un coll i després de grimpar uns rocs ja que cal pujar cap al coll i no baixar per rastres de pas que menen a un ràpel que és una ratonera.

A l'esmentat coll enlloc de baixar directament seguir a ma dreta i al cap d'una estona començarem a baixar per corriol. Aquest cada cop és més definit i empinat fins a espetegar al camí tallat pel qual hem aproximat.

Ressenyes: D'en Luichy,com sempre les millors.