Spigolo d'Agathe als Deux Soeurs.

-Company: Isaac Ferrés.
-Ressenya: La que hi ha a la tribu.cat ( Joan Jover ). A la tercera tirada ens hem liat una miqueta i hem pujat per una via més moderna que hi ha a l'esquerra,hem pogut rectificar ( buscar el fil de l'esperó ). Per sortir de la darrera vira també ens ha costat de trobar. Cal anar cap a la dreta a buscar una mena de cova on hi ha la reunió. La següent tirada comença a la dreta d'aquesta petita cavitat ( alguns pitons,un al principi i els altres més amunt que costen de veure ).
-Accés: Hem d'anar al poble de Prenlenfrey, al costat de Vif. A Prelenfey agafem una pista asfaltada que en 2 quilómetres s'acaba . Aparcament al final de la pista.
-Aproximació: Hem de pujar fins al caban de Clos ( indicacions ),un cop aquí seguim la direcció que portem i passem per una font. Anem seguint en la direcció que portem per sota de les parets. L'espigolo és evident, més o menys en la seva vertical hi ha uns remontadors. A aquesta alçada surt una traça que puja directe a peu de via. Cal començar la via a l'esquerra d'un gendarme caracterític, petita grimpada i R0 en dos parabolts. Segurament hi ha un camí més cómode per anar del sender que va per peu de parets a l'inici de la via.
-Via: Està força bé malgrat que les vires li truen una miqueta d'ambient. La roca no sempre és escel.lent peró en general està força bé. Pràcticament equipada amb pitons i expansions hem anar possat algunes peçes intercaldes. Diria que semàfor més Camalots fins a l'1 i algún tascó. Obligat V-V+/A0 .
-Descèns: Del cim carenar cap a la dreta fins a un gran coll on hi ha una gran canal per la que baixem a la base de les parets ( cartell ). Al final de la canal nosaltres hem tirat a la dreta i hem acabat baixant directes per la tartera al camí de peu de paret.

Combinada Lívanos Leprince a la Glandasse.

Amb en Grau de Besalú començem la via Lívanos a la Glandasse. A la quarta tirada m'equivoco i em foto a la Pilier Leprince, el que queda de la Livanos sembla un rostoll i decidim continuar per la Leprince fins al cim. De la Leprince no duiem ressenyes peró és súper evident i està plena de pitons que indiquen el camí. La Leprince em va semblar boníssima ( ja l'havia fet peró no la recordava tant guapa ) i la Lívanos bastant justeta.

-Ressenya: De la Lívanos duiem una del Llibre " Escalades en Diois " i de la Leprince no ens va caldre peró alguna hi ha per Internet.
-Aproximació: Des de l'aparcament que hi ha a l'entrada de l'Abadia de Valcorissant hem de pujar al Col de Menil ( cartells ). Aquí es veu la via i la paret davant nostre una traça ens deixa a l'inici del Pilier Leprince ( placa conmemorativa ), per fer la Lívanos hem d'anar uns cinquanta metres a la dreta i localitzar un forat a la paret.
- Via: Els quatre primers llargs de la Lívanos no són cap maravella peró ténen un cert ambient. La roca no és massa bona peró hi ha força claus. Els trams d'artificial es resolen en A0 o s'apuren en lliure de 6a-6a+. Al Leprince la cosa canvia,la roca tendeix a excel.lent,els llargs són guapos i te un bon ambient. Pels qui vulguin fer integrament la Lívanos que tinguin en compte que allà on marca R4 facultativa,cal sortir a la dreta del díedre que anem seguint,pujar a una repisa on hi ha un pitó i seguir per un altre díedre.És a dir a la cinquena tirada fer un canvi de díedre i enganxar el de la dreta,no seguir el díedre del començament perquè anirem a parar a la Leprince.

-Material: Joc de tascons, semàfor d'aliens i Camalots fins el 2,el del 3 el duiem peró crec que no el vàrem possar.


-Descèns: Diria que el descèns recomanat per ràpid és rapelar per la moderna Cosa Nostra ( esquerra ). Nosaltres vàrem baixar caminant i tot i ser una excursió preciosa s'ha de dir que es força llarga. Per fer-ho anem seguint traces ( esquerra ) que amb alguna grimpadeta i alguna canal ens deixen al plató somital. L'anem seguint a la dreta ( una bona estona ), trobem una gran fita i finalment una altre de més gran que ens indica que ens unim al G.R.Per aquí baixem fins a l'Abadia de Valcroissant.

La ressenya de la Lívanos:

Via Dolce Vita a Presles.

-Cordada: Roger Canals, Isaac Ferrés i Busquets.
-Ressenya: Lanochedelloro.com.
-Aproximació: Aparquem al coll i baixem per la carretera. Una primera drecera a ma esquerra ens deixa de nou a la carretera. La seguim de baixada i al caps d'uns metres agafem un camí a l'esquerra. Anem seguint per aquest fins que som a sota del Pilar Beatrix. Aquí agafem unes traçes que pujen a peu de paret. La via va a la dreta del Pilar Beatrix, a la dreta també hi ha la via Larme de Venus que te una picafa de LV a l'inici.
-Material: Via totalment equipda amb parabolts.
-Via: Via rapideta amb algún tram bonic peró res espectacular. No està sobada i el grau obligat seria el 6a.
-Descèns: Crec que la baixada recomanable és rapelant per la Beatrix peró nosaltres vàrem seguir la Vira Mitjana ( on acaba la via ) cap a l'esquerra. Està equipada amb passamans i passa per alguna cova curiosa.Al final baixem per un passamà a peu de paret i d'aquí tornem a pujar a la carretera.

Via Lívanos a l'Archiane.

-Cordada: Isaac Ferrés i Busquets.
-Ressenya: La del Camp to camp. No és cap maravella peró és el que hi ha.
-Aproximació: Mireu la de la Via de Llevant. Un cop sigueu a peu d'aquesta via anem per peu de paret uns doscents metres. El peu de via es veu fressat,la primera tirada comença per una zona de grades fins a uns díedres més drets. La primera tirada l'hem fet ben llarga, uns 50-55 metres.
-Material: Joc de tascons,semàfor d'Aliens i joc de Camalots fins al 4. Aquest últim només l'hem possat un cop, a la tirada difícil que hi ha per sobre de la vira. Per tant suposo que deu ser prescindible.
-Via: Juntament amb la Via de Llevant són les dues clàssiques de l'Archiane. La veritat és que la via l'hem trobada bona, amb un toc súper clàssic. Festival de díedres i fissures,amb algun tram de xemeneia i poca placa. Típica travessa amb aritficial Lívanos. A la tercera tirada hem anat pel dret  i segurament ha estat la tirada més difícil de la via tot i que s'anava protegint bé i hi havien algunes assegurançes. Deu ser un 6a ben bé,més o menys trampejable amb V+ ( com la resta de la via ). La via original atravessa a l'altre costat de la llastra on hi deu haver un díedre més fàcil. Roca bona ( menys a la darrera tirada ) i semiquipada amb pitons, ni una sola expansió!.
-Descèns: Un cop al final de la via carenar a la dreta cap a un coll ben ampli ( alguna fita i traçes ), aquí busquem una canal amb alguna fita i traces, baixem un tram d'aquesta canal i en sortim a la dreta per anar trobar una primera instal.lació de ràpel. Dos ràpels a 40 ens deixen de nou en una altre canal, aquí fem un ràpel d'uns 20 per baixar i resalt i tartera avall a buscar el camí de l'aproximació.

Una foto de l'Isaac a la primera tirada que pot servir per ubicar el peu de via:

Díedre Oest al Rocher de l'Epénet.

-Cordada: Isaac Ferrés i Busquets.
-Ressenya: Duiem el llibre de les vies fàcils de'n Jordi Lluch i un de'n Philip Brass de 6a max,la veritat és que no cal massa.És anar seguint el díedre que a més està equipat amb xapes i pitons. Jo ja l'havia feta fa uns anys i ens vàrem liar al penúltim llarg. Superat un primer tram de díedre més vertical no seguir-lo cap a l'esquerra ( vaguetos ). Sortir a l'esquerra per una placa pitonada.
-Material: Malgrat que la via està practicament equipada amb pitons i xapes hem col.locat dos cops un Omega mitjà,el vermell, equivalent a un 0.5 i 0.75. S'ha de dir que l'hem posat a un pam de la xapa,amb el que són totalment prescindibles.
-Aproximació: Des de l'aparcament surt una traça que ens porta de pet a peu de via en uns deu minuts. Cal grimpar un pedestal d'uns vuit metres per l'esquerra fins al peu de les dificultats ( pitó de R0 i espits visibles ).
-Via: Està prou bé,amb trams bonics de díedre. És curteta i ràpida. A la part central hem anat tirant llargs a 50 i 60. Una miqueta polida, hi ha trams de roca una mica sospitosa ( a les parts fàcils ) peró com que els cantos es veuen polits sembla que no cauran. Es passa en V-V+/A0.
-Descèns: Del cim a la dreta fins a un coll on prenem una canal a la dreta que ens deixa en unes feixes,desgrimpem a trobar la tartera i d'aquí retrobem el camí de l'aproximació.

Supersé a la cara Est de la Dent d'Orlú.

-Cordada:Jordi i Manel (9 de Juliol)
-Ressenya: la de la guia d'escalades de la Dent d'Orlú. Com que està tota equipada i té el nom al peu de la via (com les altres vies)no costa gens de seguir ni de trobar. De totes maneres es poden trobar altres ressenyes per Internet.
-Material: amb cintes expres n'hi ha prou.Està tota equipada tot i que en algun lloc allarguen una mica.
-Aproximació:Des del parking de la cara Est agafar el camí de la Dent, i just al coll  avans de l'última pujada cap al cim, devallar per la cara est fins a trobar la via.
-Via: una via típica de la cara est de la Dent.És una via disfrutona que no passa del V+, tot i alguna petita excursió entre seguros.Via de dalles  en roca adherent i de gran qualitat amb alguns llargs més de diedres i petites fisures.
-Descens: baixem des del cim fins al coll i d'aquí per el mateix camí d'anada fins al cotxe.

Anglada-Guillamón a les Bagasses

-Cordada: Roger, Jordi i manel.
-Ressenya: la d'en ressenya, una mica curta però es va seguint amb una mica de llògica...
-Material: joc de friends i de fisurers, un parell de xapes recuperables i bages per sabines.
-Aproximació: la normal de les Bagasses. la via comença per el diedre que hi ha al costat de la Supertramp, just després de la CADE. 20 min.
-Via: 1er llarg per el diedre fins al jardinet, el creuem fins a l'altre costat i pugem per un diedre evident. d'aquí aenm enganxant diedres i alguna placa, sempre per la part més evident, fins a sota del gran diedre que ens porta fins a la feixa.D'aquí caminem 100 m cap a la dreta, fins a sota del gran diedre que ens farà sortir de la paret .Just a 5 m del diedre i en una fisura es veu un parabolt, i d'aquí es va tirant amunt per la part més evident.Nosaltres hem fet 3 llargs de sortida des de la feixa, el primer al màxim de corda i al peu del mur final hi ha una reunió,i els 2 ultims per la Vidal-Farreny.S'ha de dir que la via és bastant rostoll, a part d'algun tram puntual algun llarg per sota de la feixa i l'ultim( aquest si que està bé, vertical i amb bona presa, això si, nosaltres l'hem trobat totalment equipat amb parabolts, pitons, ponts de roca...Vaja, que escalar escalar no gaire....Nosaltres vam tardar unes 6h. una cordada de tres.La veritat és que ens hem aixecat molt aviat per poder escalar, tant per evitar al màxim la calor com per la més que possible pluja de la tarda (efectivament un  bon ruixat ens ha caigut, però quan hem arribat al bar!). Cap a les tres de la tarda la paret està a l'ombra i en principi s'hi pot escalar.No ens pensàvem escalar a Terradets un  30 de Juliol! 
-Descens: el normal des del cim de les Bagasses, caminant cap a la dreta pel camí fins a trobar el ràpel, i d'aquí fins a la carretera i tornada a la font (1h.).