La Travesura al Molí de Brotons.

 

Darrerament els escaladors més inquiets del Moianès s'han fotut un fart de pencar per enllestir un grapat d'itineraris d'això que ara n'anomenen "Trad": escalades d'una sola tirada semiequipades. El resultat d'aquesta falera han estat tres sectors: El Santuari,El Prat i El Molí de Brotons. Justament en aquest darrer s'hi ubica la via que ens ocupa.

Una linea del tot lógica així com sugerent,molt ben trobada i millor resolta. Potent escalada lliure o entretinguda ascenció combinada en un entorn màgic i amb un ambient insospiat en un recorregut de 60 metres. Si no la fem petar amb els equipadors poc que ens podem pas imaginar el que han hagut de peleiar amb aquesta roca tant complicada per deixar la via tal i com la trobarem nosaltres,mil gràcies!. Com que l'activitat és relativament ràpida la podem combinar amb les dues vies que hi ha a l'esquerra ( 6c+ i 6a+,crec que calen friends més grans i repetits ) mentre que a la dreta hi te un itinerari només apte per desencantats de la vida.

Accés: Des del cementiri de Moià ( costat del pavelló ) davant del cementiri veureu dues pistes en forma de Y,preneu la de l'esquerra amb un cartell de Vall de Marfà.Seguiu aquesta pista de baixada fins que va a parar a una nova pista que seguirem a la dreta passant per sota del sector Falsia. Desprès d'aquest sector agafar la segona pista a esquerra.Deixarem una cruïlla a l'esquerra amb un cartell de " Prohibit circular" i arribarem a un segon encreuament amb el mateix cartell on estacionarem.

Aproximació: Agafem la pista que diu prohibit circular i arribem practicament al riu que hi ha al fons de la vall. En un revolt a dretes nosaltres trenquem a l'esquerra i seguim paral·lels al riu. Peu de via sota un gran sostre, diria que és el tercer itinerari que trobem amb dos químics abans de trincar un evident díedre. És la de color vermell de la següent fotografia però l'hi falta dibuixar el tercer llarg.

Horaris: Aproximació 15' ,via i rapelar-la 2 hores mentre que per tornar al cotxe hi torna a haver 15'.

Grau obligat: V+/A1,via de travessa constant. El primer de cordada cal que pensi en el seu company o en cas de caiguda la campanada pot ser monumental.

Material: Un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 5 repetint el #3. Si fem la via en escalada combinada com qui escriu afegir un parell d'estreps.

Descens: Totes les reunions tenen dos parabolts amb anelles per rapelar. De la tercera reunió es baixa amb un sol ràpel volat de 30 metres.

Bernat i Amalia al Frare Gros.

Típica proposta de ressalts dels germans Massó: ben trobada i ben resolta. L'escalada hi és prou assequible tant el lliure finet com l'artificial sobre peces relativament solides i properes. Les vistes són espectaculars i malgrat la naturalesa del terreny hi gaudirem d'un bon ambient. Per posar una mica de pebre a l'activitat nosaltres hem errat l'inici,escalant un ressalt més a la dreta que probablement sigui més difícil que l'entrada original. Després hem flanquejat per la cornisa a esquerres fins a espetegar a l'inici de la segona tirada.

 

 

 Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat fins el Refugi Vicenç Barber. Un cop al refugi seguim el camí en direcció el pas del Príncep, baixem i passem per la Canal del Lloro.Anem pujant fins un camí que surt a l'esquerra amb senyals blaves. Seguim per aquest camí, passant per sota l'Aresta Bruc del Dit, pugem un xic i després baixem fins un replà. Aquí veurem que les senyals blaves van a la dreta i a l'esquerra, seguim les de la dreta i al cap d'uns metres arribem als contraforts del Frare Gros. Hi ha una primera via equipada amb bolts del 8 i espits per on hem entrat nosaltres. L'inici de la Bernat i Amàlia queda uns vint metres més amunt a l'esquerra. Espits amb cabota d'allem visibles.

Orientació: Sudoest,sol a partir de quarts de dotze. Compte amb el mestral així com amb la cota de la via. 

Grau obligat: V-V+/A1e.

Material: Un estrep,una vintena de cintes exprés així com els friends del 0.5 i 2 per la segona i última tirada respectivament.

 

 

Descens: Acabem d'assolir el cim i baixem un parell de metres cap a l'Est a localitzar la instal.lació de ràpel ( dos bolts amb anelles ) d'on hem tirat un ràpel de 60 pel vessant sud. Aquest ràpel m'imagino que es pot fer més curt anant a la canal. Per aquesta canal baixem i retrobem el camí de l'aproximació, passarem a uns vint metres del peu de via. 

Ressenyes: El Col.leccionista de vies i Germans Massó. Moltes gràcies!

Via Aleix a la Punxa.

 

Bona via en el seu grau que escala una elegant aresta. L'entorn sol ser tranquil i grimparem envoltats de magnífiques agulles. Sostinguda en el IV+  finet amb un parell de bombos més difícils alhora que físics ( V+ i 6b+). Itinerari equipat amb espits espaiats a les zones més fàcils, no la recomanaria com d'iniciació. A totes les roles hi trobem un parabolt. La roca boníssima llevat d'un tram a la segona tirada. De bon combinar a la baixada de la GESAM a la mateixa Punxa o la Badalona a la veïna Cadireta del Diable.Roca bona llevat d'un tram del segón llarg.

Accés: Nosaltres hem deixat el cotxe a l'aparcament que hi ha abans de la tanca del monestir, una zona amb bancs.

Aproximació: Creuem la carretera i pugem unes escales que ens deixen a la base de la Canal del Pou del Gat ( rètol ). Pugem per l'esmentada canal fins que enllacem amb el Camí de l'Arrel ( G.R. ), el seguim a l'esquerra en direcció al Monestir. Passem per sota la Cadireta í continuem pel G.R. de seguida el deixem per agafar un corriol a l'esquerra que ens porta a l'Ermita de Trinitat. Arribats a l'ermita prenem un corriol desbrossat a la dreta i que mica en mica es va embardissant i que acaba passant pel peu de via,espit alt visible.

Material: Nosaltres hem posat un Alien verd per substituir el pitó que manca a la tercera tirada,hi ha qui empra un Camalot 0.75 ( no se si aquí o a l'escletxa del segón llarg). De cintes porteu-ne vuit si voleu fer el segón llarg amb el que hi ha,nosaltres n'hem gastat nou per que hem afegit una sabina. No estaria de més canviar el pont de roca que assegura l'arribada al cim així com canviar tots els cordinos del ràpel ( 10 metres per fer-ho bé ).

Orientació: Est.

Grau obligat: V.

Horaris: Aproximació 45',via i ràpelar 2'5 hores. Del peu de via al cotxe 35'.

Descens: Amb tres ràpels per la mateixa via.

Via Ravier a la Torre de Marboré.

Quin bon ull ( o cop de sort ) en Ravier i companyia per trobar el camí en una paret aparenment infranquejable,quina empenta per atacar aquest llamp de tàpia i quin ofici per sortir-ne per dalt. La veritat és que quan et cardes a sota d'aquest pedrot el tema planta cara i si ets un escalador dels de V+/A1 has d'empasar sal·liva mentre et vas repetint el mantra de "es passa amb V+,es passa amb V+...".Malgrat o potser gràcies a aquests neguits previs un cop possat en situació,tot i que la via m'anava una mica gran ,l'he trobat boníssima. Hi trobarem pasatges sorprenents,curiosos i variats;sempre a la recerca del punt feble. Itinerari amb cert compromís,ens ha semblat molt difícil la retirada a partir de la quarta reunió.Aquesta role és comuna amb la Sida Vertical,de la qual mola portar ressenya per si hem de rapelar. Compte amb el fregament a la cinquena tirada. Aquesta via sol tenir trams molls pel que resulta aconsellable atacar-la en època de sequera o bé al final de la temporada.

Accés: Coll de Tentes, a on arribem per carretera des de Gavarnie. Al coll hi ha un cartell advertint de la prohibició de dormir tant amb tenda com al mateix vehicle.

Aproximació: Des del Coll de Tentes agafem una carretereta tancada al transit que de pla ens portarà al Coll de Bujaruelo. Aquí trenquem a l'esquerra fent una mica més de pujada,creuant un baixant d'aigua i després de superar un tram més costerut arribem al Coll de Serradets a les envistes del refugi homónim. Acabem d'arribar i prenem el camí que fa cap a la Bretxa de Rotllan. De seguida deixem l'esmentat camí i trenquem a ma esquerra just per damnunt de la zona d'acampada. Creuem tarteres amb traça i alguna fita,passem una tapa de claveguera i rodejem unes parets per sota. Acte seguit ens toca tornar a pujar per terreny més incómode Fins a l'últim moment no veurem la via i l'eviden canal-díedre del primer llarg

Material: Per fer-la amb V+/A2 hem fet anar un pedal,16 expresos, algúns tascons i un joc de friends des de l'Alien groc al Camalot del 4 repetint tot del 0.75 en amunt.El del 5 no m'hagués cardat nosa a l'inici de la tercera tirada,mola portar pitons ja que els que hi ha són força vells i si peten en algun punt podem quedar cardats.

Grau obligat: V+/A2 o 6a/A1.

Orientació: A mitjans de Juliol tenia sol de 8 a 12.

Horaris: Aproximació 2 hores 45' des del Coll de Tentes, 1.30 fins al Refugi i 1.15 del Refugi a peu de via. La via la gent la fa amb 5-8 hores,nosaltres amb 10,ens anava gran. Del cim al Coll de Tentes 3 hores.

Descens: Quan acaben les dificultats apareixem a una gran tartera.Rodejar el cim per la dreta i anar a busacar la Canal de la Cara Sud baixar per ella i ja veiem el Coll que hi ha sota del Casco de Marboré ( Pas dels Sarrios ),les fites ens hi duen hi ha cable i pujem a la Bretxa de Rolando des d'on baixem al refu.

Ressenyes: La foto no se de qui és,si algú ho sap que ho digui i el cito. La ressenya dibuixada d'en Luichy,impossible perdre's!.

.

Garcia Vidal a la Miranda de les Boigues

Deu ser un bon repte per a sisegradistes solvents,nosaltres que no gaudim d'aquesta condició també hem estat ben entretinguts mitant d'arribar al cim amb el nostre humil V+/A1. Una burilada setentera amb sortides d'estrep quan el terreny ho permet i certa navegació per sota del V+. La fama del seu equipament precari podria explicar l'oblit al qual ha estat sotmesa aquesta via.És d'esperar que la restauració duta a terme per en Mohawk i en Joan Pera fa dos estius n'augmenti la freqüentació, de fet nosaltres vàrem trobar els cantells ben enfarinats. 

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Cal anar en direcció al Refugi Vicenç Barbé.Superarem el Pas de les Portelles i saltarem a l'altre vessant.Just a sota del Refugi hi ha la Canal del Cirerer,un parell de metres abans d'entrar a aquesta canal localitzem una traça a ma esquerra que puja fins la base de la Miranda de les Bohigues. Seguim cap a la dreta fins a un coll on comença la clàssicca Monpart (parabolts visibles,platejats de la FEEC ). La nostre via comença uns deu metres a la dreta  Si ens hi fixem veurem el primer parabolt molt alt entre dos merlets, a sota a l'esquerra un burí ben rovellat ( via ?) i a mode de R0 un cargol d'espit.

Material: Diria que ens han calgut menys cintes de les 20 que indica la ressenya, dues plaquetes recuperables,un estrep així com dos Aliens: el verd i el vermell.

Orientació: Est,ombra a partir de la 1.

Grau obligat: V+/A1e. Hi ha trams de IV que no hem sabut protegir. El V+ obligat és entre expansions, si es porta alguna andromina prou llarga potser ens ho estalviem.

Descens: Nosaltres l'hem fet amb els gats posats ja que hi ha un parell de desgrimpades de III que les hem trobat exposades.Del final de la via cal anar a la dreta ( Nord ) i desgrimpar un parell de resalts,hi ha un espit amb maillón per si volem rapelar.Superat aquest parell d'entrebancs arribem al camí d'Agulles amb marques vermelles que seguirem a l'esquerra. Passarem per sota de l'Aresta Brucs a l'Agulla del Capdamunt i si anessim cap a dalt crec que podriem combinar amb l'Aresta Brucs a l'Agulla dels Espeleólegs.

Ressenyes: Joan Asín i Luichy.Mil gràcies!!!

Joan Cervera Batariu al Bacallà.

La darrera tirada és especialment bonica,es tracta d'un mur ben trempat i mantingut on si rasquem el 6a/+ ens caldrà una bona tècnica així com força paciència si volem escalar-lo sense tocar metall. El primer llarg no és lleig peró és molt concentrat,t'agafa en fred i cal controlar un xic la roca. La tirada central és de tràmit. Si tant us fa el tema de tatxar vies,escalar-les integrament per no desvirtuar-les...deu ser factible i més bonic fer les dues primeres tirades de la Bavaria i escalar el darrer llarg de la Joan Cervera Batariu fent un fàcil flanqueig per montar R2 bis.Les graduacions en lliure ens han semblat molt collades,estem fluixos ostia.

Accés: Aparcament de Can Maçana, situat en un coll a la carretera entre el Bruc i Manresa. Convé no deixar res al cotxe, ja que és un lloc típic de robatoris. Ara per aparcar-hi els caps de setmana i festius cal pagar 4€ (2€ si estàs federat).

Aproximació: Des de l'aparcament pugem en direcció al refugi d'Agulles (senyalitzat). Al cap de mitja hora arribarem al Pas de la Portella, el superem i un cop al coll del damunt hem baixat pel vessant oposat. Passem de llarg del refugi,creuem la Canal Ample on comença Frares. Anem seguint el mateix camí on anem trobant marques de P.R. Passarem per sota de l'Agulla Gran del Pas del Príncep i acte seguit arribarem a la Font de l'Esllavisada. En aquest punt veurem una placa metal·lica molt cridanera que marca l'inici de la Tharsis,la nostre comença una vintena de metres més enllà. L'inici està en una zona amb una petita tartera a tocar de la Roca del Caporals. Cúrrua de xapes visibles.

Orientació: Sud Est.

Grau obligat: V+/A1e.

Material: Nosaltres hem fet anar una canya d'un parell de metres per trincar la primera xapa,un estrep, unes 16 cintes exprés i un joc de friends des de l'Alien blau al Camalot 0.5. El company deia que amb tricams i C3 petits ho hagués pogut cosir més.La canya l'hem deixat al peu de via.

Horaris: Aproximació 50 minuts,via 2 hores i retorm a Can Massana 1 hora.

Descens: Desgrimpar al bosc del vessant Oest. Un cop aquí davallar per la canal a ma esquerra ( sud ),enganxats a la paret. Acabem baixant per la canal que hi ha darrera de l'Agulla Gran del Pas del Príncep,acte seguit enllaçem amb el camí de l'aproximació.

Ressenyes: Germans Massó,Jose Walero i Manel&Ita. Moltes gràcies!!!!

Narcoalpinisme a la Punta de la Vinyola.

 

Ens ha semblat una via ben reeixida.Sinó ens encantem la podrem combinar amb l'Esperit Lliure aconseguint així un bon maridatge. Diuen que les comparacions són complicades però nosaltres ens arrisquem: ens ho hem passat més bé a l'Esperit Lliure,probablement perquè és un punt més fàcil i no hem anat tant collats.La segona tirada recte a sota el sostre.La tercera després de sortir del sostre seguir esperó des equipat ( 2 claus inici ) i després tirar 35 metres rectes i fer petit flanqueig descendent a esquerra per assolir la role comuna a l'Esperit Lliure.Quart llarg una mica herbós però ben parit. 

 

 

Accés: Coll de Pi Morens,a l'estació d'esquí de Porta/Pi Morens.Si disposem d'un tot terreny i no tenim escrúpols ( cartell de prohibit ) podem seguir la pista fins a un remuntador retallant una mitja hora l'aproximació i la baixada. 

Aproximació: Seguim amunt per les pistes.Agafem una pista que puja per sota dels remuntadors sempre amb la intenció de vorejar la vall de sota la via per la dreta.Quan la pista fa un revolt a la dreta nosaltres anirem cap a l'esquerra per un llom on trobarem algunes fites.Seguint aquest corriol arribem a la tartera de peu de via.Esperó amb pitons just a l'esquerra inici Espero Centenari. El segon clau no es veu però hi és.  

Material: Un joc de friends de l'Alien blau al Camalot del 3 i algun tascó. Va bé repetir el 3 per l'última tirada o bé dur un 4. 

Grau obligat: 6a.  

Horaris: Aproximació 2 hores,escalada 3.5 hores i baixada 1 hora 45'. 

Orientació: La via te sol a partir de les onze. 

Descens: Des del final de la via grimpar a la carena ( II,algún pas de III ). A la carena trencar a l'esquerra i baixar per la segona canal fins les immediacions del peu de via.