dimarts, 21 de maig de 2013

Esperó Sud a la Paret d'Aragó.




-Ressenyes: Anàvem combinant la d'en Luichy amb la d'en Quim Gil, aquesta la penjo perquè el bloc està xapat i fa por que es perdi. Si l'autor no vol que la penji ja dirà i la trec. Moltes gràcies a tots dos per les ressenyes!.





 
-Material: D'Alien blau a Camalot del 2. Tal i com vàrem fer les reunions nosaltres no calen els claus per fer reunions. A la tercera tirada ( on en Quim Gil l'hi marca A0 ) hi manca un clau, nosaltres hem passat amb els Camalots i un tascó. Semblava que el forat era tipus pla o universal. Evidentment cintes ben llargues i doble corda.




-Aproximació: Hem de fer la mateixa aproximació que per fer la C.A.D.E. Un cop a l'inici d'aquesta via anem remontant la paret cap amunt. Pasarem pel peu de la Festa del Paca ( F.P i fletxa picades ). Seguidament la paret fa una mena de feixa, continuem per damunt de la feixa fins que aquesta s'acaba, al costat del Corredor de las Aguilas. La via começa on acaba aquesta feixa, atac en el punt més baix de l'esperó per una curta placa de roca crostosa ( fita ).




-Via: Resalts més o menys interessants intercalats de feixes. La part de baix és la que s'escala més. La roca és prou bona com per no haver de patir massa per escalar, tot i així suposo que la via no es fa gaire i hem d'anar amb compte. Nosaltres ens hem regalat bastant fent baixar blocs. El de primer passava esquivant lo trencat ( sense problemes ) i el de segon es flipava fotent blocs abaix. Grau obligat més V+ que el V que marquen les ressenyes. Hem intentat fer les reunions que marca en Quim Gil: R1 i R2 igual, R3 molt abans ( pitó+ cap de burí ), R4 a l'inici de la feixa i R4 bis al final de la mateixa, R5 igual, R6 una miqueta abans ( alzina on hem deixat cordino ), la nostre R7 ha sigut la seva R6, la nostre R8 ha sigut una miqueta més amunt d'on ell ha fet la R7 i d'aquí hem sortit per lo més fàcil fins a la feixa. En l'última part hem seguit la ressenya d'en Quim Gil ja que en Luichy sembla que va anar més a la dreta, sobre el paper semblaria més difícil el que va fer en Luichy.




-Descens: Nosaltres no hem escalat el pilar superior on s'enllaça amb la S.T.A.E. i la Xemeneia Cardeña. L'últim ressalt que hem escalat ens deixa en una feixa d'on ja veiem que sortirem grimpant. Aquí hem plegat cordes i ens hem possat les bambes. Grimpem buscant el pas més evident i amb tendència a la dreta, fins que un mur ens talla el pas. Aquí hem d'anar flanqueijant a la dreta fins a enganxar una repissa rocosa que seguim fins que ens deixa al llom del Montsec d'Estall. El seguirem a l'esquerra fins a un ressalt, que el vorejarem per la dreta ( baixar per tarteres fressades ). Tornem a enfilar-nos a la carena i la seguim fins a un coll amb un rètol que indica Estall ( P.R. ). Seguim aquest P.R. de baixada, quan portem uns 10 o 15 minuts de baixada trobem una traça a l'esquerra fitada i prou fressada que baixa pel dret i ens deixa a l'apracament sense fer marrada cap Estall.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada