divendres, 10 de juliol de 2015

Despiau al Tozal del Mallo.



Bona via d'aventura amb els ingredients que suposo que tenen les vies d'Ordesa: ambient, poc equipament, roca a controlar i cert compromís. Diria que tot i que es va fent no és de les grans clàssiques de la vall. Suposo que és una via recomanable per algú que ja hagi fet les clàssiques però per començar a Ordesa potser no és la millor elecció. Em va semblar més fácil el Díedro del 73  i molt més fácil l'Anglada Cerdà al Libro Abierto.Te alguns pitons que asseguren la majoria de trams de V+ i que permeten trampejar el que està per sobre d'aquest grau. A nosaltres ens va saltar el darrer pitó del primer 6b, per pasar-hi amb artificial caldrà emplaçar-hi una peça tipus Camalot 0.5 o deixar-hi un pitó, era una v ample. La roca no em va semblar excel.lent però amb paciencia i compte es va passant. Anàvem amb la ressenya d'en Parce que va anar molt bé tot i que vàrem ser incapaços de trovar el segon clau de la variant de sortida i vàrem sortir per la xemeneia de la original.



-Cordada: Berta i Busquets.
-Accés: Pradera d'Ordesa, on s'arriba des de Torla. A l'estiu cal agafar un autobús a l'entrada de Torla. El bus costa 4.5 euros anar i tornar, el primer surt a les 6 i l'últim baixa a les 10.
-Aproximació: Des de la Pradera baixar un tram de carretera fins a una casa, aquí es veu perfectament el Tozal. Des d'aquesta casa ja surt un camí senyalitzat, el seguim fins una mica per sota de la base de la paret. Aquí el deixem i agafem una traça que va per sota de la paret. El peu de via està per sota del característic contrafort de la Ravier. Nosaltres hem començat a escalar uns cinc metres per sota d'un altre petit contrafort.


-Orientació: Sud Oest, sol a partir de les 12.
-Material: Hem fet servir un estrep, un joc de tascons i un de friends des de l'Alien verd al Camalot del 4.repetint de l'Alien gris al Camalot del 2. Si aneu justos de grau com un servidor pot ajudar algún pitó en algú punt, penseu que ara en falta un.
-Dificultat obligada: Teóricament V+, a mi em va semblar més aviat 6a.



-Descens: Nosaltres hem baixat de l'espatlla d'on es pot continuar per la Gómez Kan. Per baixar de l'espatlla cal anar flanquejant cap a la dreta per pendents herboses, al final hi ha traça. Aquesta traça ens deixarà al camí de les Clavijas de Salarons d'on podrem retrobar el camí de l'aproximació a l'alçada d'un cartell on podem deixar les motxilles.
-Ressenyes: Romanticguerrer, Albert Castellet i Hermanosalvaje. Merçi!





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada