dimecres, 24 de maig de 2017

Peus Negres a Busa.







Bona via esportiva, una primera fissura a autoprotegir dona pas a un seguit de plaques equipades i arreglades per no passar gens de por. Segurament la trobareu un pèl curta però és ben homogènia i sostinguda,tot i que a mi em va semblar més sostinguda la seva veïna El Trabucaire,amb qui comparteix estil pel que fa a equipament i dificutat.



Accés: A Solsona hem d'agafar la carretera C-26 en direcció a Berga i seguir-la aproximadament fins al km. 114 on trobem una desviació a ma esquerra que indica Busa i Bessora. Agafem aquesta carretera i anem seguint els indicadors de Busa. Uns 12 km després hem d'estar atents a agafar una pista que baixa a la dreta, si anéssim seguint la carretera que portem pujaríem al Pla de Busa. Així doncs agafem una pista que baixa a la dreta, al principi està asfaltada i després és de terra,compte si anem amb un turisme baix i/o ha plogut.Al cap d'un parell de quilómetres d'haver-se acabat l'asfalt veurem una bassa a ma esquerra,cal aparcar en aquest punt. Amb la foto de la via ja s'intueix que aquesta escala el pany esquerra de la clàssica Costo de Agosto amb el seu inconfusible sostre.


Aproximació: Nosaltres hem seguit la pista que puja una estona fins que hem vist una traça fitada i netejada a l'esquerra que s'enfilava a peu de paret. L'hem seguit i hem anat a parar a peu de paret a l'alçada de la Costo de Agosto,seguint per la base de la paret arribem al díedre amb sostre caracterísitc de la primera tirada.
Orientació: Podria ser sud est.


Material: Nosaltres hem passat amb els Camalots del 0.75 al 2. A la fissura iniçial no hagués anat malament repetir algún d'aquests potser millor 1 i 2.
Grau obligat: V+/A0.
Descens: Del final de la via carenem a l'esquerra fins que trobem una ample coma que desemboca en una canal a ma esquerra per la que baixarem. A la part final d'aquesta canal hi ha una desgrimpada de III+ i un passamà que ens deixa en un ràpel d'uns 15 metres. Fet aquest ràpel anem seguint per la base de la paret passant pel peu de via.

3 comentaris:

  1. homeee, amb el teu nivell tens Escalades més interessants al lloc! A veure si el proper cop podem coincidir!
    x arribar a aquest parell de vies s'ha de pujar directa des de la placeta anterior on hi ha un agulla.. passa que el noi va dedicar molt temps a posar ferros i no tan a fresar el camí! no està molt proporcionat haha

    ResponElimina
  2. Bones Edu!.
    El camí per anar a peu de via està fressat,fitat i xarracat amb ganes.Vols dir que no et vas perdre?.
    A nosaltres la via ens va molar molt,quines creus que són millor?.
    Si tornem a pujar t'aviso!!!.
    Salut i parabolts!

    ResponElimina
  3. nanuuuu... no em vaig perdre no, aquest camí el vaig fresar jo.Com molts de la comarca. El camí directa al peu d'aquesta via parabolada no el va arreglar l'equipador i està perdut. That's all folck! haha, si avisa'm i nem. Les millors dependrà de la cordada..

    ResponElimina